Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestra que procedia d’una família de Darnius de ferma tradició pedagògica: el seu germà Gaietà va ser un dels membres de la Junta del Comitè de l’Escola Nova Unificada de Catalunya (CENU) al 1936 i un altre germà, en Josep Maria, també era mestre. Va treballar de mestra interina el curs 1932-1933 i va aprovar les oposicions al 1933. La primera plaça en propietat que va obtenir va ser la del Grup Escolar Renaixença, formant part de l’equip de mestres que va estrenar l’escola. Va ser directora de les colònies escolars, organitzades per l’ajuntament manresà, a Pineda de Mar els anys 1935 i 1936, juntament amb el seu marit, el mestre de Borredà Francesc Montserrat Navau. Va ser nomenada Vicesecretària del Consell Local de 1ª Ensenyança el 3 d’abril de 1935 i, un cop començada la Guerra Civil, va formar part de la Delegació del Bages del CENU en representació de la UGT. També formava part de la Junta del sindicat Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE).

Va ser una mestra capdavantera en la renovació de l’ensenyament i va fer xerrades a diversos pobles sobre la implantació del sistema educatiu de l’Escola Moderna. Aquesta intensa activitat pública i pedagògica va fer que, un cop acabada la Guerra Civil, fos la persona més esmentada en els expedients de depuració dels mestres manresans com a partidària de les idees d’esquerra. Aquesta profunda implicació social, pedagògica i política va fer que fugís a França pel temor del que li podria passar amb la dictadura franquista i no va ni sol·licitar passar el procés de depuració, amb la qual cosa el Ministerio de Educación Nacional la va declarar separada definitivament del servei i expulsada de l’ensenyament públic el 9 de desembre de 1940.

Després de passar un parell d’anys a França, separada de la seva família, va retornar a Catalunya clandestinament, es va traslladar a Barcelona per reunir-se amb el seu marit i la seva filla, i va subsistir fent classes en acadèmies particulars. A partir de 1950 es va associar amb qui seria el seu consogre, el seu germà Josep Maria –el qual també havia estat separat del servei per la Comisión Depuradora del Magisterio-, i juntament amb ells i el seu marit, va fundar unes quantes acadèmies a Barcelona, al barri de Gràcia. Al 1957, juntament amb els seus germans Gaietà i Josep Maria, va fundar l'editorial Prima Luce, dedicada als llibres d'ensenyament. En aquesta editorial van trobar feina algunes persones que havien tornat de l'exili.

Un cop mort el dictador Francisco Franco, va sol·licitar la rehabilitació com a funcionària pública represaliada pel franquisme i va aconseguir ser rehabilitada l’1 de setembre de 1976 i que se li reconeguessin com a anys de serveis els 35 anys que havia estat separada del cos de mestres. Va treballar un parell de mesos al Colegio Nacional Carrero Blanco, de Vilanova i La Geltrú, on es va jubilar el 18 de novembre de 1976.