Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

ALOY ANELL, Pere

  • NOM: ALOY ANELL, Pere
  • LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Gironella (Berguedà), 1909
  • LLOC I DATA DE DEFUNCIÓ: El Vendrell (Baix Penedès), 2002
  • ANY DE TITULACIÓ: 1931
  • ANY D’OPOSICIONS: 1933
  • DESTINACIONS ANTERIORS A MANRESA: Torelló, Llinàs.
  • DATA DE PRESA DE POSSESSIÓ I EXERCICI A MANRESA: 12 de novembre de 1934
  • ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Grup Escolar Renaixença
  • RESSENYA BIOGRÀFICA:

    Va néixer a la barriada de Cal Bassacs, de Gironella, on el seu pare era treballador tèxtil. Va fer els estudis primaris a la colònia Viladomiu fins als 15 anys. Empès per la seva vocació per l’ensenyament, estudià el Magisteri als Pares Escolapis de Barcelona.

    La seva primera destinació com a mestre va ser a Torelló, a l'any 1932. Després d’aprovar les oposicions, va ser destinat a Manresa on formà part del primer claustre del Grup Escolar Renaixença. Va ser mobilitzat al setembre de 1937 durant la Guerra Civil i, en acabar-se aquesta, fou fet presoner per les tropes franquistes i tancat al camp de concentració de Castelló de la Plana sis setmanes, fins el 6 de maig de 1939. La Comisión Depuradora del Magisterio li va formular un plec de càrrecs en el qual se l’acusava, fonamentalment, d’haver militat a Esquerra Republicana de Catalunya i de ser indiferent en matèria religiosa. Així mateix, en l’auditoria de guerra que se li va fer al 1939, l’Auditor de Guerra considerava que “Su filiación es de extrema esquerra (sic); era el hombre de confianza de los elementos extremo esquerristas (sic) de ésta. En las últimas elecciones presidió la mesa y demostrando en diversos momentos su odio contra todo lo que significaba orden”. Tot plegat va fer que, el 15 de març de 1940, el Ministerio de Educación Nacional el sancionés amb la suspensió de sou i feina per tres mesos i el trasllat a fora de Catalunya per un període de dos anys, juntament amb la inhabilitació per tenir càrrecs directius i de confiança. Possiblement va recórrer la sanció i se’n va sortir perquè mai no va arribar a ser desplaçat a fora de Catalunya.

    El curs 1941-1942 va obtenir plaça a Torelló i el curs 1946-1947 s’instal·là al Vendrell, juntament amb la seva esposa Josepa Riera Vives, amb qui s’havia conegut quan treballaven al Grup Escolar Renaixença. Va treballar a l’escola pública Àngel Guimerà fins a la seva jubilació l’any 1975. Paral·lelament a la feina de mestre, va fer una tasca molt fecunda de corresponsal de premsa entre els anys 1953 i 1983, enviant cròniques des d'El Vendrell a diversos diaris d’àmbit nacional i escrivint a la premsa local.