Les últimes detencions
del franquisme a Manresa
(octubre-desembre 1975)

Finalment, ens faciliten documentació sobre tres dels cinc encausats

Oriol Luján

L’Associació Memòria i Història de Manresa ha aconseguit finalment que l’Arxiu de Salamanca (que d’un temps ençà s’anomena Centro Documental de la Memoria Histórica) li faciliti una part de la documentació que havia reclamat insistentment, relativa als interrogatoris que la Guàrdia Civil va efectuar a tres dels cinc empresonats en les detencions de militants antifranquistes manresans, la tardor de 1975. Gràcies al fet que Joan Sala, Josep Fuentes i Manuel Ramos ens van donar l’autorització per poder consultar aquesta documentació, s’ha pogut recuperar una informació que ajuda a comprendre alguns aspectes d’aquesta operació policial i complementa i precisa diversos detalls del present web, publicat el desembre de 2010. Recordem que ells tres –juntament amb en Jaume Sala i Josep Cònsola- van passar prop de dos mesos tancats entre les presons de Manresa i la Model de Barcelona. A tots se’ls va aplicar la llei sobre prevenció del terrorisme.

L’ARXIU DE SALAMANCA FACILITA UNA DESENA DE DOCUMENTS DE TRES DE LES PERSONES ENCAUSADES EN LES DETENCIONS DE LA TARDOR DE 1975 A MANRESA

Com ja es va dir en el seu moment, en el transcurs d’aquest treball d’investigació vam poder conèixer l’existència a Salamanca d’aquesta documentació dels cinc empresonats. Tot i això, l’Arxiu no permetia consultar-la perquè només teníem l’autorització de quatre de les cinc persones implicades (en el cas de Jaume Sala –mort l’any 2008- comptàvem amb l’autorització de la seva companya).

En conseqüència, el projecte es va haver de presentar el desembre de 2010 sense haver pogut consultar aquests papers. Tanmateix, un cop presentat, vam continuar insistint-hi amb l’argument que era molt difícil d’entendre per a nosaltres i per als lectors del nostre treball que, tenint quatre de les cinc autoritzacions, no poguéssim consultar ni un sol paper.

Finalment, l’Arxiu de Salamanca ha accedit a proporcionar-nos la documentació de cinc de les persones encausades: Joan Sala, Josep Fuentes i Manuel Ramos. No hi ha accedit en el cas de Jaume Sala -malgrat tenir l’autorització de la seva companya-, ni en el cas de Josep Cònsola, per no disposar del seu consentiment. El Centro Documental de la Memoria Histórica al·lega que, pel fet de no haver transcorregut 25 anys de la mort de Jaume Sala, legalment no és possible accedir a la documentació que hi fa referència. Caldrà, doncs, esperar a l’any 2025, quan es compliran 50 anys dels fets, per poder accedir lliurement a la totalitat d’aquest fons.

Aquestes circumstàncies i l’escassetat d’informació rebuda –una desena de documents- planteja interrogants sobre quina altra documentació hi pot haver. És possible que, a part de la referida estrictament a Jaume Sala i Josep Cònsola, hi hagi papers que facin referència col·lectivament a tots els detinguts i que no s’han facilitat per la mateixa raó: per la legislació sobre privacitat de dades.

Tota la documentació que se’ns ha facilitat conté informació privada que no estem autoritzats a reproduir. Per aquest motiu només pot ser comentada, però no pas mostrada. A més, aquesta documentació és plena de fragments esborrats –alguns paràgrafs sencers, fins i tot- pel mateix Arxiu de Salamanca, per tal de garantir la protecció de dades de persones que hi apareixen, diferents als tres afectats que ens han facilitat l’autorització. És el cas, per exemple, dels guàrdies civils que realitzaven els interrogatoris.

Naturalment, a cadascuna de les tres persones de les quals tenim documentació, hem lliurat una còpia dels respectius papers.

Les aportacions d’aquests nous papers de Salamanca

Els documents facilitats per l’Arxiu de Salamanca comprenen la informació següent:

    · Una acta de registre domiciliari de l’habitatge de Josep Fuentes.

    · Diversos informes sobre els interrogatoris que Josep Fuentes va patir els dies 11, 17 i 18 d’octubre de 1975, com també la seva declaració davant el jutge d’instrucció del 18 d’octubre de 1975.

    · Diversos informes sobre els interrogatoris fets a Joan Sala els dies 10 i 15 d’octubre de 1975 i la seva declaració davant del jutge d’instrucció del 20 d’octubre de 1975.

    · Dos documents que recullen els interrogatoris efectuats a Manuel Ramos els dies 19 i 25 d’octubre de 1975.

LA INFORMACIÓ PROPORCIONADA CONTÉ INCOHERÈNCIES RESPECTE D’ALTRES DADES DE LA MATEIXA GUÀRDIA CIVIL I CAL VALORAR-LA AMB CAUTELA

Tot plegat pot haver ajudat a clarificar algunes qüestions relacionades amb el procés previ a l’inici de les detencions i a la reunió feta a casa de Joan Sala després de les últimes cinc execucions del franquisme contra dos militants d’ETA i tres del FRAP. A l’hora de valorar aquesta documentació procedent de la Guàrdia Civil cal anar amb compte amb el fet d’atorgar-li autenticitat. De fet, algunes dades són incoherents amb altra informació elaborada per la mateixa Guàrdia Civil. Per exemple, la data de detenció de Joan Sala. En aquesta documentació, se situa el primer interrogatori a les 12 de la nit del 10 d’octubre de 1975, mentre que en altres informes policials consta com a data de la detenció l’endemà. El mateix afectat recorda haver estat detingut l’11 d’octubre a la nit. D’altra banda, Manuel Ramos també considera esbiaixada una part del text de la Guàrdia Civil. Per contra, el relat de Josep Fuentes coincideix bastant amb la versió policial.

Sigui com sigui, una bona part de les informacions obtingudes van aparèixer com a conseqüència de les tortures efectuades sobre els interrogats i aquestes circumstàncies podien condicionar la veracitat de la informació donada. Per tant, en parlar d’aquestes noves dades ho farem amb la cautela oportuna i contrastant la versió policial amb la dels afectats.

El contingut de la documentació

Segons les noves dades documentals, la reunió a casa de Joan Sala hauria tingut lloc l’1 d’octubre de 1975, a les sis de la tarda. Hi haurien assistit entre dotze i quinze persones, que serien posteriorment detingudes per la Guàrdia Civil. A més, alguns informes aporten noves dades sobre el contingut d’aquesta reunió.

LA REUNIÓ DE CASA EN JOAN SALA VA TENIR LLOC L’1 D’OCTUBRE DE 1975 I POSSIBLEMENT VA SERVIR PER PARLAR SOBRE LA PENA DE MORT I LES ELECCIONS SINDICALS

Fins ara només s’havia dit que va servir per parlar de la redacció d’un full volant per condemnar les últimes execucions de la dictadura. Segons els nous papers, també s’hauria debatut sobre “la cuestión de la pena de muerte, del terrorismo” i “también se habló de la segunda fase de las elecciones (sindicales), en el sentido de su planteamiento”. Preguntat ara -35 anys després dels fets- sobre aquests informes, Josep Fuentes afirma: “Nosaltres no compartíem que la manera d’avançar democràticament fos a través del sistema de violència. [...] Enteníem que el règim generava violència amb la seva actitud, però no n’érem partidaris. [...] Estàvem en contra de la pena de mort. Denunciàvem i crèiem que ens havíem de mobilitzar perquè a Espanya no hi hagués pena de mort. [...] Podia ser que es tractés el tema de les eleccions sindicals, perquè havien de tenir lloc uns dies abans de les detencions [...] Al sindicat vertical hi havia com una secció que era la Unió de Treballadors i Tècnics. [...] Jo era candidat per dirigir la Unió de Treballadors i Tècnics del sector del metall, però en detenir-me el sindicat vertical no va acceptar que jo pogués ser candidat”.

En canvi, Manuel Ramos, que va ser president de la Unió de Treballadors i Tècnics de Transports i Comunicacions, no recorda que es parlés de les eleccions.

A més, segons els informes policials, “en la citada reunión se habló también de reflejar en la hoja que proyectaban confeccionar comentarios acerca de la muerte de la Fuerza pública, [sic] sobre cuyo tema hubo diversidad de opiniones sobre la forma de expresarlo”. Finalment, es limitaren a condemnar les penes de mort: “Las Comisiones Obreras están en contra de la pena de muerte y lucharán para impedir nuevas ejecuciones, pero también estamos en contra de las acciones de violencia de estos grupos”. Josep Fuentes comenta ara, en relació a aquest punt: “Si no hi havia d’haver pena de mort, aquesta no era per a ningú, això estava clar”.

Una altra novetat són els detalls del procés d’edició i distribució d’aquests fulls volants. Segons la informació ja coneguda, Josep Fuentes, Rufí Cerdán i Josep Ramon Mora s’encarregaren de la redacció final del text. Segons els nous papers de Salamanca, aquests redactors n’haurien lliurat l’esborrany a Joan Sala el 2 d’octubre, perquè els imprimís per mitjà d’una multicopista. Per això, Sala s’hauria trobat al carrer de Dos de Maig de Manresa amb una altra persona –el nom de la qual apareix esborrat pels responsables de l’Arxiu, per assegurar-ne la privacitat de dades- que hauria imprès els fulls volants amb la multicopista. Possiblement es tractaria de Josep Cònsola, aleshores encarregat de l’aparell de propaganda del PSUC. En l’actualitat, Joan Sala no ho recorda amb exactitud, tot i que reconeix: “sempre m’havia encarregat d’agafar els fulls i passar-los al Cònsola”. Josep Fuentes hi coincideix: “La connexió del moviment sindical amb el Cònsola era el Joan Sala i el qui feia els fulls era el Cònsola, excepte algunes vegades que anàvem a fer-les a locals de l’Església”.

ES VAN ELABORAR UNS 2.000 FULLS VOLANTS EN CONTRA DE LES ÚLTIMES PENES DE MORT DEL FRANQUISME, QUE ES VAN REPARTIR ENTRE DIFERENTS EMPRESES DE LA CIUTAT

Joan Sala actualment no recorda si és cert el que afirmen els informes policials, segons els quals el 4 d’octubre hauria rebut dues mil còpies del text per distribuir-les i que n’hauria repartit entre tres persones, treballadors de diferents empreses -Pirelli, Lemmerz i S.A.F- perquè les fessin circular en aquests centres de treball. Ell també se n’hauria quedat una part per a repartir-les a la seva empresa, Maquinària Industrial. Josep Fuentes –que s’ocupà de distribuir els fulls a l’empresa Lemmerz, on treballava- coincideix amb la versió policial. Sobre la resta de persones encarregades de repartir la propaganda, apunta: “El de la SAF era el Manuel Pardillo i a Pirelli podia ser el Marcelino Iglesias o el Paco Priego. En aquell temps era tant o més actiu que el Marcelino”.

Fuentes hauria afirmat a la policia, segons els informes, que agafà un centenar de fulls de casa el mateix Sala i els hauria donat a diferents persones, a més de deixar-ne uns quants als lavabos de Lemmerz. Tot i això,  35 anys més tard dels fets dubta que només agafés un centenar de fulls, ja que “a la sortida de la Metal·lúrgica Tèxtil [...] hi havia tres  persones de Sallent i els esperava i els donava material perquè el fessin córrer. [...] També es feien arribar fulls a altres empreses, com Carrosseries Obradors, després Unicar”. Fuentes indica ara que podia haver reduït el nombre real de fulls repartits: “No vaig dir que proporcionava fulls a altres empreses. Fins i tot, a la Lemmerz en donava a tres o quatre persones perquè m’ajudessin a repartir, però com que estava a producció i podia sortir per la fàbrica, aprofitava quan sortia per anar-les deixant a diferents racons de la fàbrica”.

També Manuel Ramos s’hauria trobat amb Joan Sala el dia 4 d’octubre per distribuir-ne -segons hauria dit a la Guàrdia Civil- entre les bústies dels particulars residents a prop de la plaça de Catalunya i els seus voltants. Aquell mateix dia, també hauria lliurat a Joan Sala quatre exemplars de la publicació clandestina Treball. Sobre aquestes qüestions, Ramos afirma: “És cert que vaig repartir-ne pels voltants de la plaça de Catalunya, però no sé si el Joan Sala me’ls va donar o me’ls va donar el [Sebastià] Vives. Diria que no els vaig agafar de casa el Joan Sala, però no recordo qui me’ls va facilitar. [...] El Joan Sala no em podia donar un [exemplar de] Treball a mi, perquè no tenia relació política amb ell i això ho miràvem bastant nosaltres. En canvi, amb el Jaume Sala sí; [per això] em demanaven per ell i a veure quina relació hi tenia [...] A l’interrogatori confonen el Joan Sala amb el Jaume Sala”.

Fos com fos, la Guàrdia Civil interceptà aquell mateix 4 d’octubre una cinquantena d’aquests fulls per Manresa.

JOAN SALA, MANUEL RAMOS I JOSEP FUENTES POSEN EN QÜESTIÓ LA INFORMACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL, SEGONS LA QUAL ES VA FER UNA NOVA REUNIÓ EL DIA 9 D’OCTUBRE

D’altra banda, segons la documentació de l’Arxiu de Salamanca, s’hauria fet una nova reunió al mateix pis de Joan Sala abans de l’inici de les detencions, que va tenir lloc el 9 d’octubre de 1975. Concretament, s’hauria tractat d’una trobada per valorar la difusió i acceptació que havia pogut tenir el full repartit, i també per comentar la normativa de les eleccions sindicals -que s’havien de celebrar properament- i les seves deficiències. La reunió hauria tingut lloc el 7 d’octubre i hi haurien participat Joan Sala, Jaume Sala, Manuel Ramos i una quarta persona que a la documentació no es pot llegir, perquè el seu nom ha estat també esborrat. Segons l’informe, l’ocasió també hauria servit perquè Jaume Sala engresqués la resta d’assistents a afiliar-se al PSUC, ja que fins aleshores només estaven vinculats fonamentalment a CC OO. En fer-ho, passarien a celebrar reunions periòdiques del partit comunista, havien d’adoptar un nom de guerra per tal de no ser identificats fàcilment pels cossos policials i també havien de pagar una quota mensual aproximada d’un 1% dels seus ingressos.

Actualment Joan Sala qüestiona que se celebrés aquesta reunió, si més no a casa seva: “No recordo que haguéssim fet mai una reunió a nivell reduït a casa meva. Em sembla que sempre les fèiem a un ampli nivell. [...] Dubto que hi hagués el Jaume Sala, perquè no venia mai a aquest tipus de reunions. [...] En aquell moment era el responsable polític màxim de la zona i no era massa lògic que anés en reunions d’aquelles”.

També Manuel Ramos mostra ara reticències a acceptar la versió policial. Segons apunta: “De reunions a casa en Joan Sala només he fet la de CCOO [la del dia 1 d’octubre]. Aquesta altra reunió de què parlen és una altra reunió en un altre lloc, però la data no la sé. [...] La meva activitat estava al barri del Xup i quan em vaig casar el 1974 vaig anar a viure al carrer Barcelona i em vaig haver d’organitzar de nou. Es va crear una cèl·lula amb sis o set persones al Poble Nou [...] Vam fer una reunió no a casa el Joan Sala, sinó a casa del Manuel Pardillo. [...] Com a molt podia ser una reunió d’aquestes, però ho han barrejat tot. És probable que ho hagin posat ells [la Guàrdia Civil] perquè volien conduir el tema cap a la casa del Joan Sala”.

Josep Fuentes tampoc no recorda aquesta reunió. En canvi, apunta la celebració d’una “altra reunió del PSUC a casa del Jaume Sala. Aquesta reunió és anterior a la de la casa del Joan Sala. Es va fer una reunió del comitè local del PSUC de Manresa. Jo no n’era, però m’hi van convidar com a membre destacat del moviment obrer. Un dels temes que es va tractar era el tema de les penes de mort i de la necessitat d’impulsar iniciatives a les empreses. [...] A part d’aquestes dues reunions, com a reunions més properes a les detencions, no en recordo cap altra”.

Altres informacions noves que s’han conegut gràcies a aquests documents han estat els detalls del registre que la Guàrdia Civil efectuà al pis de Josep Fuentes, amb el títol d’algun dels llibres trobats, com l’edició moscovita de les Obras Escogidas de Lenin, la Iniciació política de Xavier La Bonnardiere -publicada a Andorra-, i El materialismo dialéctico, d’Henri Lefebvre, editat a l’Argentina.

LA DOCUMENTACIÓ TAMBÉ OFEREIX DETALLS DE L’ACTIVITAT POLÍTICA CLANDESTINA QUE DUIEN A TERME AQUELLS ANYS ELS DETINGUTS

D’altra banda, els papers informen de l’activitat política clandestina que duien a terme aquells anys els represaliats. El mateix Fuentes, per exemple, va confessar a la Guàrdia Civil, després de les dures tortures rebudes, que havia intervingut diverses vegades en reunions clandestines a la Residència Sacerdotal, a la Sagrada Família, als locals parroquials de Crist Rei o a casa d’altres militants antifranquistes. Fuentes comenta ara: “Vaig suposar que amb el clergat no s’hi entraria i vaig entrar amb aquesta dinàmica, perquè s’havia de dir algunes coses. [...] Era una implicació clara, però vaig pensar que seria molt difícil que anessin a detenir uns quants capellans d’aquests llocs. És clar que corres un risc, perquè haurien pogut arribar a fer-ho, però amb l’Església hi tenien una certa prevenció”.

Fuentes també va dir que havia intervingut en la confecció i difusió de propaganda de CCOO a Sant Vicenç de Castellet, al voltant dels anys 1972-73 (al jutge li digué que es tractava de fitxes d’informació, no polítiques), com també en la distribució a Lemmerz d’aquests fulls.

D’altra banda, Joan Sala -davant les tortures patides- també hauria confessat que celebrava reunions al seu domicili cada quinze dies o cada mes, tot i que durant les últimes setmanes abans de les detencions la freqüència de les trobades hauria augmentat, fins a fer-ne una cada setmana. L’afectat assegura que “van ser comptades les vegades que es va fer servir casa meva com a lloc de referència”. Sí que reconeix haver admès assistir a reunions a Joncadella, les Marcetes i el Suanya.