Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Va arribar a Catalunya el 1926 i sempre va residir a Barcelona malgrat que li van tocar diverses destinacions. A l’any 1930 va establir contacte amb un grup de joves espanyolistes i va entrar a la Juventud Monárquica Nacionalista del Partido Liberal Catalán; més tard va formar part de la junta directiva del partit com a vocal adjunt i va prendre part a diverses campanyes espanyolistes. Hi va pertànyer fins al 1934, en què van ser dissoltes les Juventudes Monárquicas i molts dels seus membres van integrar-se a les Juventudes Radicales. Després d’exercir a Manresa, el curs 1936-1937 va ser destinat a Abrera. Sembla que era un mestre que, al costat del seu espanyolisme, mostrava una actitud distanciada de l’Església i certes idees populistes.

Durant el període de la Guerra Civil va formar part de l’anomenada “quinta columna” a través del grup “Cascabel”, a partir de la relació que mantenia amb J. Pérez Abellán, antic president de la Juventud Monàrquica. El 12 de gener de 1939 l’exèrcit republicà el va mobilitzar però ell ho va endarrerir per curt de vista; li van fer la revisió el 23/1/39 i es va escapar de la caserna amb 4 companys més. Això li va permetre esperar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Es va presentar al procés de depuració i degut a la seva falta de creences religioses va tenir informes desfavorables de la Guàrdia Civil, l’Ajuntament, la parròquia i l’Asociación Católica de Padres de Familia d’Abrera; en totes elles es destacava la seva irreligiositat i certes idees socialistes. Això va fer que el tribunal de l’Auditoria de Guerra li imposés una inhabilitació durant nou anys per exercir càrrecs públics (inclòs el de mestre públic). Per la seva banda, la Comisión Depuradora del Magisterio li va posar un plec de càrrecs en què l’acusava de manifestar-se ateu, d’inculcar aquesta doctrina en els seus alumnes i de mostrar-se simpatitzant amb el socialisme. Degut a això, el Ministerio de Educación Nacional li va imposar una sanció de suspensió de sou i feina per dos anys, el trasllat per 5 anys a fora de Catalunya i la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança el 4 d’abril de 1940.

El 1941 va presentar un recurs contra la sanció del Ministerio i en va demanar la revisió, però no se li va concedir. Va haver de complir els 9 anys d’inhabilitació fins a l’any 1951 i, després de dos anys de suspensió de sou i feina, va ser nomenat a l’escola de Noceco (Burgos), plaça que va intentar no ocupar perquè al 1956 encara va dirigir una instància a Francisco Franco perquè no se li exigís prendre possessió al poble de Noceco. El 15/6/1957 encara va presentar un segon recurs contra la sanció administrativa.