La fosa militar
del cementerio de Manresa

Algunes propostes

La publicació d'aquest web ha comportat un seguit de reaccions que evidencien que aquest és un tema dramàtic per a moltes famílies del nostre país. 

 

Amb la difusió s'ha pogut constatar des de l’alegria immensa de persones que després de 65 anys han pogut saber, finalment, on era el seu familiar desaparegut fins a les profundes decepcions d'altres que, contràriament, després de consultar la llista, han hagut de veure que una vegada més “els seus” no hi eren i que, per tant, haurien de continuar amb l’angoixa i la incertesa de saber quin va ser el seu destí final. 

 

Aquesta situació, després de prop de 30 anys de la mort del dictador i prop de 25 de la recuperació de l’autogovern, hauria de obligar el govern de l'Estat espanyol la Generalitat de totes totes assumir aquest tema com una qüestió d'Estat de primer ordre i posar tots els recursos i mitjans al seu abast per a poder-hi fer front. Les associacions de recerca de la memòria històrica també haurien de col·laborar activament en aquest objectiu. 

 

Per on caldria començar?

 

  • Per la creació d’un banc de dades únic de morts i desapareguts que inclogui el llistat de l’actual Secció de Desapareguts, els llistats del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya i els llistats de particulars i d’entitats de recerca de la memòria històrica i, si és possible, coordinat amb d'altres bases de dades de desapareguts de tot l'Estat espanyol. Un banc de dades d’ús públic, consultable per Internet, que és la fórmula idònia per arribar al màxim de gent i per poder anar corregint, actualitzant i completant permanentment les dades. Aquesta facilitat d'accés, lluny de constituir un problema per a les famílies, es un mitjà que elles agraeixen per la seva eficàcia i també perquè així es deixa constància pública de l'existència d'aquestes persones estimades que van perdre durant la guerra.

 

Cal fer un incís sobre el Centre d’Història Contemporània: durant l'etapa en què era dirigit per Josep Benet va impulsar i finançar estudis del cost humà de la guerra a moltes comarques de Catalunya (entre les quals, la del Bages). Cal fer un reconeixement a aquelles dotzenes i dotzenes d’historiadors que, estudiant aquest tema al seu municipi, han realitzat i continuen realitzant una tasca lloable de recuperació de la memòria històrica. Coordinats per Jordi Oliva, aquests estudis han representat una gran aportació al cost humà de la guerra. És de justícia que es reconegui. Les dades del Centre han de constituir, sens dubte, la part essencial d’aquesta base de dades única. 

 

 

  • La Generalitat hauria d’impulsar i finançar aquest tipus d’estudis en aquells municipis i comarques on encara no s'hagin fet i, d’aquesta manera, completar l’estudi global del cost humà de la guerra a Catalunya.

 

 

  • L'Estat i la Generalitat també haurien d’impulsar la recerca documental, per tal de reforçar i complementar les dades obtingudes. Una de les possibilitats seria ordenar als jutjats que facilitessin còpia de tota aquella informació susceptible d’aportar dades sobre morts i desaparicions: certificats de defunció del temps de la guerra, documentació sobre hospitals militars, manaments judicials sobre desapareguts durant la guerra, etc.

 

Són només algunes propostes per a intentar impulsar i completar al màxim la identificació dels soldats morts a la Guerra. Fer front a tot això vol dir destinar recursos i mitjans molt significatius i vol dir també tenir una clara voluntat política d'assumir definitivament i d’una manera decidida aquesta qüestió, que té a veure amb la recuperació de la memòria personal de cada família, amb la recuperació de la memòria col·lectiva del nostre país i que constitueix un acte de justícia històrica i una exigència moral.

 

Abril del 2004