Srebrenica, la vergonya d'Europa

Dotze anys després del genocidi, la vida a Srebrenica és difícil, els sospitosos segueixen fugits, els supervivents no se senten reparats i demanen que ningú oblidi una de les majors massacres de civils de l'Europa contemporània.

Aida Sánchez/ Redacció

“Buscant eliminar una part de la població bosniana musulmana, les forces serbobosnianes van cometre genocidi. Van seleccionar per a la seva extinció quaranta mil bosnians musulmans que vivien a Srebrenica, un grup particularment emblemàtic. Van desposseir tots els homes presoners, tant militars com civils, joves com grans, de les seves pertinences i identificacions; i deliberada i metòdicament els van eliminar, únicament en raó a la seva identitat”. Són les paraules del jutge del Tribunal Penal Internacional per a l'Ex-Iugoslàvia (ICTY) que al febrer d'aquest any, 12 anys després de la matança, reconeixia que els actes de l'11 de juliol del 1995 a Srebrenica van configurar un genocidi.

La matança d'Srebrenica és un dels capítols més atroços de la història i es recorda avui com una de les majors massacres de civils a l'Europa contemporània. Avui es compleixen 12 anys del dia en el qual, després de quatre anys de guerra, milícies paramilitars sèrbies van entrar a la localitat Bòsnia i van matar entre 7.000 i 12.000 persones.

'Zona segura'

Els fets es van produir a una zona prèviament declarada 'zona segura' per les Nacions Unides i que en aquest moment es trobava sota la protecció de 400 cascos blaus holandesos. Encara que es va buscar especialment l'eliminació dels homes musulmans bosnians, la massacre va incloure episodis d'assassinat de nens, adolescents, dones i ancians. La llista de les persones assassinades o desaparegudes elaborada per la Comissió Federal de Persones Desaparegudes reconeix oficialment 8.373 noms.

S'han descobert centenars de fosses comunes, l'última fa tot just una setmana, i, encara que els dos principals sospitosos per la massacre d'Srebrenica, el líder serbi-bosnià Radovan Karadzic, i el seu comandant, Ratko Mladic, van ser acusats fa dotze anys, no han estat encara capturats i es troben fugitius de la justícia.

ONG i moviments socials de suport al poble bosnià segueixen denunciant la situació que viu la població civil. “Els anys transcorreguts des dels acords de pau de Dayton han estat molt positius per al país però també han posat de manifest que la delimitació de fronteres del tractat ha acabat legitimant la injustificable ‘neteja ètnica’. [...] A més, la coexistència pacífica a Bòsnia encara es troba en un fràgil equilibri, en el qual la resignació, l'estancament i la creixent pobresa amenacen la pau. Per això, volem pressionar perquè es resolguin els errors de Dayton”, expliquen des de Justícia i Pau.

Un aniversari especial

Perquè la matança d'Srebrenica no s'oblidi i per retre homenatge a les víctimes i supervivents, cada any tenen lloc a Bòsnia actes que commemoren el trist esdeveniment. ONG i moviments socials de tot el món se solidaritzen i mostren el seu suport al poble bosnià.

Cada any es realitza la marxa dels supervivents de la massacre, en la qual familiars i amics dels desapareguts repeteixen la ruta que les víctimes van fer fa 12 anys per escapar del setge de la zona.

Aquest any, a més, durant la cerimònia s'enterraran les restes de 465 víctimes trobades en una de les fosses comunes que encara avui segueixen apareixent. Igual que les 2.400 víctimes que ja han estat enterrades a Srebrenica, aquestes van ser identificades a través d'anàlisis de l'ADN abans de ser lliurades a les seves famílies. Excepte una anciana de 75 anys d'edat, tots eren homes d'entre 13 i 77 anys.

S'espera que més de 30.000 persones assisteixin als funerals, i entre els líders i autoritats que participaran es troba la fiscal cap del Tribunal Penal Internacional de l'ONU per a l'antiga Iugoslàvia, Carla del Ponte, basada a L'Haia , on alguns dels sospitosos que han estat detinguts pels crims estan sent jutjats.

Crida a la Xarxa

ONG de suport al poble bosnià, moviments socials solidaritzats amb les conseqüències de la guerra dels Balcans i particulars sensibilitzats amb el drama humà dels supervivents de la massacre duen temps impulsant iniciatives en les quals recullen informació sobre els fets i tracten de conscienciar la societat.

Internet s'ha convertit en una bona plataforma de difusió dels seus coneixements i opinions. Així, trobem recursos com la pàgina especial dedicada a la massacre: 'Srebrenica, la vergonya d'Europa’. En ella pots trobar informes, testimonis, imatges, vídeos i enllaços sobre la matança. A més, pots compartir la teva opinió amb altres internautes o signar les peticions per exigir responsabilitats.

La xarxa Trenkalòs també té activitats de sensibilització i campanyes de cooperació en les quals tothom pot participar en la mesura que desitgi. A més de mantenir camps d'estiu i estades de formació en cooperació internacional a Bòsnia, aquesta mateixa setmana Trenkalòs se suma a l'aniversari de la matança amb la presentació del llibre Homenatge a Srebrenica, de Marta Catalan, Gloria Marcet, Angie Porcel i Jordi Rodri, i el disc Llàgrimes de Potocari de Laia Carrera. Aquest acte que tindrà lloc a la Biblioteca Nacional de Sarajevo pretén ser una crida a la memòria i un record per a les desenes de milers de víctimes de la tragèdia.

Altres organitzacions com l'Associació Amics x Bòsnia Badalona 2004, Mestres per Bòsnia, Paz Ahora o Tasques solidàries-caravana per la pau treballen habitualment en iniciatives de cooperació amb Bòsnia.

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) manté a la seva web una galeria fotogràfica realitzada amb motiu del desè aniversari de la massacre.

De la mateixa manera, el diari 20 minutos manté la seva exposició virtual amb algunes de les fotografies més impactants realitzades sobre la matança de Srebrenica.

Blogosfera en moviment

Altre col·lectiu que s'ha mostrat especialment sensibilitzat amb la situació del país ha estat el dels blocaires. Arran de les últimes sentències del Tribunal de l'Haia es van multiplicar els post a favor o en contra dels dictàmens dels jutges.

Al bloc de Kdjer també pots trobar habitualment post sobre la situació a Bòsnia i, fins i tot, pots veure un documental de 30 minuts de durada sobre les condicions de vida de les dones al país.

Seesaw manté un fotobloc on penja imatges sobre Bòsnia perquè tothom pugui fer-se una idea de com és la vida allà i com es va viure la tragèdia d'Srebrenica.

A Youtube també pots trobar vídeos, reportatges i minidocumentals relacionats amb Bòsnia, la matança d'Srebrenica i les seves seqüeles, com aquest que penja en Davor1976: