Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Va estudiar el Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona. El 31 de maig de 1935 va obtenir, per permuta, la plaça de Manresa i s’hi va traslladar des d’Arenys de Mar. Persona de significació dretana, va haver de patir l’assassinat del seu pare a l’inici de la Guerra Civil, el seu marit va fugir a la “zona nacional” i es va allistar a l’exèrcit franquista, i el seu germà capellà es va haver d’amagar.

Al setembre de 1938 se’n va anar de Manresa, perquè ja no hi havia menjar, i es trasllada a Sant Llorenç de Morunys on la van detenir perquè es relacionava amb uns joves del poble que es dedicaven a passar gent cap a França i també tabac. La van tancar a la presó de Solsona 3 o 4 mesos i, quan les tropes franquistes ja eren a prop, la van fer pujar amb les altres preses a un camió i se la van endur cap a la presó de Vic i, allà, les van deixar anar quan les tropes franquistes ja hi arribaven.

Amb aquests antecedents, va poder superar sense entrebancs el procés de depuració el 23 de desembre de 1939 i va ser confirmada en el càrrec. Va treballar al col·legi “José Antonio” de Manresa fins que, el 2/4/1950, va ser nomenada directora d’un centre escolar a Eivissa, on va exercir aquest càrrec fins al 1954. Tot seguit es traslladà a Terrassa de directora d’escola graduada juntament amb el seu marit, també mestre, i ja s’hi va quedar fins a la jubilació.