Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Filla de Ca l’Isidret, una casa destacada d’Adrall; el seu pare era l’hereu de la casa i la seva mare era de nacionalitat andorrana. Formava part del primer claustre del Grup Escolar Renaixença, en el curs 1934-1935. El 18 de juliol 1936 estudiava Pedagogia i tenia una substituta a l’escola però el 4 de novembre li va ser suprimit el permís d’estudis i va ser obligada a tornar a l’escola. El seu germà Josep va ser assassinat al seu poble per un escamot revolucionari i ella va ser perseguida per les seves idees religioses i dretanes. Va fugir de la zona republicana el 8 d’abril de 1937 i va entrar a la zona franquista el 28 d’abril. A Valladolid, va ser rehabilitada per continuar la feina de mestra i destinada com a mestra a la província de Guipúscoa i després a Lleida.

Va ser rehabilitada per les noves autoritats franquistes el 18 d'abril de 1939 i va superar sense obstacles el procés de depuració el 23 de desembre de 1939 i fou confirmada en el càrrec. Al 1944 era directora de la secció de nenes del Renaixença, aleshores anomenat “Generalísimo Franco”; el següent curs, al juliol de 1945, va ser nomenada directora de l'escola graduada José Antonio de Barcelona, on va anar a viure. Germana de Jaume Sansa Nequí, veguer episcopal del Principat d’Andorra entre 1933 i 1972.