Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Era filla d’un conegut metge de Puig-reig, Josep Llaveries Salors, i neboda del famós dibuixant i il·lustrador Joan Llaveries. Maria Llaveries va estudiar la carrera a l’Escola Normal de la Generalitat i va ser mestra del Grup Escolar Renaixença de Manresa durant els cursos 1935-1936 i 1936-1937. Posteriorment, fou traslladada en comissió de serveis a Barcelona. Des del juny de 1937 fins a l'entrada de les tropes franquistes estigué al Grup Escolar del Sortidor, a Barcelona.

Degut a l’informe negatiu de la Guàrdia Civil, on es deia que: “según datos adquiridos resulta de que dicha individua, antes y después del 19 de julio del 1936, se demostró partidaria de la separación de Cataluña del resto de España, dando alguna explicación a los niños sobre el particular” va ser sancionada pel Ministerio de Educación Nacional amb el trasllat a fora de Catalunya, amb la prohibició de sol·licitar càrrecs vacants durant 5 anys i inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança en institucions culturals i d’ensenyament, amb data 3 de juliol de 1940. L’acusació de separatisme va ser suficient per imposar-li aquesta sanció, malgrat que els informes de l’ajuntament de Manresa, de l’Església i de l’Asociación Católica de Padres de Família li eren favorables.

Va complir l’allunyament de Catalunya treballant a l’escola de Mazuecos (Guadalajara). Promesa amb l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, la seva relació va estar marcada per la guerra i el nazisme. No es van poder retrobar fins que ell va sortir del camp de concentració de Mauthausen, al 1945.

El 1946 ambdós es van establir a Barcelona. El curs 1948-1949 va estar destinada a Enroig, un petit poble del municipi de Xert (La Plana Baixa) però possiblement ja no va arribar a anar-hi degut a la malaltia que patia i que li va provocar la mort el juliol de 1949.