Srebrenica, la vergüenza de Europa

Els bosnians de Srebrenica donen sepultura a 465 víctimes més del genocidi que van cometre les forces serbobosnianes el juliol del 1995. Uns 2.400 executats ja han estat enterrats.

Un grup de bosnians musulmans enterrant les restes d’un familiar ahir al cementiri del memorial de Potocari, a Srebrenica.

Laia Abril. Servei especial.

Srebrenica

Els ulls plorosos d'Emina Pasic mostren l'esgotament d'una vídua que ha perdut trenta membres de la seva família. Ahir va enterrar al memorial de Potocari, a Srebrenica, el germà de la seva sogra i un cunyat. Les restes del seu marit també reposen allà, ja que tot i intentar fugir per les muntanyes quan la ciutat va caure en mans dels serbobosnians, el juliol del 1995, no va sobreviure. Tremolant, explica com ella va amagar sota les faldilles el seu fill de 12 anys, considerat per les forces serbobosnianes massa gran per sobreviure. "Només pensava a salvar-lo a ell i al meu bebè", diu. L'11 de juliol la van tancar a la fàbrica de bateries de Potocari i explica com els soldats serbobosnians escorcollaven les dones i les maltractaven. "Buscaven homes, nens de més de 10 anys i alguna noia maca per quedar-se-la, va ser un infern", recorda.

Tot i les milers de restes trobades en fosses comunes aquest any, només 465 taüts verds reposaven ahir a l'entrada del memorial de Potocari, esperant els milers de bosnians musulmans que arribarien. La pluja intermitent però intensa va obligar a cobrir-los amb un plàstic blanc, que un cop tret va permetre que les famílies que aquest any han aconseguit identificar els seus morts busquessin la seva caixa.

L'Emina recorda com un soldat serbobosnià va assassinar un bebè de tres mesos: "Com que no parava de plorar, van disparar-li just davant de la seva mare". Tot i que han passat dotze anys, la vídua explica que la nit ha estat dura. "Srebrenica és una ciutat molt trista, els nens tenen por de sortir al carrer i alguns serbis ens insulten i humilien", es lamenta.

Al cementiri de Potocari reposen les restes d'uns 2.400 bosnians musulmans dels 8.000 que van morir entre l'11 i el 18 de juliol del 1995. Aquests homes i nens van quedar atrapats a l'enclavament de Srebrenica, suposadament protegit per les forces de l'ONU, que es van retirar. L'exèrcit serbobosnià, comandat pel general Rakto Mladic, va executar milers d'homes. D'altres van ser morts mentre intentaven fugir per les muntanyes minades. Les dones i els més petits van ser enviats en autobusos a altres ciutats i porten dotze anys plorant els morts i intentant identificar o trobar els gairebé 6.000 desapareguts que queden.

El marit de Behka Avdic, nascut a Srebrenica, treballava a la fàbrica de zinc de Potocari abans que comencés la guerra. El cruel destí va voler que Behka plorés ahir per dotzè cop, davant de la fàbrica, a l'enfangat cementiri, l'assassinat a trets del seu marit i els dos fills de 21 i 19 anys.

Els taüts

Després de les pregàries i els càntics musulmans, alguns homes van traslladar els lleugers taüts en fileres mentre la resta intentava desesperadament tocar les caixes. Meliha, supervivent de la matança, apunta que per a ells és molt important "acompanyar-los cap a la següent vida".

Més sort que els Avdic ha tingut en aquest dotzè aniversari la família de Zekira Purkovic, que ha pogut enterrar els últims familiars. Des del 95, buscava dos dels quatre germans assassinats: "No he parat fins que els he trobat a tots. Amb aquests dos últims, de 16 i 34 anys, ha estat difícil perquè els serbis els van tallar les mans per no poder identificar-los". "Ara tots quatre descansen en pau i ja estic tranquil·la" sospira Zekira.

Controls policials

Per arribar al memorial, centenars d'autobusos han passat un control extrem. Jordi Rodri, de l'ONG catalana Trenkalòs, veterana a la zona, apunta que la policia de l'entitat sèrbia de Bòsnia, on es troba Srebrenica, ha tingut molta cura que no passés res pel moment polític en què es troben. "Si a algun boig se li ocorre apropar-se o agredir algú, la policia reaccionarà de manera contundent, vigilen molt des que tenen intenció de formar part de la Unió Europea".

Després d'escoltar el discurs de l'alcalde de Srebrenica, Abdurahman Malkic, Mirtet Mujih, supervivent del genocidi, comenta que a la gent avui li és igual la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que va exculpar Sèrbia d'haver comès un genocidi a Bòsnia. Segons Mujih, "ja no canviarà res, als polítics sempre els ha interessat Srebrenica l'11 de juliol només per fer-se la gran foto".