Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestre d’ideologia clarament catalanista i republicana que treballava a Horta d’Avinyó des de l’any 1932 i que el 1937 es va traslladar a Manresa per treballar en una escola de Generalitat, juntament amb la seva dona Antònia Solà Martell, també mestra. Miquel Ribalta pertanyia al Bloc Obrer i Camperol i el consell municipal d’Avinyó, quan ell va anar-se’n, li va fer una certificació on deia que: “sus sentimientos , profundamente laicos y esencialmente antifascistas, lo han impulsado a hacer una labor eminentemente transformadora de alto sentido cultural”.

Un cop acabada la Guerra Civil va haver de superar el procés de depuració i tots els informes que va obtenir van ser negatius. L’informe de la Guàrdia Civil deia: “ha sido de sentimientos esencialmente laicos y antifascistas, sentimientos que llevó dentro de la enseñanza de la escuela por él mismo regentada.”; l’informe de l’ajuntament franquista d’Avinyó constatava que: “No profesaba prácticamente religión, políticamente de izquierdas y socialmente adelantado.”, mentre que l’informe del capellà d’Avinyó assegurava que era: “Indiferente, comunista disimulado. Inculcaba ideas de separatismo catalán de palabra. Enseñaba a los niños y niñas que las democracias admitían todas las ideas menos la del Fascismo, etc. Se le puede conceptuar como peligroso dentro del Régimen actual por no ser adicto al Glorioso Movimiento Nacional.”. Això i tot, en els informes es reconeixia que era bon mestre i que mostrava bones condicions professionals.

L’11 de setembre de 1939 la Comisión Depuradora del Magisterio li va enviar un plec de càrrecs on se l’acusava de no professar cap religió, de fer una tasca laica, esquerrana i revolucionària, de propagar idees marxistes, de fer propaganda separatista, de cooperar amb la Unió de Rabassaires i de manifestar-se antifeixista. Ell va presentar un plec de descàrrec, però li mancaven avals perquè no va trobar ningú que l’avalés a Avinyó, amb la conseqüència que el 8 d’abril de 1940 el Ministerio de Educación Nacional el va sancionar amb la separació definitiva del servei i baixa en l’escalafó.