Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Fill d’un artesà taper, va fer el magisteri a l’Escola Normal de Girona entre els anys 1927 i 1931. A l’any 1931, ja amb el títol de mestre, decideix matricular-se a l’Escola Normal de la Generalitat per perfeccionar-se en l'ensenyament, en aquest centre coneix les que seran les seves companyes de feina al Grup Escolar Renaixença Maria Llaveries i Josepa Riera. Alhora que seguia els seus estudis, participa com a mestre en les colònies escolars de l’ajuntament de Girona, a Cadaqués, i de l’ajuntament de Barcelona, a Tossa de Mar i a Santa Fe del Montseny, entre els anys 1931 i 1935. Va ser destinat com a propietari provisional al Grup Escolar Renaixença a l’inici del curs 1935-1936 però a mig curs va ser traslladat a Gelida.

A l’inici de la guerra civil es va inscriure al PSUC i va treballar amb la delegació del CENU a Barcelona en la feina d’adaptació com a centres escolars de locals requisats però, una mica decebut pels enfrontaments entre els mateixos grups d’esquerra, s’allista com a voluntari al front de combat a finals de 1936; un cop a l’exèrcit rep el càrrec d’ajudant de comissari de la 27ª Divisió. Segueix la retirada de l’exèrcit republicà cap a França i travessa la frontera francesa per La Vajol el 13 de febrer de 1939, amb les darreres tropes republicanes.

La Comisión Depuradora del Magisterio de la província de Barcelona li obrí un expedient de depuració i, per ordre del Ministerio de Educació Nacional, fou separat del servei i donat de baixa en l’escalafó de l’ensenyament públic el 19 de març de 1941.

A França va seguir el destí atzarós de molts exiliats republicans: va passar pels camps de concentració de Sant Cebrià i Gurs i, entre 1940 i 1944, va treballar amb les companyies de treballadors estrangers, que organitzava el govern de Vichy, en tasques agrícoles i de la construcció. En aquest període aconseguí dues vegades evitar ser traslladat a Alemanya.

Al maig de 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va començar a treballar com a professor assistent d’espanyol al Collège de Jeunes Filles de Narbona, passant posteriorment al Lycée Docteur Lacroix. Treballà en aquesta feina fins a la seva jubilació a l’any 1978. Va ser, també, president del Casal de Catalunya a Narbona.

Amb el restabliment de la democràcia a l’estat espanyol, va reclamar els seus drets com a mestre represaliat pel franquisme i el Ministerio de Educación li va reconèixer els anys de servei el 6 d’agost de 1979 amb els drets corresponents. Tot i això, ell va continuar residint a Narbona, on tenia tota la seva família i on va morir als 91 anys.