La fosa militar
del cementerio de Manresa

Il·lustríssim Senyor Alcalde de Manresa, Honorable Conseller de Relacions Institucionals i Participació, Honorable Conseller de Comerç, Turisme i Consum, Il·lustríssim Senyor Alcalde de Villanueva de la Fuente, autoritats, senyores, senyors: deixin-me manifestar en primer lloc que, com a president del Parlament, és tot un honor ser avui aquí en aquest acte d'homenatge als soldats enterrats a la fossa militar de Manresa.

Aquest és un acte de justícia, és un pas endavant en la recuperació d'una part, d'una petita part, de la memòria històrica del país que per diferents circumstàncies ha restat massa anys romanent en la foscor. Quiero también expresar y dar un saludo fraternal, cordial, sincero, a todos los familiares de los soldados republicanos que están aquí enterrados. El alcalde pedía antes que no olvidemos. Un pueblo con dignidad no olvida, aunque a menudo se ha confundido olvido con perdón, y no es lo mismo. La democracia se asienta sobre la libertad y el olvido no tiene nada que ver; el olvido en todo caso ayuda a que no haya libertad. Por lo tanto: no olvidamos.

Teníem i encara tenim un deute pendent amb moltes famílies, amb moltes persones d'aquest país, que desconeixen què va ser dels seus éssers estimats, dels seus familiars, que no coneixen ni on ni com van perdre la vida. Avui amb aquest acte públic es dóna una mica de llum a aquesta part boirosa del nostre passat que la dictadura franquista va teixir d'oblit. Avui toca felicitar i agrair la feina de recuperació de la memòria històrica que s'ha fet a Manresa, concretada en la Comissió d'Homenatge als Soldats de la Fossa Militar de Manresa. I permetin-me també afegir-me i lloar la tasca i la implicació personal de l'historiador Joaquim Aloy, de qui hem tingut l'oportunitat, a més a més, d'escoltar unes alliçonadores paraules fa una estona.

Són molts anys d'oblit, de tancar els ulls, d'acceptar el silenci que la dictadura franquista va traspassar a l'actual democràcia amb la transició. I és per això que cal fer també reconeixement de la persistència de moltes persones, entitats socials, representants de l'activa societat civil catalana, que no han deixat mai de reivindicar aquesta recuperació de la memòria històrica. És aquesta veu de la nostra societat demanant llum la que el Parlament de Catalunya ha recollit i que ha permès en la present legislatura impulsar un conjunt de mesures que el Govern de la Generalitat ha endegat a favor de la memòria històrica del país, tant en relació a la Guerra Civil com als posteriors anys de repressió franquista. Ja n'hi ha prou de tan ignominiós oblit, no podem deixar de pensar com va ser de terrible per a milers de famílies republicanes haver de suportar en silenci la pèrdua, l'empresonament, la desaparició dels éssers estimats, i –afegiria- el dolor de no poder enterrar-los en pau, de no saber on poder anar a plorar-los, a portar-los flors en senyal d'enyorança i de record. No podem deixar de pensar en totes les persones que perderen la vida sense justícia, pel simple fet de defensar les llibertats, pel fet d'haver cercat fer dels nostres pobles i ciutats espais de convivència on poder desenvolupar els ideals republicans.

Tortures, judicis perversos i falsejats, afusellaments, morts silenciades com si mai haguessin tingut lloc... A algú potser li podria semblar una pel·lícula de ficció, però aquesta va ser la realitat del nostre país: arreu de l'Estat espanyol entre 1939 i 1944 varen morir executades o a la presó prop de dues-centes mil persones, i trenta mil van desaparèixer. Tots aquells són fets que no podem ignorar, que Catalunya no pot oblidar, com deia abans; i no podem oblidar precisament per la memòria de totes les persones que patiren aquella repressió, pel reconeixement que ens mereixen, però també perquè aquells fets ens han de servir d'advertiment i de recordatori, ens han de servir sobretot per saber valorar el que tenim, i per no menystenir en cap cas ni la pau, ni la democràcia, ni les llibertats. Són valors massa importants, han costat massa de guanyar: molta gent va donar la seva vida, les seves il·lusions i la seva llibertat per Catalunya. No ho podem oblidar mai, menys encara quan, com s'ha recordat aquests dies, queden estàtues i símbols del franquisme pendents d'enderrocar i encara hi ha qui posa en dubte les seves injustícies, la seva brutalitat, la manca d'humanitat en relació a ciutadans i ciutadanes que defensaven la legitimitat d'un govern escollit democràticament, que defensaven principis i valors que, vés per on, avui per sort compartim molts més. Encara hi ha qui per ignorància o maldat defensa aquell silenci, defensa una versió incompleta i inacceptable del que va succeir. No podem robar el llegat de la realitat als joves, no podem deixar que encarin el futur sense conèixer la realitat del passat, ja que conèixer les injustícies del passat és una vacuna necessària contra els perills del futur.

Penso que el millor homenatge que podem fer avui als homes i dones que van perdre la seva vida, les seves arrels, les seves famílies, com a conseqüència de la Guerra Civil i la posterior dictadura, és assumir el seu llegat, els seus somnis, els seus anhels, és treballar per un país millor i un país més lliure. Per tot això, com a president del Parlament de Catalunya, als peus d'aquesta fossa que durant 65 anys ha acollit les restes de persones de diferents indrets unides per la defensa de la llibertat i els valors republicans, reivindico la memòria històrica, reivindico la necessitat del triomf de la justícia i la veritat, reivindico la pau, reivindico els drets humans, reivindico la llibertat.

Hi ha moments que la tristesa reconforta, sentir una música de vegades trista et pot reconfortar. Avui estem fent un acte en el fons trist, però sense cap mena de dubte un acte trist que reconforta molt. Moltes gràcies a tothom.