Srebrenica, la vergüenza de Europa

Durant 11 hores, a les portes d'El Born Centre Cultural s'han sentit els noms de persones que fa 20 anys van desaparèixer a la massacre de Srebrenica, una de les més cruentes de la guerra de Bòsnia. Els han llegit, per evitar que fets com aquell caiguin en l'oblit, ciutadans anònims i també personalitats com Ada Colau, Pasqual Maragall, Alfred Bosch, David Minoves o Raül Romeva.

Pel petit escenari instal·lat davant d’El Born Centre Cultural han passat al llarg del dia un munt de persones, tant anònimes com conegudes, per recordar la barbàrie de fa 20 anys. La idea era llegir els noms de les 8.373 persones assassinades o desaparegudes a Srebrenica a mans de les tropes del general Ratko Mladic. La lectura dels noms s’ha intercalat amb actuacions musicals. Al final del dia només s’han pronunciat els noms de 961 víctimes. “Matar és més fàcil que recordar”, ha proclamat amargament l’exeurodiputat Raul Romeva, fa 20 anys activista d’Universitaris per Bòsnia.

Aquest matí ja hi han llegit alguns noms l’alcaldessa, Ada Colau, i el president del Grup Municipal d’ERC, Alfred Bosch, entre altres representants del consistori. També ho ha fet l’alcalde de l’època, Pasqual Maragall, acompanyat per la seva dona, Diana Garrigosa. Colau ha dit que l’acte té com a objectiu “fer memòria per fer justícia”, i ha assenyalat que aquests fets no s’haurien d’haver produït mai.

Aquest dissabte es commemoren els 20 anys de la matança de Srebrenica, durant la guerra de Bòsnia. Barcelona es va solidaritzar en el seu moment amb les víctimes i dues dècades després les continua recordant amb aquest acte. És una demostració de solidaritat amb el poble bosnià, un homenatge a les víctimes i, especialment, una manera de no oblidar aquest tipus de barbàries que atempten contra els drets humans.

A banda, el 14 de juliol s’inaugurà amb el mateix objectiu una exposició de fotografies d’Alfons Rodríguez a El Born Centre Cultural.

La massacre de Srebrenica

En la matinada de l’11 de juliol de 1995, una columna de milicians de l’autoproclamada República Srpska, comandats pel general Mladic, va ocupar Srebrenica, declarat enclavament segur per les Nacions Unides durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Van demanar als cascos blaus holandesos que abandonessin el lloc i van obligar les dones i els nens a marxar per la ruta de Tuzla. Els homes, grans i joves, van haver de romandre a la població. Posteriorment, un llistat de 8.373 homes es van donar per desapareguts.

Fins ara s’han identificat 7.291 cossos de les víctimes de Srebrenica i estan enterrats al memorial Protocari, on cada any es fa un acte de record. El general Mladic, que va conduir aquesta massacre, està empresonat sense condemna. Tres caps de la milícia serbobosniana van ser declarats culpables del genocidi i estan entre reixes amb penes de 30 anys. L’estat holandès també va haver d’assumir la seva part de culpa: l’any 2013 l’estat va ser condemnat per negligència.

Sarajevo, un districte més de Barcelona

Durant la guerra de Bòsnia, Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde, va iniciar el projecte del Districte 11, amb el qual es considerava Sarajevo com un districte més de la ciutat. Aquest vincle solidari va servir perquè la capital catalana ajudés les víctimes a cobrir les necessitats bàsiques i s’accelerés la reconstrucció d’edificacions afectades. Actualment la col·laboració encara perdura gràcies la nova Fundació Districte 11- City to City.

Aquesta fundació, promoguda pel funcionari municipal Manel Vila, parteix del projecte iniciat per Maragall el 1992 i s’ha pogut constituir gràcies a una campanya de micromecenatge que ha recaptat 30.000 euros. El nou Districte 11 servirà per continuar amb la tasca de recuperació de la memòria de les víctimes i per mantenir les relacions d’amistat amb Sarajevo.