La repressió franquista a Manresa
en la veu de les víctimes

1-1: es comença a aplicar la “Redención de Penas por el Trabajo”, inspirada, en nom de Franco, pel pare jesuïta Pérez del Pulgar.

10-2: llei de depuració de funcionaris públics, amb la finalitat d’assegurar la fidelitat i la submissió a la dictadura franquista per part dels treballadors de l’Administració.

13-2: promulgació de la Llei de responsabilitats polítiques.

1-4: final de la guerra civil. Franco, dictador de tot l’Estat.

Abril: un mínim de 367.000 persones han estat fetes presoneres de guerra i internades en camps de concentració per l’exèrcit de Franco entre 1936-1939.

Abril: milers de vençuts són tancats en presons i camps de concentració del País Valencià (Albatera, Sant Miquel dels Reis, Portaceli i d’altres), després de no haver pogut fugir per mar.

28-4: La “Hoja Oficial de Alicante” xifra en 6.800 el nombre de presoners republicans al camp de concentració de l’Albatera (Alacant). Tanmateix, diversos testimonis de supervivents fan pujar la xifra al voltant dels 20.000 presos.

Maig: existeixen 104 camps de concentració arreu de l’Estat. Aquesta xifra pot arribar als 150 si comptem els camps més provisionals i els centres d’evacuació (al 1937, en el primer any de guerra, ja existien 72 camps de concentració franquistes, amb 33.369 presoners).
Juliol: el comte Ciano, ministre d’afers exteriors de Mussolini, afirma que els empresonats a Espanya “no són presoners de guerra sinó esclaus de guerra”.

Juliol: obligació per als presos d’assistir i participar a les cerimònies religioses.

Juliol: 4.740 reclusos polítics a la presó de Torrero (Saragossa), en un espai pensat per pocs centenars de persones.

8-9: es crea per llei el Servei de Colònies Penitenciàries Militaritzades, amb la finalitat de nodrir de reclusos les obres que necessitessin els respectius departaments ministerials i també empresaris particulars.

Octubre: s’estableix l’obligació per als presos de cantar “todos los himnos nacionales”, amb la finalitat d’humiliar encara més els vençuts.

Novembre: mor, a l’exili, Antonio Machado.

Desembre: 550.000 persones es troben pràcticament en situació de reclusió per motius polítics. Aquesta xifra inclou, a més dels empresonats, els detinguts en camps de concentració, els batallons disciplinaris i els treballs forçats en zones devastades.

Entre els anys 1936-1942 passen gairebé 500.000 presoners pels camps de concentració franquistes.
Entre els anys 1937-1940 funcionen els Batallons de Treballadors de Presoners de Guerra (BT), unitats disciplinàries militaritzades on es realitzen treballs forçats.

26-1: les tropes franquistes entren a Barcelona.

29-1: comencen els ingressos de dones a la presó de Les Corts, a Barcelona.

10-2: les tropes franquistes ocupen la frontera catalanofrancesa.

Febrer: els camps de refugiats del Rosselló –Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, el Voló i d’altres- reben una allau de refugiats espanyols (440.000, la meitat d’ells militars).

Febrer: la conquesta de Catalunya provoca també la captura de 180.000 presoners de guerra, que seran amuntegats en diversos camps de concentració, els més importants a Barcelona (Horta, El Cànem).

10-2: comencen els afusellaments al Camp de la Bota. Entre els anys 1939-1952, un total de 1.717 persones seran executades a Catalunya (entre elles, 11 dones).

16-2: es prohibeix per decret l’ús del català.

Tardor: 15.000 reclusos a la presó Model.

Novembre: 2.916 presoneres tancades a la presó de Les Corts.

Novembre: 28 Batallons de Treballadors forçats escampats arreu de Catalunya.

Desembre: a causa de la Guerra Civil, Catalunya ha perdut entre 130.000 i 150.000 persones (comptant morts i exiliats), xifra superior al 4,5% de la població existent el 1936.

24-1: les tropes franquistes ocupen Manresa. El carlí Domènec Prunés serà el primer alcalde franquista de la ciutat.

7-2: es declaren cessats tots els empleats i obrers de l’Ajuntament nomenats des del 18 de juliol del 1936 fins el 24 de gener del 1939.

Febrer: a partir d’aquesta data i en els anys següents, un total de 157 persones de la comarca del Bages seran executades al Camp de la Bota (9’67% del total de les comarques barcelonines).

9-2: forces de la Guàrdia Civil treuen 9 detinguts de Súria de la presó de Manresa i els assassinen prop de can Maçana. Tanmateix, un d’ells, Josep Nin, malferit, aconsegueix de sobreviure.

23-3: els funcionaris de l’Ajuntament sospitosos de no ser addictes al nou règim són suspesos de feina i sou. Aquesta mesura afectarà a molts empleats municipals.

20-4: Lluís Mas Pons, advocat, mestre, dramaturg, poeta i secretari de l’Ajuntament de Manresa, ingressa a la presó a causa dels papers requisats i traslladats a Salamanca.

27-4: Agustí Espinalt Sanllehí, ex-regidor d’ERC de l’ajuntament republicà, és afusellat al Camp de la Bota.

Agost: el comandament de Manresa té unitats de presoners, pertanyents a 3 companyies de Batallons de Treballadors, escampades a diversos indrets del territori català.

1-1: 4.067 reclusos polítics a la presó de Torrero (Saragossa).

25-1: el col·lapse de l’administració, la pressió econòmica i els creixents conflictes penitenciaris fan que, a partir d’aquesta data, el govern comenci una estratègia d’excarcelació mitjançant indults consecutius que impliquen reduccions de penes per als presos ja condemnats.

26-1: creació dels sindicats verticals, dependents de la Falange.

Març: a la presó d’Alacant, es crea el comitè provincial del PSOE.

Març: allau de motins a les presons espanyoles a causa de llur massificació, que les fa difícils de controlar.

1-3: Ley de represión contra la masonería y el comunismo.

30-3: Ordre sobre la permanència de nens a les presons, que afavoreix les deportacions infantils des dels centres penitenciaris (on molts estaven amb les seves mares presoneres) cap a organismes dependents de l’Estat.

Abril: 24 presos són morts en el seu intent d’evadir-se de la presó de Talavera de la Reina. Altres 16 aconsegueixen fugir, però 14 d’ells seran posteriorment capturats i afusellats al mateix pati de la presó.

Abril: una dona és afusellada per haver intentat fer entrar un cistell amb pistoles i bombes de mà a la presó d’Alzira.

Abril: un motí dels condemnats a mort a la presó de Còrdova permet la fuga de 9 presos. Novament capturats, són afusellats, com a escarment, a la mateixa presó.

5-4: nou decret d’indult governamental.
Juny (fins finals del 1942): entren en funcionament els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST), formats per soldats de lleva que feien el servei militar però que havien lluitat durant la guerra amb l’exèrcit republicà i, com a càstig, són obligats a fer treballs forçats.

4-6: nou decret d’indult governamental.

12-7: Ley de Seguridad del Estado.

Octubre: a la presó Model de València hi ha més de 10.000 presos.

1 d’octubre: nou decret d’indult governamental.

23-10: entrevista de Franco i Hitler a Hendaia.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 233.000 persones.

6-12: comencen les obres del Valle de los Caídos.

17-12: indult de reducció de pena que afecta als presos condemnats a 20 anys i més.

Febrer: detenció de la primera estructura clandestina del PSUC a l’interior: 52 militants, 13 dels quals eren dones.

Juliol: desapareixen els Batallons de Treballadors i són substituïts pels BDST.

Juliol: entren clandestinament a Catalunya els primers grups del Front Nacional
de Catalunya (FNC).

Neix a la presó Model de Barcelona la revista clandestina catalana “L’Espurna”, sota la tutela del POUM.

13-9: la Gestapo deté el president Lluís Companys i el lliura a la policia espanyola.

15-10: execució de Lluís Companys a Montjuïc.

23-10: arriba a Barcelona Heinrich Himmler, cap suprem de la policia del Tercer Reich.

24-12: Josep Irla i Bosch es converteix en president de la Generalitat de Catalunya a l’exili.

7-2: cessament oficial dels funcionaris municipals considerats no addictes al règim.

13-3: Juan Gijón Criado, presoner del Batalló de Treballadors nº 125 de Manresa rep un informe negatiu de l’Ajuntament falangista del seu poble. Això suposarà la seva condemna a mort en un consell de guerra posterior.

18-3: un militar, Fidelio Torres, president del tribunal de Depuració de Manresa.

14-6: a la sala d’actes de l’actual Institut “Lluís de Peguera” es realitza un consell de guerra contra 41 acusats, entre els quals Pedro Cascales Nicolás, Maties Rius Lopez i Josep Pla Lladó. De les persones que foren condemnades a mort en els diferents consells de guerra que es realitzaren a la Manresa de la postguerra, almenys 25 d’elles foren afusellades al Camp de la Bota.

20-7: el jutge instructor provincial nº3 incoa un expedient contra el farmacèutic, intel·lectual i destacat catalanista republicà Antoni Esteve i Subirana.
 

El psiquiatre i coronel de l’exèrcit Vallejo Nájera afirma que la tutela de l’Estat és necessària “para combatir la propensión degenerativa de los muchachos criados en ambientes republicanos”.

21 i 24 de gener: lleis penalitzadores de l’avortament i els anticonceptius. L’avortament és considerat “un crimen contra el Estado”.

12-2: entrevista de Franco i Mussolini a Bordighera.

1 d’abril: indult per als presos condemnats fins a dotze anys.

2-7: s’ordena la incorporació a files dels mossos de les quintes del 36 al 41 que estiguin en situació de presó atenuada o en llibertat condicional. Són enviats a Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors Penats (BDSTP) on hauran de realitzar treballs forçats.

Novembre: un huracà malmet la presó de dones de Santander. Les recluses seran distribuïdes a les presons d’Amorebieta, Saturrarán i Barbastre.

20-11: creació de “prisiones especiales” per a “mujeres caídas”.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 159.000 persones.

4-12: Llei que permet que els nens que no recordin el seu nom, han estat repatriats o de pares il·localitzables (afusellats o empresonats) puguin ser inscrits al Registre Civil amb un nom diferent, a criteri dels tribunals de menors.

15-5: execució d’Otili Alba, secretari del PSUC a l’interior.

22-7: l’emissora Radio España Independiente, amb programació en català, comença a emetre des de Moscou.

8-11: primer enfrontament violent a Catalunya entre el maquis i la Guàrdia Civil.

29-3: bateig i comunió d’una reclusa de la presó de Manresa.

Novembre: un pres es fuga aprofitant un trasllat. Els soldats que el custodiaven de la caserna a la presó són expedientats.

140 presoners del Destacament Penal de Manresa treballen per a la construcció d’un pont sobre el riu Cardener (davant l’estació de la RENFE).
 

Gener: 9.050 nens i nenes, els pares dels quals estan a la presó, es troben sota la tutela de l’Estat, en establiments públics i escoles religioses. Voluntat política d’arrancar-los de les seves famílies.

28-3: mor, a la presó d’Alacant, el poeta Miguel Hernández.

17-6: Creació de les Corts franquistes.

1-7: encara hi ha 50.000 presoners en els diferents camps de concentració existents arreu d’Espanya.

Agost: des del 1939, han entrat en funcionament 6 agrupacions de colònies penitenciàries arreu de l’Estat.

26-9: suïcidi induït de la dirigent comunista Matilde Landa a la presó de Palma de Mallorca.

Octubre: indult que afecta els presos condemnats fins a 14 anys i 8 mesos.

Desembre: existeixen 68 “Destacamentos Penales”, amb 5.401 presos polítics que han de fer treballs forçats.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 124.000 persones.

24-7: el dirigent sindicalista Joan Peiró i Belis és executat a Paterna.

Novembre: els soldats catalans a Melilla creen clandestinament la revista “Catalunya”.

Novembre: detinguts 40 militants del Front Nacional de Catalunya.

Des del final de la guerra, 35.000 reclusos han ingressat a la presó Model de Barcelona.

26-2: detenció dels  membres de la CNT-FAI Jaume Charles Balp i Florenci Mas Gibal, juntament amb els col·laboradors Pere Ribas Munné i Sebastià Vilaplana Duch.

7-4: detenció a Manresa d’Agustí Bayona Roy, líder de la UGT a Solsona.

13-6: detenció de Fermín Fibas Arenillas (CNT-FAI).

2-7: diversos acusats antifeixistes són sotmesos a consell de guerra, entre els quals Francesc Vila Pujantell (CNT) i Felip Aguilar Prat (POUM).

17-7: consell de guerra contra el manresà Rossend Ventura Gomà (CNT-FAI) i Joan Lloret Bardona (comitè revolucionari de Sant Vicenç de Castellet).

8-9: detenció de Ramon Planas Soler, qui venia clandestinament de França i sense documentació.

31-12: un presoner del Destacament Penal, Marcel·lí Sobrevias Circuns, ferit en les obres del pont de l’estació.

Gener: 12.042 nens i nenes, de pares empresonats, estan sota la tutela de l’Estat.

Gener: indult que beneficia als presos de més de 70 anys condemnats a cadena perpètua.

Creació del “Servicio de Libertad Vigilada”.

9 dones d’una expedició de presoneres de Guadalajara, Los Alcázares, Las Ventas i Ciudad Real moren a l’arribar a la presó de Les Corts a causa de les pèssimes condicions del seu trasllat.

14-4: s’instauren a Espanya les cartilles de racionament.

Desembre: existeixen 95 “Destacamentos Penales”, amb 11.554 presos, 5.000 presos més treballen a les “Colonias Penintenciarias Militarizadas”, i uns 4.000 presoners estan a les ordres de la Dirección General de Regiones Devastadas.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 74.000 persones.

Maig: amb la detenció de 22 persones cau la direcció del PSUC.

Juny: fuga de cinc membres del PSUC -4 homes i 1 dona- de les presons Model i Les Corts.

Octubre: se celebra a Barcelona el primer ple de la CNT de Catalunya i es reorganitza el Comitè Regional.

Novembre: són detinguts 83 militants del Front Nacional de Catalunya.

Es funda a Barcelona l’editorial clandestina “La Sirena”, creada per Josep Palau i Fabre.

La presonera Clara Pueyo (del PSUC) aconsegueix fugar-se de la presó de Les Corts.

20-2: detenció de Rafael Corvinos Barraca (antic president del Comitè Revolucionari de Manresa) i de Joan Espinalt.

17-5: el metge Josep Montardit, nou alcalde de Manresa (ja ho havia estat durant la dictadura de Primo de Rivera).

11-7: l’alcalde Montardit atorga la Medalla de la Ciutat al ministre de Treball José Antonio Girón.

Gener: 12.000 nens, fills de presos republicans, sota la tutela de l’Estat.

2-5: es crea a Espanya el Documento Nacional de Identidad (DNI).

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 54.000 persones.

23-12: promulgació d’un nou Codi Penal.

Comencen a editar-se clandestinament a Barcelona les revistes “Solidaridad Obrera” (CNT), “La Batalla” (POUM) i “Treball” (PSUC).

Apareix la revista catalana clandestina “Poesia”, impulsada per Josep Palau i Fabre.

13-4: detenció de Joan Puig Pons, de la CNT-FAI, qui s’havia escapat del camp de treball de Morella, on complia una condemna de 30 anys.

25-4: requisitòria contra Martí Ribera Francisco qui, alliberat de la presó de Manresa, no va anar a viure a la localitat on havia estat desterrat.

23-5: detenció de Josep Creus Solà (de Navarcles) per haver desertat dues vegades d’un batalló disciplinari de Lleida.

30-5: edicte del jutge Juan Prats Riera perquè comparegui Antonio Martínez, qui havia estat president de la CNT de Súria.

10-8: la Junta Local de Llibertat Vigilada ordena presentar-se als “libertos”.

21-9: obligats a comparèixer davant el jutjat militar diversos membres de la CNT-FAI.

La salutació feixista –a la romana- deixa de ser obligatòria.

18 de juliol: promulgació del Fuero de los Españoles i de la Ley de Referéndum Nacional.

Aprovació de la Nueva Ley de Educación Primaria que només permet l’ensenyament del castellà.

9-10: indult total, un cop finalitzada la II Guerra Mundial.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 43.000 persones.

Abril: detenció de més de 200 militants del PSUC.

Agost. Es produeixen vagues en algunes fàbriques de Barcelona –entre les quals La Maquinista- per a celebrar la rendició japonesa.

Almenys 422 presos han mort a la Model des del final de la guerra, i 169 més a la presó de Lleida

6-7: Joan Prat Pons és designat nou alcalde després de la dimissió de Montardit.

29-9: edicte pels “libertos” de la Junta Local de Libertad Vigilada conforme en la següent presentació que facin han de precisar on treballen i llur sou.

9-2: l’ONU condemna el règim franquista i diversos països democràtics retiren els seus ambaixadors d’Espanya.

Abril: vaga de fam de les preses polítiques de Las Ventas (Madrid).

Entre els anys 1938-1946, 116 dones i 56 nens han mort a la presó de Saturrarán (Guipúscoa), especialitzada en els casos de “mujeres extremadamente rebeldes y peligrosas para el nuevo orden de España”.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 36.000 persones..

Gener: a la presó de dones de Les Corts, a Barcelona (un antic convent amb capacitat per a 100 recluses) hi ha encara amuntegades unes 1.800 preses polítiques, a més de 500 qualificades com a comunes.

7-2: Amb motiu del Día del estudiante caído esclata un petard a la Universitat de Barcelona, i els estudiants falangistes, com a represàlia, interroguen i torturen diversos estudiants catalanistes.

Febrer: es constitueix clandestinament la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

Juny: són detinguts alguns membres de la FNC.

Octubre: exploten a Barcelona diverses bombes (a l’obelisc de la Victòria, a la CNS –Central Nacional Sindicalista-, al govern militar i en alguns locals de la Falange).

25-1: comença un conflicte laboral a la fàbrica Bertrand i Serra (“La Fàbrica Nova”), que derivarà en vaga i que acaba generalitzant-se a tota la ciutat i escampant-se a altres localitats catalanes.

30-1: el governador civil de Barcelona amenaça als treballadors de la Fàbrica Nova.

5-2: un tren procedent de Manresa embesteix, a l’alçada de Rajadell, a Bonaventura Piqué Betriu, de 55 anys, qui caminava per la via, de retorn a casa, després d’haver estat pres al penal de El Dueso.

20-2: requeriment judicial perquè es presenti Francesc Farreras i Duran, “en ignorado paradero” (Farreras, futur president del Parlament de Catalunya a l’exili, es trobava exiliat a Mèxic).

Joaquim Amat-Piniella acaba la redacció de “K.L. Reich”, sobre la seva experiència al camp nazi de Mauthausen. La novel·la, escrita originalment en català, no es pogué publicar, en castellà, fins el 1963 per problemes amb la censura franquista i havent hagut de suprimir l’autor diversos fragments.

Desembre: la causa núm. 32.284 instruïda pel delicte de “saca y asesinato de presos de la cárcel de Manresa” –en referència als fets del 9 de febrer del 1939- era sobreseguda, sense que ningú fos declarat culpable d’aquelles morts.

6-7: aprovació del referèndum sobre la  Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 38.000 persones.

Febrer-març: nova actuació de la policia contra el PSUC: detenció de més de 100 militants i punt i final de la lluita armada per part dels comunistes catalans, que es començaran a infiltrar en els sindicats verticals.

Març: desarticulació de les forces de la CNT a Barcelona.

27-4: es celebren les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, que es converteixen en un acte d’afirmació catalanista.

Desembre: tenen lloc noves vagues i moviments obrers reivindicatius en diferents empreses de diverses poblacions catalanes.

11-3: l’alcalde demana diners al govern per tal de fer una nova presó.

Maig: diversos ciutadans, sospitosos de no ser addictes al règim, són tancats preventivament a la presó amb motiu de la propera visita del general Franco.

20-5: Franco fa la seva primera visita a Manresa. Entre altres llocs, visita la Pirelli i la Fàbrica Nova, principal escenari de la vaga obrera de l’any anterior.

1-7: l’alcalde Joan Prat Pons lliura la Medalla d’Or de la Ciutat a Franco, a Madrid (Palacio del Pardo). La comitiva municipal ho va aprofitar per sol·licitar una presó, el Banc de Crèdit Local, la supressió dels passos a nivell i la construcció d’un baixador.

Juliol: el governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza, visita Manresa per fer-ne un seguiment i control especial com a conseqüència de la vaga de la Fàbrica Nova de l’any anterior.

5-7: nota de l’alcaldia obligant a anar a votar el referèndum de la llei de Successió.

27-7: apareixen les primeres monedes amb el lema Franco Caudillo de España por la gracia de Dios.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 37.000 persones.

26-6: es produeixen diversos enfrontaments entre membres de la CNT i la policia.

Octubre: el PCE i el PSUC decideixen dissoldre les guerrilles.

Novembre: es celebra a Barcelona un consell de guerra contra diversos membres de la CNT.

11 de març: el governador  civil torna a visitar Manresa pel mateix motiu que el juliol de l’any anterior.

25-I: vaga de fam de les presoneres antifranquistes del penal de Segòvia, amb motiu del càstig a una companya que havia denunciat els maltractaments de la presó i les injustícies del dictador Franco a una advocada xilena.

Una dona, detinguda a Tarragona quan intentava donar a Franco una carta demanant clemència pel seu marit, empresonat per republicà.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 36.000 persones.

3-3: el falangista José Maria Piñol mor en un atemptat de militants llibertaris a Barcelona.

Maig: esclaten diverses bombes als consolats de Brasil, Bolívia i Perú de Barcelona, arran del vot favorable d’aquests països a l’entrada d’Espanya a l’ONU.

1-6: 10 bombes exploten a Barcelona, coincidint amb la visita de Franco.

Novembre: arran d’un enfrontament armat moren a Barcelona un policia i sis cenetistes.

29-10: nova visita del governador civil pels mateixos motius que el 1947 i 1948.

Encara hi ha milers de dones empresonades a Las Ventas (Madrid) en un espai pensat per a 500 persones.

4-11: l’ONU deixa sense efecte les mesures contra Espanya.

Desembre: la població reclusa és d’un mínim de 30.000 persones.

24-2: el cenetista Manuel Sabaté i Llopart, germà del guerriller “Quico”, que havia entrat clandestinament al país, mor a garrot.

23-4: esclaten vagues generals a Biscaia i Guipúscoa. Hi haurà més de 2.000 detinguts.
 

Febrer: inici de la vaga de tramvies a Barcelona que es convertirà en una vaga general.

23-2: es declara a Barcelona un boicot als tramvies, a causa de l’augment d’un 40% en el preu dels bitllets.

6-3: el preu del bitllet de tramvia torna a ser el d’abans de la vaga.

12-3: diverses fàbriques barcelonines es declaren en vaga. El conflicte s’estén el dia següent a altres poblacions catalanes.

Abril: la Paperera de València es declara en vaga, en solidaritat amb les aturades catalanes.

21-2: hi ha 30.130 reclusos a les presons, 793 per “rebelión marxista”, mentre que 4.582 hi estan “por delitos no comunes posteriores al 1 de abril del 1939”.

21-3: es suprimeix el racionament del pa.

Ordre ministerial que imposa la “Formación del Espíritu Nacional” com a assignatura obligatòria.

Després d’anys de gestions –amb la participació, per part franquista, de Carlos Sentís- la Comissió Internacional contra el Règim Concentracionari visita, per fi, unes quantes presons franquistes i pot parlar amb alguns presos, els quals denuncien la pràctica de la tortura i d’altres maltractaments com un fet habitual. No se’n derivaran, però, resultats pràctics.

14 de març: cinc membres de la CNT són els darrers afusellats al Camp de la Bota de Barcelona.

23 d’abril: el cap guerriller Manco de la Pesquera és capturat a Corts de Pallars i executat el 10 de desembre del 1955.

Maig: després de la caiguda de la direcció del POUM a l’interior, el partit deixa d’existir a la pràctica.

27-8: signatura del Concordat entre la Santa Seu i el govern espanyol.

26-9: signatura dels acords econòmics i militars amb els Estats Units.

Ley de Ordenación de la Enseñanza Media: obligatorietat per a les nenes de cursar les “enseñanzas del hogar”, impartides per la Sección Femenina de la Falange.

Deixa de funcionar la presó de Les Corts. Les internes són traslladades a la Model.
Posteriorment, l’antic edifici de la presó serà enderrocat amb motiu de les obres de “El Corte Inglés-Diagonal”.

Febrer: la policia aconsegueix afeblir el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) amb la detenció d’una bona part de la seva direcció.

Desembre: des del final de la guerra, hi ha hagut 3.500 afusellaments a Catalunya.

Desembre: enfrontament entre la Guàrdia Civil i membres del PSUC, en el qual moren tres dels seus militants.

Amb la detenció de la direcció de la CNT, el sindicat queda pràcticament desmantellat.

2-4: arriben al port de Barcelona, repatriats des d’Odessa, presoners de la División Azul.

Es desmantellen els darrers batallons de treballadors forçats.

5 d’agost: Josep Tarradellas és elegit a Mèxic president de la Generalitat a l’exili.
 

8 de desembre: Espanya és admesa a l’ONU.
 

Neix el moviment Catòlics Catalans (CC), integrat, entre d’altres, per Jordi Pujol i Soley.

8-11/2: protesta dels estudiants de la Universitat de Madrid.

Novembre: esclaten vagues obreres a Astúries i el País Basc.

21-3: l’assassinat a Montjuïc d’un comissari de policia és atribuït als guerrillers Quico Sabaté i Josep Lluís i Facerias.

6-11: manifestació d’estudiants a Barcelona en favor de la llibertat d’Hongria, que es transforma en un acte contra la dictadura.

7-11: el governador de Barcelona tanca la Universitat de Barcelona a causa dels incidents estudiantils.

Desembre: té lloc una nova vaga de tramvies a Barcelona provocada també per l’augment de les tarifes.

Primavera: reunió local d’Acció Catòlica a la qual hi assistí Jordi Pujol.

25-2: tecnòcrates del Opus Dei entren al govern de Franco.

21-2: té lloc a la Universitat de Barcelona, com a resposta a les sancions imposades als estudiants detinguts pels fets dels darrers mesos, la I Assemblea Lliure d’Estudiants, amb el resultat de nombroses detencions, multes i expulsions.

Juny: diversos membres del grup Nova República són detinguts a Barcelona.

30-8: el guerriller Josep Lluís i Facerias és mort per la policia al barri barceloní del Verdum.

17-5: Ley Fundamental de Principios del Movimiento

7 de maig: mor Joan Comorera, històric dirigent del PSUC, al penal de Burgos.

Creació de la Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya.

Josep Moll Vall, nou alcalde de Manresa

21-6: Pla d’Estabilització

Juliol: fundació d’ETA.

Gener: manifest fundacional de la Nova Cançó.

19-6: el PSUC impulsa la convocatòria a Catalunya de la Huelga Nacional Pacífica.

Gener: es funda a Astúries el sindicat clandestí Unió Sindical Obrera (USO).

21-9: el govern aprova el decret llei per a la repressió de la rebel·lió militar, el bandidatge i el terrorisme, el qual permet que qualsevol delicte que es pugui atribuir a una d’aquestes tres categories, passi a ser jutjat pels tribunals militars. En aplicació d’aquest decret, del 1960 al 1975 disset persones seran executades a tot l’Estat espanyol.

5-1: mort del guerriller anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni.

7-1: la campanya contra el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, aconsegueix finalment que sigui destituït.

Març: surt a la llum el manifest Per la llengua catalana, en reivindicació de l’ensenyament i la normalització del català.

19-5: Fets del Palau. Un grup d’assistents a un concert canten el Cant de la Senyera. Són detingudes 20 persones, entre elles Jordi Pujol, qui serà jutjat i condemnat a set anys de presó.

18-5: el ministre José Solís inaugura la Casa Sindical.

30-8: Espanya abandona el protectorat del Marroc.

12-1: vaga general de la Universitat de Barcelona.

11-7: es funda Òmnium Cultural.

7 de febrer-7d’abril: inici de la vaga minera a Astúries.

5 i 6 de juny: reunió a Munic de 118 delegats de l’oposició democràtica (el règim ho anomenarà contubernio de Munic).

Entre els anys 1940-1962 uns 10.000 presoners polítics han estat construint el Canal del Baix Guadalquivir (“Canal de los Presos”).

Febrer: es produeixen a Catalunya diverses vagues i aturades en solidaritat amb els miners asturians.

Maig: esclat d’un important moviment vaguístic a diferents poblacions catalanes, punt de partida de conflictes laborals posteriors.

25-5: carta de 115 intel·lectuals catalans contra la repressió i en demanda de llibertat d’expressió i respecte a la cultura de les minories nacionals.

22-9: es celebra un consell de guerra contra diversos membres de les Joventuts Llibertàries. Jordi Conill és condemnat a mort, tot i que el 9 d’octubre li és commutada la pena.

9-3: noves normes de censura cinematogràfica.

20-4: és afusellat el dirigent del PCE, Julián Grimau.

9-5: creació del Tribunal de Orden Público (TOP), amb la finalitat de jutjar els “delictes” de caràcter polític i “subversiu”. Entre els anys 1963-1968, el TOP processarà més de 2.000 persones.

28-12: I Plan de Desarrollo.

30-3: consell de guerra contra diversos membres del PSUC.

2-6: manifestació a la Rambla de Barcelona en protesta contra l’execució de Julián Grimau.

7-8: la Guàrdia Civil mata el guerriller Ramon Vila i Capdevila (Caracremada), prop de Balsareny.

El règim franquista celebra els 25 años de paz.

5-5: vaga dels miners a Astúries.

2-9: creació de la Comissió Obrera del Metall a Madrid.

20-11: es crea la Comissió Obrera Central de Barcelona a l’església de Sant Medir.

Ramon Soldevila Tomasa, nou alcalde de Manresa.

Febrer-març: incidents estudiantils a Madrid.

23-2: manifestació de 3.000 obrers davant la CNS de Barcelona per lliurar la plataforma reivindicativa de les CCOO. Es produeixen 100 detencions.

Març: manifestacions d’estudiants exigint la supressió del SEU. Tancament de la Universitat de Barcelona.

Novembre: judici als membres de les CCOO de Barcelona i manifestacions de protesta.

24-3: tancament definitiu de la caserna militar del Carme.

Gener: disturbis a les universitats espanyoles, en demanda d’un sindicat democràtic.

9-4: entra en vigor la nova llei sobre premsa i impremta (Llei Fraga Iribarne).

14-12: referèndum per aprovar la Ley Orgánica del Estado

9-11 de març: la “Caputxinada”. Estudiants tancats al convent dels caputxins de Sarrià creen el Sindicat Democràtic d’Estudiants. L’assalt de la policia al convent estimularan el primer gran moviment unitari d’oposició: la Taula Rodona Democràtica.

12-5: manifestació de 130 capellans a Barcelona contra la tortura i la repressió arran de la Caputxinada. Forta càrrega policial.

Constitució de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC).

2-7: segona visita de Franco a Manresa, procedent de Berga. A l’entrada de la ciutat per la Carretera de Vic, al pont de ferro, s’aixecà un arc triomfal de benvinguda. És rebut per l’alcalde Soldevila.

3-2: tancament durant 10 dies de les universitats de Madrid i Barcelona.

16-3: les CCOO són declarades il·legals pel Tribunal Suprem.

21-12: Carrero Blanco, vice-president del govern.

27-1: vaga obrera a Barcelona contra la Llei sindical.

Gener/octubre/novembre: manifestacions d’obrers i estudiants a diverses ciutats espanyoles.

12-10: la colònia de Guinea Equatorial accedeix a la independència.

14-18 de maig: vaga de la SEAT de Barcelona.

21-1: aldarulls a les universitats espanyoles arran de la mort de l’estudiant Enrique Ruano a les dependències policíaques.

28-3: es declaren prescrits tots els delictes comesos abans de l’1 d’abril del 1939.

22-7: les Corts franquistes designen al príncep Juan Carlos successor de Franco amb el títol de rei.

17-1: tancament de la Universitat de Barcelona després de l’assalt al rectorat com a protesta per la política repressiva del rector García de Valdecasas i per l’assassinat, a Madrid, de l’estudiant Enrique Ruano per part de la policia.

Novembre: primera acció al carrer de les associacions de veïns: 2.000 persones de la Trinitat paren el trànsit a l’autopista per demanar un semàfor.

Desembre: s’inicien les campanyes “Català a l’escola” i “Llegiu llibres en català”.

Al llarg de l’any, apareixen diverses pintades a la ciutat tot reivindicant el “Català a l’escola”.

Hivern: primers indicis d’oposició municipal.

3-12: Comença el Consell de guerra de Burgos contra militants d’ETA. Es produeixen diversos incidents i manifestacions d’estudiants i obrers arreu de l’Estat contra el procés de Burgos.

30-12: després de fortes pressions internacionals i a l’interior de l’Estat espanyol, les condemnes de mort del consell de Burgos són commutades.

Gener-octubre: conflictes laborals a diverses empreses: La Maquinista, SEAT, Philips i la SAFA de Blanes.

Novembre-desembre: diversos actes de protesta, assemblees i manifestacions arreu del país contra el procés de Burgos.

Setembre: sorgeix la Comissió per a la Promoció Política (CPP) en una trobada a la Cova de Sant Ignasi.

19-12: concentració pacífica de persones contra el procés de Burgos al passeig de Pere III.

Juliol: reforma de la Llei d’ordre públic.

Novembre: reforma del codi de justícia i del codi penal.

Gener: s’inicien vagues a diverses empreses catalanes: Harry Walker (62 dies), La Maquinista (69 dies) i SEAT.

7-11: acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya, organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat.

Primavera: es celebra, a l’església de Camps, la primera sessió plenària de l’Assemblea del Bages.

Setembre: Josep Camprubí, juntament amb altres forces del catalanisme i dels moviments d’església, promou una campanya de suport a la candidatura de procuradors a Corts formada per Joan Barenys i Xavier Cassasas.

10-3: es convoca una vaga general després de la mort de tres manifestants durant un enfrontament entre obrers de l’empresa Bazán i la policia.

Creació a Barcelona del grup anarquista Movimiento Ibérico de Liberación Nacional (MIL).

14 de febrer: vaga general de l’ensenyament contra la Llei d’educació.

Maig: l’Assemblea de Catalunya llança la campanya “Per què l’Estatut de 1932?”

Primera detenció i empresonament de Lluís Maria Xirinachs.

11-6: l’almirall Carrero Blanco es nomenat Cap del Govern.

20-12: Carrero Blanco és assassinat en un atemptat d’ETA.

3-4: la policia mata un obrer (Manuel Fernández Márquez) durant un enfrontament amb els obrers de la tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Vaga general a Cerdanyola i Ripollet.

30-4: locaut a la fàbrica SEAT després de diverses vagues.

28-10: 113 detinguts a l’església de Santa Maria Mitjancera (Barcelona) en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya.

Abril: Segona reunió de l’Assemblea del Bages, a Fals. Coincideix amb la detenció de diversos membres de la Comissió de Solidaritat (que ajudaven als detinguts i presos polítics), entre els quals Joan Badia i Pujol, qui és torturat a la comissaria de policia de Manresa i empresonat posteriorment.

28 d’octubre: el manresà Ramon Majó, militant del PSUC i integrant de l’Assemblea de Catalunya, és detingut a la parròquia de Maria Mitjancera, de Barcelona, juntament amb 112 persones més.

12-2: Arias Navarro anuncia l’apertura del règim.

23-12: Nova Ley de Asociaciones Políticas.

8-1: un consell de guerra condemna a mort Salvador Puig i Antich, que és executat el 2 de març. El mateix dia, i com a torna, també és executat un pres comú, Heinz Chez, a la presó de Tarragona.

Juliol-agost: intensificació de les accions armades d’ETA i el FRAP.

27-9: execució de tres militants del FRAP i dos d’ETA. Grans protestes internacionals.

20-11: Mor de Franco.

22-11: jurament de Juan Carlos I com a rei d’Espanya

4-3: 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona es neguen a concedir un ajut econòmic per a l’ensenyament del català. La mateixa postura és adoptada pels seus homòlegs de Girona.

Les preses polítiques de La Trinitat (Barcelona) comencen una vaga de fam perquè no els hi permeten fer servir el català per comunicar-se amb les seves famílies.

23 de desembre: creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, òrgan polític unitari de l’oposició democràtica al franquisme.

Octubre: nombroses detencions de membres del comitè local del PSUC, alguns dels quals seran torturats a la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa i cinc d’ells seran tancats a la presó Model de Barcelona: Joan Sala Fainé, Jaume Sala Alegre, Josep Cònsola, Josep Fuentes Ribas i Manolo Ramos.

3-11: Ramon Roqueta és nomenat alcalde de Manresa.

5 i 8 de desembre: posats en llibertat els membres manresans del PSUC que encara eren a la presó Model de Barcelona. Multitudinària rebuda popular a l’estació de la RENFE de Manresa.