El míting de la Diada Nacional
del 1976 a Manresa

 Després de la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, a l’Estat espanyol es va obrir una etapa històrica coneguda amb el nom de la Transició i caracteritzada per les reivindicacions populars que volien l’assoliment de les llibertats individuals i col·lectives. L’any 1976 va ser un període ple de mobilitzacions i manifestacions –com les recordades dels dies 1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona, en vindicació de l’amnistia-. A Catalunya, un dels moments més recordats d’aquesta lluita va ser l’11 de setembre de 1976, quan per primera vegada després de prop de 40 anys de dictadura es va poder celebrar públicament la Diada Nacional de Catalunya.
 
Tot i això, l’efemèride no va estar exempta de nombroses traves. De fet, s’havia decidit celebrar l’acte al Parc de la Ciutadella de Barcelona pel seu significat històric. Felip V va manar fer construir aquesta fortalesa per a controlar els barcelonins després de la seva capitulació l’11 de setembre de 1714. Per aquest simbolisme el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, va prohibir que s’hi celebrés la Diada. En veure’s forçada a buscar una alternativa, l’Assemblea de Catalunya, l’entitat unitària que va promoure l’organització de l’11 de setembre de 1976, va pensar en Sant Boi de Llobregat. Concretament, va ser l’historiador Josep Benet qui ho recomanà, ja que allí hi està enterrat Rafael Casanova, un dels símbols catalans de 1714, ja que llavors era el Conseller en cap de Barcelona. Finalment, allí s’hi celebrà la Diada de 1976, que va reunir prop de 100.000 catalans.
 
Manresa, com la major part de localitats catalanes, no va restar al marge d’aquesta mobilització i l’Assemblea del Bages va promoure l’organització d’un míting al pavelló del Congost de Manresa el dia abans de la Diada, per tal que la gent es pogués desplaçar l’endemà fins a Sant Boi. Aquell acte va ser un dels més multitudinaris de la transició manresana, reunint, segons els organitzadors, al voltant de 3.000 persones desitjoses de llibertat. Tampoc aquella manifestació popular no va poder evitar obstruccions. Com mostren els documents aportats per aquest web, el citat governador civil de Barcelona va prohibir inicialment el míting en portar per títol "Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya". Els organitzadors van haver de cedir i ometre el concepte Diada Nacional de Catalunya. Només així es va tolerar la celebració del míting.
 
Tot i portar-se a terme, els obstacles i la polèmica no van acabar aquí. La repressió i la metodologia franquista no s’havia eradicat, senzillament perquè la democràcia no s’havia assolit. Així, el carlí Josep Badia va ser detingut el 12 de setembre de 1976, dos dies després de celebrar-se l’acte, en ser acusat d’injúries a la Guàrdia Civil. Segons els informes, inèdits fins el moment, s’acusava a Badia d’incriminar la mateixa Guàrdia Civil per la mort de José Maria Zabala. Com mostra l’àudio del míting –també desconegut fins el moment pel públic-, Badia es va limitar a demanar un minut de silenci per la víctima, afirmant que havia estat assassinada, però sense inculpar directament a la Guàrdia Civil. Sorprèn, a més, l’acusació després que un diari com la Gazeta de Manresa afirmés el mateix 11 de setembre que Zabala havia estat “muerto por un disparo de la Guardia Civil”. També sorprèn, perquè en el mateix míting Sebastià Vives va assegurar: “Sols està deixant morts pels carrers. Avui ha sigut Jesús María Zabala mort per la Guardia Civil a Fuenterrabía”. Tot i això, la Guàrdia Civil va passar per alt les paraules de Vives i no les de Badia.
 
Finalment, Josep Badia va ser alliberat el 14 de setembre de 1976. Actes i mobilitzacions populars com aquelles van servir perquè els dirigents franquistes que encara estaven al govern –cal recordar que el cap del govern, Adolfo Suárez, era el Secretari General del Movimiento- comencessin a moure’s cap a la democràcia. Tanmateix, no va ser fins el 15 de juny de 1977 que es van celebrar unes eleccions amb unes condicions properes a les requerides per una democràcia.