Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Filla del periodista i bibliògraf valencià Josep Ribelles Comín (1872-1951). Va completar els seus estudis de francès a les universitats de París i Tolosa de Llenguadoc i va ser una de les primeres dones d'Espanya a obtenir una càtedra d'institut. Va exercir de catedràtica de Francès a l’institut de Manresa entre 1928 i 1937. A l’any 1934 va començar a militar a la Falange Española Tradicionalista i es va fer dipositària, a Barcelona, del material de propaganda d’aquest partit feixista. Va ser, també, presidenta de la “Juventud Católico-femenina” de Barcelona i va prendre part en molts actes de propaganda catòlica. El curs 1936-1937 es va casar i pràcticament no va assistir a les seves classes de l’institut de Manresa, quedant-se a Barcelona. A l’octubre de 1937 és depurada de l’institut de Manresa per la seva ideologia anti-republicana i traslladada a l’institut de Valdepeñas (Ciudad Real), d’on passa a l’institut de Vilafranca del Penedès i al 1938 a l’Institut Salmerón de Barcelona.

Malgrat haver nascut a Barcelona, era de clara ideologia anti-catalana. Sobre el comissari-director de l’institut Josep Casassas Cantó, declara en l’expedient de depuració que: “se distinguió, principalmente, por sus ideas separatistas que le llevaron a difundirlas en su cátedra y a transformar un centro del Estado en instituto de la Generalidad, llegando, en su ceguera separatista, a poner en catalán todos los letreros del centro, la documentación oficial, y a dar las clases en este mismo idioma.”

Després de la Guerra Civil es va traslladar a València, on va arribar a ser vice-directora de l’Institut Luis Vives i el Ministre d’Educación Nacional li va concedir, a l’any 1974, la creu d’"Alfonso X el Sabio al Mérito Docente". Entre els anys 1944 i 1964 va publicar diversos llibres sobre l’aprenentatge del francès.