Srebrenica, la vergüenza de Europa

CONSOL · Familiars de víctimes i supervivents de la massacre de la ciutat de Srebrenica reben amb alegria continguda i alleujament la captura de Karadzic IRA · Els serbis bosnians qualifiquen la detenció d'"injusta" VIOLÈNCIA · La policia dissol una protesta d'un centenar de joves ultres a Belgrad

Redacció

"Karadzic és, per a nosaltres, el símbol del mal". Asim Ahmetovic, de 37 anys, com molts altres familiars de víctimes i supervivents de la massacre de Srebrenica, va rebre amb alleujament -i amb certa amargor- la detenció de Radovan Karadzic. Ahmetovic va perdre 40 membres de la seva família en aquella massacre comesa per les forces serbobosnianes el 1995, i per la qual Karadzic va ser inculpat de genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII).

"Me n'alegro, però res podrà guarir-me les ferides", murmurava ahir Asim, un dels supervivents de Srebrenica. Ferit de bala, va aconseguir salvar la vida després de fugir de la ciutat i caminar durant tretze dies a través de boscos i muntanyes.

Prop de 8.000 homes i nens musulmans van ser executats el juliol del 1995 en mans de les forces serbobosnianes que van prendre el control de Srebrenica, aleshores un enclavament musulmà sota la protecció de les Nacions Unides.

Ahir, però, els carrers de Srebrenica, sota una forta pluja, eren deserts. Omar Spahic, propietari d'un petit restaurant, expressava la seva satisfacció per l'arrest d'aquell que consideren un "monstre". "Estic content, perquè acabarà davant el TPII, però estic convençut que no rebrà un càstig prou contundent pels seus crims", diu Spahic, un home de 70 anys que es va traslladar a viure a Srebrenica el 1999.

L'alcalde de la ciutat, el musulmà Abdurahman Malkic, va afirmar ahir que no veu cap motiu per celebrar l'arrest de Karadzic: "La seva detenció és una bona notícia, una petita satisfacció, però no una alegria". "Això no farà tornar a les seves famílies els qui van morir en aquella massacre", afegia l'alcalde.

La majoria dels habitants de Srebrenica van reaccionar amb alleujament i amb certa moderació a l'arrest de Karadzic. Zahida, però, cambrera d'un cafè de la ciutat, no tenia pietat: "Karadzic mereix que el pengin". "Hauria de patir el mateix que les seves víctimes", s'exclamava aquesta dona, d'uns quaranta anys, que va perdre setze familiars, inclòs el seu pare, a la guerra.

La capital bosniana, Sarajevo, va explotar d'alegria. Desenes de persones van prendre els carrers de la ciutat per celebrar l'arrest de Karadzic i centenars de cotxes van recórrer durant hores el centre, on joves i vells cridaven a l'uníson: "Karadzic ha estat detingut". "Sóc tan feliç. Esperava aquest moment des de feia anys", deia Tadzo, taxista.

Indignació i protestes

A Pale, localitat de l'entitat sèrbia de Bòsnia, la població no acabava de creure's que hagi estat capturat aquell que van convertir en llegenda i van immortalitzar en cançons que elogiaven la seva capacitat per desaparèixer. "És injust", s'indignava Slavko Vasic, de 45 anys, que afegia que "només els serbis són jutjats a l'Haia", seu del TPII, que ha inculpat Karadzic de genocidi. El sentiment generalitzat entre els serbis de Bòsnia envers el TPII és que l'entitat està polititzada. Recorden, a més, que pocs musulmans bosnians han estat jutjats per crims de guerra.

A Banja Luka, capital de la República de Srpska, l'entitat sèrbia de Bòsnia, el seu primer ministre, Milorad Dodik, va destacar que "tots aquells que durant anys ens van pressionar perquè lliuréssim Karadzic han vist ara que no podíem fer-ho, perquè, simplement, no era aquí".

L'actitud dels serbis de Pale contrastava amb la violència que es va viure ahir a la capital sèrbia, Belgrad, on les forces de seguretat van haver de dispersar la manifestació d'un centenar d'ultranacionalistes. Els manifestants, la majoria joves seguidors del moviment ultra Obraz, es van congregar al centre de Belgrad per protestar contra l'arrest de Karadzic. Els joves van llançar cadires contra establiments i contra els agents de seguretat.