Srebrenica, la vergüenza de Europa

El judici contra l'ex dirigent serbobosnià entra en la seva fase final

La fiscalia de crims de guerra ha exposat aquest dilluns el seu al·legat final contra l'ex líder serbobosnià Radovan Karadzic acusant-lo de ser la "força motriu" d'una campanya genocida per netejar Bòsnia de la seva població no sèrbia.

Els fiscals demanen la pena màxima de cadena perpètua contra Karadzic, dirigent polític durant la guerra de 1992-1995 a Bòsnia, que va deixar 100.000 morts.

Tancant quatre anys de judici, el fiscal Alan Tieger ha recordat als jutges del Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia que Karadzic es va vantar en aquell moment de les seves intencions d'acabar amb la població no sèrbia.

"Després de centenars de testimonis, 80.000 pàgines de transcripcions, i 10.000 proves exposades, la política de neteja ètnica s'ha posat al descobert. I Karadzic va ser la seva força motriu", va dir Tieger.

Karadzic està acusat de genocidi per la matança de més de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica, la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial, quan les forces d'ètnia sèrbia van tirotejar els seus presoners després de transportar-los en camió a punts d'extermini.

També se'l considera responsable del setge de 43 mesos a la capital bosniana, Sarajevo, en què van morir més de 5.000 civils.

"(Van haver) milers de morts, centenars de ciutats destruïdes, masses desplaçades forçosament", ha relatat Tieger a la sala d'audiències.

El fiscal assegura que Karadzic, de 69 anys, va utilitzar la violència i el terror per acabar d'arrel la separació d'un possible estat serbi dins de la Bòsnia multiètnica, només uns dies abans que el país declarés a seva independència de Iugoslàvia.

Karadzic, que portava un vestit gris arrugat, observava atentament des de l'altra banda de la sala del tribunal, quan els fiscals van presentar els seus al·legats finals.

Els familiars de les víctimes de la guerra que es van reunir a la galeria pública de la sala deien que aquests crims van ser només la punta de l'iceberg.

El tribunal iugoslau està acabant la seva feina després de processar 112 sospitosos, des que va ser establert pel Consell de Seguretat de l'ONU el 1993 per castigar els responsables de crims de guerra i crims contra la humanitat.

Karadzic és un dels quatre sospitosos, entre ells el comandant militar serbobosnià Ratko Mladic, que encara no té sentència. Només set sospitosos han estat condemnats a cadena perpètua.

El president serbi, Slobodan Milosevic Late, també va ser sotmès a judici per aquest tribunal, però va morir el 2006 abans que es dictés sentència.

Karadzic, que ha optat per defensar-se ell mateix, ha dit que rebutja la cort, argumentant que és una eina de l'aliança militar de l'OTAN, que va intervenir a la guerra de l'ex Iugoslàvia amb els seus atacs aeris. L'ex dirigent es defensa dient que no estava a càrrec de les persones que van dur a terme les massacres. Però Tieger diu que això no és cert.

Karadzic presentarà els seus propis arguments en la sessió de tancament de dimecres i el judici quedarà vist per sentència, tot i que aquest podria trigar mesos en arribar.

Es van presentar càrrecs contra ell el 1995, poc abans de la fi de la guerra. Finalment va ser arrestat el 2008 després d'anys fugit a la capital sèrbia, Belgrad, on va estar vivint d'encobert treballant com a curandero.