La fosa militar
del cementerio de Manresa

Molt Honorable President del Parlament, consellers, autoritats, senyor alcalde de Manresa, senyor alcalde de Villanueva de la Fuente, Joaquim Aloy, familiars, amics i amigues: bon dia.

Ara, mentre es feia aquest acte, pensava que com a conseller em toca anar a molts actes, però actes com aquests són d'aquells actes emotius, actes que val la pena ser-hi, actes que t'honoren en poder parlar. Perquè estem davant d'un acte de gran importància, de gran importància política, de gran importància històrica, però també de gran importància emocional, per moltes raons -jo només en vull destacar tres. La primera perquè, com ha dit Joaquim Aloy, aquest és un acte de justícia, un acte de justícia on diem de forma claríssima  i amb veu molt alta que tenim admiració i agraïment per homes que van morir defensant la legalitat i la democràcia, per homes que es va intentar que fossin declarats culpables, que fossin declarats delinqüents, que fossin les seves famílies també perseguides per l'acció d'aquests homes als quals avui estem homenatjant en aquest acte. Per tant, volem un acte de justícia per dir claríssimament que la Catalunya d'avui, que les llibertats, que la democràcia, que els valors, que el que tenim, en part és herència d'aquells homes i d'aquelles dones que van lluitar per la llibertat i per la democràcia.

Però també aquest és un acte important per necessitat de país: no es pot construir cap país sense recuperar la memòria, sense saber què és el que ha passat; no es pot projectar un futur d'un país sense que les noves generacions tinguin punts de referència polítics, ètics, morals, de valors. I aquest és un acte de futur de país, estem fent un acte de reconeixement de molta gent que va deixar la seva vida, que va patir presó, tortura, exili, perquè volia simplement un país amb llibertat, un país amb recuperació de l'autogovern, un país amb democràcia. I, per tant, des del punt de vista del futur del país de Catalunya, aquest també és un acte important. I, en tercer lloc, jo crec que és un acte molt important per als familiars, para los familiares: el historiador Joaquim Aloy también lo ha dicho, es decir, años, años y años sin saber si el familiar querido había muerto, había desaparecido, estando pendiente, nunca pudiendo hacer un duelo, no teniendo un espacio donde poder recordar a la familia... Ésta ha sido la situación de miles, de centenares de miles, de personas que habían perdido a sus seres más queridos. Hoy también ese acto es un reconocimiento al dolor, al sufrimiento, a la entereza de estos hombres y mujeres que perdieron a su familia.

És per això que dic que aquest és un acte important, perquè és un acte de justícia, de necessitat i de reconeixement dels familiars. I vull dir, reiterar aquí, l'actual compromís del Govern català, de tirar endavant una política pública de recuperació de la memòria històrica: aquest és un tema que forma part absolutament del programa de govern. En aquests anys, des de fa 10 o 15 anys, hi ha hagut moltes iniciatives a la societat civil, historiadors i investigadors que han anat, de forma dispersa però de forma molt important, intentant reconstruir aquesta memòria històrica. Avui el que cal a Catalunya per donar-hi més suport, més força, és una política pública des del Govern català, que en definitiva impulsi això. I també val la pena dir que en els treballs de l'Estatut de Catalunya, un dels principis que volem -si més no, els tres partits que formem la majoria de govern hi estem absolutament decidits- és que el propi Estatut reconegui, garanteixi que la Generalitat, que qualsevol Generalitat, que qualsevol govern de Catalunya, impulsi la política pública. Perquè avui a Catalunya el reconeixement, la recuperació de la memòria històrica ha de ser un dret civil de qualsevol persona. Lluitar contra l'oblit, luchar contra el olvido, significa reconèixer que tots nosaltres tenim un dret civil de conèixer què és el que ha passat abans de nosaltres.

I acabo simplement amb dues qüestions: una, un reconeixement -estic segur que compartit per tothom- de la tasca feta pel Joaquim Aloy i pel seu equip: evidentment sense ell, amb una situació de dificultat, de manca de mitjans, no s’hauria aconseguit aquesta recuperació de la memòria històrica i aquest acte d'avui, i crec que en aquesta política de recuperació de la memòria històrica del Govern català és important fomentar, ajudar molt més a què moltes experiències que avui s'estan tirant endavant fructifiquin. I vull acabar simplement reiterant que com a Govern ens volem sumar a aquest acte: és una suma feta des del compromís ideològic, des de la col·laboració política, però sobretot des de -insisteixo- l'agraïment i l'admiració, feta des del Govern Català, per aquells homes i dones que van patir molt en la guerra, que van patir molt després de la guerra, però que ens van ensenyar el camí del qual no ens havíem de perdre, el camí de la llibertat, de la democràcia, de l'autogovern, dels drets humans. Res més i moltes gràcies.