Srebrenica, la vergonya d'Europa

La Haia

El judici contra l'exlíder dels serbis de Bòsnia Radovan Karadzic s'ha ajornat fins demà per absència de l'acusat, que ja havia amenaçat de no comparèixer-hi al·legant falta de temps per preparar la defensa. La fiscalia del Tribunal Penal Internacional acusa Karadzic, que després de passar molts anys amagat va ser arrestat el 21 de juliol del 2008, del pitjor genocidi comès a Europa des de la Segona Guerra Mundial, de crims de guerra i de crims contra la humanitat durant el conflicte de Bòsnia, entre el 1992 i el 1995.

El somni de Karadzic, compartit també pel seu aliat Slodovan Milosevic, era el de la Gran Sèrbia. I amb aquest ideal va ordenar la que va anomenar "depuració" ètnica de Bòsnia. A Srebrenica, símbol de l'últim genocidi al Vell Continent, van morir assassinats 8.000 homes bosnis musulmans. Una gran tela recorda alguns dels seus rostres i noms. L'han teixida els seus familiars per portar-la camí de la Haia, on aquest dilluns ha començat el procés contra Radovan Karadzic.

Munira Subasic, de l'Associació de Dones de Srebrenica, explica que amb aquesta acció volen que "Europa sàpiga que encara esperem la veritat i la justícia. El fet que Karadzic no comparegui mostra, una vegada més, que un criminal té tots els drets, mentre que les víctimes ni tan sols poden trobar els ossos dels seus fills."

En efecte, Karadzic, a qui s'acusa de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat comesos durant la guerra a Bòsnia, ha complert l'amenaça de no presentar-se. Es representa a si mateix i assegura que no ha tingut prou temps per preparar-se.

El jutge ha ajornat fins aquest dimarts a la tarda el judici, que s'iniciarà amb l'al·legat de la fiscalia, i ha instat Karadzic a abandonar el boicot i a comparèixer per evitar que el procés, que de ben segur durarà mesos, sinó anys, s'allargui encara més. El fiscal, per la seva part, que ha rebutjat els arguments de l'acusat de falta de temps per preparar-se, ha sol·licitat que si Karadzic no compareix se li assigni un advocat d'ofici.

A Bòsnia, on van morir més de 100.000 persones, encara avui, sota terra, n'apareixen més evidències.