Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Havia estat afiliat a la Unión Patriótica, al Partido Republicano Radical i, després del 6 d’octubre de 1934, a la CEDA. Després d’estar un any a l’escola de Viladordis com a mestre interí, va ser mestre al Grup Escolar Renaixença, on va tenir conflictes amb el director, i al Grup Catalunya, d’on sembla que va plegar per diferències amb el director. El 21 de juny de 1938 va ser empresonat per les seves manifestacions dretanes i va estar tancat a la presó Model de Barcelona fins a l’arribada de les tropes franquistes.

Un cop acabada la guerra, la Comisión Depuradora del Magisterio va formular-li un plec de càrrecs en el qual se l’acusava d’haver militat a Esquerra Republicana de Catalunya i d’haver realitzat serveis armats com a voluntari de rereguarda per a l’exèrcit republicà. El curs 1939-1940 encara va treballar com a mestre interí a Manresa, però a causa de la incoherència de les seves declaracions a la Comissió Depuradora i a algunes acusacions particulars, va ser inhabilitat per a treballar a l’escola amb data 9 de desembre de 1940. Va estar empresonat a les presons de Pego (Alacant) i la Presó Model de Barcelona fins que va obtenir la llibertat condicional el 21 de novembre de 1944. El 1953 va ser nomenat mestre interí a Manresa i el 1955 treballava a l’escola Pare Algué.