Srebrenica, la vergüenza de Europa

A partir d'avui i durant els pròxims vuit mesos, Slobodan Milosevic necessitarà tots els seus recursos dialèctics i jurídics per fer front a la nova allau d'acusacions de la fiscalia del Tribunal de la Haia, presidida per la fiscal Carla del Ponte.

Aquest matí, un cop vist el cas de Kosovo durant els últims set mesos, el tribunal ha obert el dossier de les guerres de Croàcia i de Bòsnia, on Milosevic, segons la fiscalia, és el responsable de crims de guerra i de crims contra la humanitat a Croàcia, i de genocidi a Bòsnia.

A la sala del tribunal es reviurà, amb l'ajuda del record i del testimoni de 177 supervivents, aquell horror que entre els anys 1991 i 1995 va sumir l'Europa de finals del segle XX en un escenari inèdit des de la Segona Guerra Mundial.

El sagnant setge de Sarajevo, la massacre de Srebrenica o de Vukovar, l'existència dels camps de concentració d'Omarska o de Trnopolje són tan sols algunes de les expressions d'aquella barbàrie, aplicada contra les poblacions civils, que va suposar la mort de 225.000 persones i la neteja ètnica, l'expulsió per la força dels seus llocs d'origen, de centenars de milers més.

Els càrrecs contra Milosevic per les guerres de Croàcia i Bòsnia formen part, segons la fiscalia, d'una estratègia criminal única amb l'objectiu de crear una gran Sèrbia ètnicament pura.

Com abans els kosovars, croats i bosnians seguiran ara en directe per televisió amb gran interès les audiències a la Haia. Amb l'esperança, però, que la resta d'acusats, com Radovan Karadzic o Ratko Mladic, també puguin ser detinguts.

Milosevic davant del tribunal