Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

RAMON AMAT, Emília A.

  • NOM: RAMON AMAT, Emília A.
  • LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Tarragona, 1891
  • LLOC I DATA DE DEFUNCIÓ: Barcelona, 1962
  • DATA DE PRESA DE POSSESSIÓ I EXERCICI A MANRESA: De 1913 a 1933
  • ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Escola del Parc, Escola Graduada Lluís Vives
  • RESSENYA BIOGRÀFICA:

    Durant el període 1921-1931 va formar part de Junta Local de Protecció de la Infància; a més a més tenia el carnet de periodista de la Federación Española de Prensa i era soci de la Creu Roja. Va fundar i presidir la Congregació Mariana del Magisteri de Manresa, situada al convent de les monges de Sant Francesc. Malgrat que la República va declarar que l’escola havia de ser laica, ella sempre donava facilitats als alumnes perquè poguessin anar a catecisme dins les hores de classe.

    L’any 1933 va traslladar-se a viure i a treballar a Barcelona, a l’Escola Graduada Lluís Vives, una de les escoles del Patronat Escolar de Barcelona. Durant la Guerra Civil va prestar els seus serveis a la Creu Roja, de la qual el seu marit era Inspector en el front d’Aragó. Un cop acabada la guerra, es va presentar al procés de depuració i la Comisión de Depuración del Magisterio el 21 de novembre de 1939 li va plantejar un plec de càrrecs acusant-la de tenir una ideologia inclinada a l’esquerra i que durant la Guerra Civil havia estat contrària al "Glorioso Movimiento Nacional" i que havia pertangut a partits d’esquerres. Ella, en el plec de descàrrec, va negar haver pertangut mai a cap partit d’esquerres i presentar com a prova alguns articles que havia publicat en el periòdic catòlic “Pàtria”, de Manresa, en defensa de femineïtat tradicional. La Comisión Depuradora li va imposar una sanció de tres mesos de suspensió de feina i sou per haver manifestat simpatia a “elementos adversos a la Causa Nacional”, però el Ministerio de Educación Nacional la va confirmar en el càrrec el 5 d’abril de 1940 sense cap sanció. Possiblement van pesar en aquesta decisió els avals favorables que va tenir de Ricard de Capmany i de Roura, comte del Valle de Canet i d’Epifanio Fortuny i de Salazar, Baró d’Esponellà. Era germana del metge Tomàs Ramon Amat, primer president d’ERC a Manresa i regidor de l’ajuntament, governador civil de Tarragona i Comissari General d’Ordre Públic de Catalunya, afusellat per l’exèrcit franquista durant la guerra civil, a l’octubre de 1937.