Srebrenica, la vergonya d'Europa

Es commemoren 14 anys de la matança de Srebrenica, la pitjor a Europa després de les guerres mundials

Data: 
11 Jul 2009

Srebrenica

Els musulmans de Bòsnia commemoren aquest dissabte el genocidi de Srebrenica, la pitjor matança que hi ha hagut a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. En plena guerra dels Balcans, ara fa 14 anys, la ciutat de Srebrenica va quedar desemparada i hi van morir gran part dels seus habitants. Va ser l'11 de juliol del 1995 quan la població va caure en mans de l'exèrcit dels serbis de Bòsnia. La ciutat era la primera zona protegida per les Nacions Unides en la història d'aquest organisme.

Uns 8.000 homes i adolescents van morir afusellats en pocs dies davant la mirada passiva dels cascos blaus de l'ONU i de la comunitat internacional. Les institucions internacionals no van reaccionar a temps per evitar el genocidi més greu en la història de l'Europa després de les guerres mundials.

Catorze anys després de la matança, la diplomàcia europea busca la via de reconciliació entre serbis i musulmans, després que el Tribunal Penal Internacional va dictaminar que no hi havia responsabilitat col·lectiva.

Per Javier Solana, al representant de l'Unió Europea per les Relacions Exteriors i la Seguretat Comú "és una sentència que crec que tanca una pàgina i que proporcionarà la capacitat de reconciliació als Balcans" i destaca la visió que aporta que "no hi ha responsabilitats col·lectives sinó individuals". 

Catorze anys després de la matança, la justícia internacional apunta cap als dos principals responsables polítics i militars. Un és l'antic dirigent dels serbis bosnians, Radovan Karadzic, detingut des de l'any passat a La Haia, acusat de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat. L'altre és l'antic dirigent militar dels serbis de Bòsnia, Ratko Mladic. Catorze anys després de la matança, encara l'estan buscant.

Solana farà la setmana que ve una gira per Sèrbia, Macedònia, Kosovo i Montenegro per retirar el compromís comunitari cap a la regió balcànica. La gira coincidirà  amb l'anunci de la Comissió  Europea que eliminarà l'exigència de visats d'entrada en alguns països balcànics, una mesura que podria beneficiar Sèrbia, Macedònia i Montenegro.