Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Després d'estudiar als Escolapis i a l'Escola Industrial de Terrassa, cursà estudis de peritatge mercantil a l'Escola de Comerç de Barcelona. Treballà al despatx d'un magatzem de llanes fins al 1921 que entrà en una fàbrica de gènere de punt, alhora que estudiava anglès i francès.

El 1927 s'estableix a Manresa i hi dirigeix l'acadèmia del lingüista Delfí Dalmau. Va intervenir en la creació del setmanari "L'Om" i el diari "El Dia", del qual en seria director una temporada l'any 1932.

Milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Més tard milità i va ser president d'Acció Catalana a Manresa. El 9/10/1931 va ser nomenat professor de Francès i Anglès a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1932 passà a dirigir-la. El 1933 fundà un nou centre de la seva propietat, el Liceu Invers, orientat bàsicament a l'estudi d'idiomes. Publicà el Llibre d'Exercicis d'Ortografia Catalana.

En esclatar la guerra va donar acollida a casa seva, durant uns quants mesos, a Miquel Suaña Picañol, conegut seu de Terrassa i perseguit per ser vice-secretari del Cercle Tradicionalista; també va ajudar a Lluís Torrella, capellà i director de l’Acadèmia Torrella el temps que va haver d’estar amagat i va auxiliar algun antic alumne i altres persones perseguides pels escamots revolucionaris. Persona de conviccions religioses, durant la guerra es van celebrar algunes misses i algun bateig a casa seva, entre ells el d’un seu fill. Durant la guerra va ser fiscal municipal de Manresa i al 1938, en ser mobilitzat, marxà al front de l'Ebre.

Acabada la confrontació bèl·lica, va ser depurat i cessat de la seva feina a l’Escola d’Arts i Oficis per l’Ajuntament franquista de Manresa i condemnat a 12 anys de presó, dels quals en complí 16 mesos a la presó Model de Barcelona segurament gràcies als diferents informes favorables de les persones que havia ajudat durant la Guerra Civil. En els informes de la Guàrdia Civil se’n deia que “...es elemento destacado de izquierda y peligroso por su actuación, como propagandista de las doctrinas de la URSS” i que “incluso en los actos oficiales obligaba a los alumnos a contestar a las preguntas, que como profesor de Comercio hacía, en catalán”. Aquesta acusació provenia d’una denúncia feta a la Guàrdia Civil per una família manresana i catalana.

Com a represaliat del franquisme no podia ser titular d’una acadèmia però va poder obrir de nou la seva acadèmia gràcies al fet que una senyora que tenia el títol de mestra es va prestar a figurar-ne com a titular. Va fer-hi classes fins el 1958, quan entrà a treballar a l'empresa química S.A. Lipmes, on va romandre com a administrador fins al 1972. A l’any 1976, un cop mort el dictador Francisco Franco, va reclamar els seus drets laborals com a represaliat del franquisme a l’Ajuntament de Manresa i va ser rehabilitat, amb els drets laborals reconeguts, per acord municipal del 13 d’agost de 1977.