|
|
9 d'agost del 1939. Nota, certament corprenedora, de Ceferí Llop a la seva esposa, escrita moments abans de que l'executessin al Camp de la Bota i a on proclama la seva innocència. (Col·lecció familiar)
|
|
Celestí Vila Branzuela, nascut a Santpedor i resident a Manresa, va escriure aquesta carta a la seva esposa tres dies abans de ser afusellat al Camp de la Bota. (Col·lecció familiar).
|
|
20 de maig del 1939. Ventura Benasat, de Santpedor, escriu un aval en favor del manresà Joan Vilaseca i Vilatimó. Malgrat això, el mes d'octubre d'aquell any, Joan Vilaseca seria afusellat al Camp de la Bota. (Col·lecció familiar).
|
|
21-7-1939. Joan Vilaseca i Vilatimó informa a la seva família que ha estat condemnat a mort, proclama la seva inocència i es mostra convençut que tot plegat és a causa d'una "mala interpretación o un acto de mala fe de algun mal intencionado" (sic). (Col·lecció familiar).
|
|
 
Any 1939. Documents de l’alcalde i de la Guàrdia Urbana de Manresa referent a Agustí Espinalt i Sanllehí. Aquests informes foren una de les “proves” acusatòries que s’utilitzaren en contra seu durant el judici sumaríssim i que el portaren a ser executat al Camp de la Bota pocs mesos després. Les seves conviccions catalanistes i republicanes li anaren clarament en contra. (Arxiu Comarcal del Bages).
|
|
 
26 de juny del 1940.En plena postguerra i en el punt màxim de la repressió a càrrec de la dictadura franquista, una colla d'obrers de la Fundició Ubach de Manresa avalen i intenten ajudar al seu company Antoni Munill Cuevas, empresonat i comdemnat a mort. Deu dies després, Antoni Munill era afusellat al Camp de la Bota. (Col·lecció familiar).
|
|
|
|
|
Sentències de pena de mort
  
Anys 1939 i 1940. En aquests tres documents podem llegir, entre les de d’altres persones, les sentències de mort que es van dictar i executar contra tres manresans: Agustí Espinalt Sanllehí (antic regidor d’ERC a l’Ajuntament de Manresa), Joan Vilaseca i Vilatimó (militant de la CNT i treballador de la Pirelli) i Joan Sors i Solà (militant de la CNT i pagès). (Tribunal Militar Territorial Tercer).
|
|
|
Els “enterados” del general Franco
   
Anys 1939 i 1940. Diversos “Enterados” del general Francisco Franco sobre les penes de mort imposades a Agustí Espinalt, Ceferí Llop, Celestí Vila, Josep Casasayas, Ramon Jordana i Joan Vilaseca. Amb aquesta fórmula, el cap de l’Estat es donava per assabentat de cada sentència a mort i indicava que ja es podia executar. En cas contrari, tenia el poder de commutar la pena de mort per una altra de presó. No fou el cas de cap d’aquests sis manresans. Es sabut que Franco ho decidia després dels àpats tot prenent cafè. Es tracta, doncs, d’una repressió perfectament controlada des de l’aparell de l’Estat. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
|
|
|
Lliurament al piquet d’execució
   
Any 1940. Quatre documents mitjançant els quals el responsable de la presó comunica al “Juzgado de Ejecuciones” de l’Auditoria de Guerra de l’exèrcit el lliurament dels presos Pere Iglésias, Isidre Majó, Joan Sors i Ferran Torres al cap del piquet que els ha d’afusellar. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
|
|
|
|
|
Enterrats a la fossa comuna
  
Anys 1940, 1941 i 1943. Els cadàvers de Ferran Torres, Pere Iglésias Bosch, i Marià Riera són enterrats a la fossa comuna del “Cementerio del Sud-Oeste” de Barcelona. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
|
|
|
Documentació sobre BLAS LINARES
Anys 1939 i 1940. Diversa documentació del procés contra Blas Linares Verdú, militant de la CNT-FAI, que fou afusellat al Camp de la Bota el 5 de juny del 1940. Linares estava acusat d’haver participar en l’assassinat del sastre Jacint Vers, l’estiu del 1936, ja que havia estat identificat anant pel carrer per la pròpia família de la víctima.
Detingut el 1939, fou processat i condemnat a mort, tal i com podem veure en la documentació adjunta:
Portada del judici sumaríssim contra Blas Linares, iniciat el 14 de juny del 1939. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
 
15 de juny del 1939. Un particular denuncia la participació de Blas Linares en un registre a casa seva a l’agost del 1936. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
 
6 d’Octubre del 1939. Declaracions d’Antònia Arenys i d’Antoni Vers i Arenys, vídua i fill gran de l’assassinat Jacint Vers, en el judici de Blas Linares. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
 
19 d’octubre del 1939. Declaració de Blas Linares on nega totes les acusacions contra ell. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
14 novembre del 1939. La sentència de la pena de mort contra Blas Linares. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
 
31 de gener del 1940. Petició de clemència escrita per Blas Linares, on torna a negar totes les acusacions contra ell. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
1 de febrer del 1940. Súplica de la mare de Blas Linares perquè es commuti la pena de mort contra el seu fill, tot al·legant que les acusacions són falses. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
 
4 de juny del 1940. Després del “Enterado” de Franco, s’estableix l’execució de Linares per a demà mateix. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
5 de juny del 1940. A la matinada d’aquell dia s’informa a Blas Linares, qui es nega a signar la notificació, que serà executat immediatament. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
  
5 de juny del 1940. Blas Linares, mort per “hemorragia interna” després d’haver estat lliurat al “Jefe del Piquete de Ejecución”. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
|
|
