Les repressions de la guerra
i la postguerra a Manresa

Pere Gasol i Pujol

 

Marc general: la repressió a Catalunya durant la Guerra

El cop d’estat militar, i l’esclat de la Guerra Civil i de la situació revolucionària consegüent, van fer possibles una violenta repressió que va afectar els sectors polítics i socials considerats d’alguna manera com a implicats en la insurrecció militar o enemics de la República.

El control de la situació va passar a les organitzacions obreres que havien aconseguit armar-se per tal de lluitar contra els militars insurrectes. Un cop derrotats aquests, van aprofitar per aplicar allò que feia tant de temps esperaven: la revolució social.

El poder de la Generalitat era, a la pràctica, gairebé inexistent. El 21 de juliol es va constituir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que durant dos mesos i mig, caracteritzats per uns desordres gravíssims, va ser el veritable centre de poder a Catalunya.

La CNT-FAI va tenir el domini del Comitè i del carrer durant els primers mesos de la guerra a Catalunya. És a dir, el poder real. Paral·lelament, a les ciutats i pobles d’arreu del país es constituïren els seus propis comitès locals.

La FAI era el sector més radical dins la CNT, sindicat al qual, en aquells moments, controlava. Els faistes eren partidaris de la violència revolucionària: segons ells, calia destruir el Capital, l’Exèrcit i la Religió. I, és clar, l’objectiu que tenien més a mà era l’Església.

El mateix 19 de juliol començaren els atacs i la destrucció d’esglésies i d’edificis religiosos. Però aquestes destruccions no van afectar només els béns, sinó també les persones. Al llarg de tot el conflicte, però sobretot durant els tres primers mesos, hi va haver nombrosos assassinats de persones considerades contràries al nou règim revolucionari (eclesiàstics, propietaris, persones d’ideologia dretana, dirigents empresarials, encarregats i majordoms de fàbriques i negocis –acusats d’estar al servei de l’amo i en contra de la classe treballadora, militars i policies...). Segons els historiadors Josep M. Solé i Joan Villarroya, 8.360 persones van ser assassinades a Catalunya durant el període 1936-39, víctimes d’aquesta sagnant repressió. A conseqüència d’aquests fets molts ciutadans catalans hagueren de marxar; alguns d’ells acabaren lluitant en el bàndol franquista.

La Generalitat, totalment superada pels esdeveniments revolucionaris, va intentar salvar el màxim nombre de persones amenaçades de mort, i tots els edificis religiosos que va poder, alguns de gran valor artístic (les catedrals de Barcelona, Girona i Tarragona, o els monestirs de Montserrat i Poblet).

Ara bé, el govern català no va pas poder aturar la rauxa destructiva d’aquelles primeres setmanes de guerra: l’estament eclesiàstic és el que va resultar més perjudicat, amb gairebé 2.500 víctimes mortals. Moltes persones van patir represàlies pel simple fet de ser catòliques, i com a conseqüència d’aquesta fúria anticlerical, l’activitat religiosa va ser prohibida durant tota la guerra. Com a exemple d’aquesta intolerància, que es va donar tant en un bàndol com en l’altre, podem esmentar la Federació de Joves Cristians de Catalunya: molts dels seus membres, els fejocistes, van ser assassinats o perseguits per les seves creences religioses. En canvi, al final de la guerra, el franquisme no va permetre l’existència de la Federació perquè la considerà de caire catalanista.

 

El context de la repressió

Per intentar contextualitzar el perquè d’aquesta repressió, absolutament injustificable des del punt de vista dels més elementals drets de la persona, cal tenir present la situació de guerra civil que es vivia a l’estat. La guerra havia estat provocada per l’acció violenta d’uns militars insurrectes que els dies 18 i 19 de juliol van començar a exterminar físicament els seus enemics polítics a llocs com les Canàries, Mallorca, Sevilla o Saragossa: en aquest bàndol van ser eliminats membres i simpatitzants de partits republicans i d’esquerres, d’organitzacions obreres, professors i mestres també d’esquerres i oficials de l’exèrcit que no havien donat suport al cop d’estat. Les notícies sobre aquesta brutal i premeditada repressió militar, ja ordenada pel general Mola abans del cop d’estat, van accentuar l’odi i el desig de revenja dels sectors més radicals que lluitaven contra el cop d’estat.

Inicialment, aquest odi es va concentrar contra els militars rebels a la República, però aviat es va estendre contra tots aquells que podien ser considerats contraris a aquest règim. D’aquí també la gran violència que es va exercir contra l’Església, acusada d’afavorir històricament les classes més privilegiades i que, des del 1931, havia mantingut una actitud majoritàriament antirepublicana. Quan els bisbes i cardenals espanyols van prendre partit en favor dels franquistes (posteriorment, en una carta col·lectiva, van arribar a considerar la Guerra Civil com a cruzada), els ànims contra l’Església encara es van exaltar més. El cardenal català Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, es va negar a firmar aquesta carta, però, víctima de la intolerància d’uns i altres, es va haver d’exiliar a Itàlia.

També s’ha de dir que a Catalunya es van aixecar veus en contra dels assassinats que s’estaven produint, com ara la del sindicalista Joan Peiró. Tal com afirmen historiadors com Josep Benet o Pelai Pagès, això contrastava amb el que succeïa a les zones dominades pels militars rebels: allí, a banda d’existir uns nivells de terror similars o fins i tot superiors als de la zona republicana, no solament no hi va haver mai cap pronunciament públic contra la repressió, sinó que aquesta es va portar a terme de manera sistemàtica i seguint les ordres de les autoritats militars insurrectes.

 

La repressió a Manresa

A Manresa, com passava arreu de Catalunya, el poder real el tenia el Comitè Revolucionari i Antifeixista local. De primer, fou presidit per Marcel Augès (Sindicats d’Oposició), i a partir del 10 d’agost per Rafael Corvinos (UGT), que ho va ser fins la dissolució del Comitè a mitjans d’octubre. La seva seu s’instal·là inicialment al Teatre Conservatori, tot i que de seguida es confiscà l’edifici del “Casino dels Senyors” (actual biblioteca), els baixos del qual s’utilitzaren com a presó per als detinguts.

Els responsables del departament d’Investigació i Vigilància, que havien de tenir cura de l’ordre públic, foren, en primer lloc, Nònit Puig (Unió de Rabassaires), i més endavant Antoni Camps, de la CNT (i que moriria al camp d’extermini nazi de Mauthausen) i Josep Casasayas, de la FAI (qui seria afusellat al Camp de la Bota).

En contraposició, l’Ajuntament de Manresa, presidit per l’alcalde Francesc Marcet (d’ERC), estava completament superat pels esdeveniments revolucionaris. Marcet, en unes “Memòries” autògrafes, és ben explícit: “La guàrdia municipal no podia actuar ni passar pel carrer amb uniforme, car era insultada i escopida pels “revolucionaris”. Els vigilants no van sortir més després que un d’ells –Jaume Ferrer Ventura- fou assassinat a la nit en ple servei. Així és que l’Ajuntament es quedava sense cap força”.

D’altra banda, el 24 de juliol del 1936, l’alcaldia, en compliment d’ordres de la Generalitat, destituí dels seus càrrecs els regidors dels partits de dretes. I el 10 d’agost, cessà a una sèrie de funcionaris i empleats municipals considerats “com a enemics del Règim”. Dos d’ells, el metge Isidre Alabern i l’enginyer Ignasi Trapé serien assassinats posteriorment amb la intervenció directa d’alguns membres del Comitè.

 

El terror d’aquell estiu del 1936

En un intent de reconduir aquesta tràgica realitat dels assassinats diaris, l’alcaldia, d’acord amb el cap de la Guardia Civil, va decidir formar patrulles compostes de dos guàrdies i dos paisans respectivament, amb la finalitat de controlar les entrades i sortides de la ciutat, i procurar assegurar així el manteniment de l’ordre. Tanmateix, aquest acord va quedar sense efecte, ja que el Comitè, que actuava amb total independència respecte a l’Ajuntament, el va rebutjar.

Res no va impedir, doncs, l’acció de grups d’homes armats que, dalt de cotxes requisats (els tristement cèlebres “autos de la mort”, també coneguts per “cotxes fantasmes”), solien emportar-se’n, sobretot de nit, les víctimes als afores de la ciutat (Cal Gravat, carretera del Pont de Vilomara, riera de Rajadell...) on es cometeren la majoria dels assassinats. Al ser l’estiu, molta gent tenia les finestres obertes i a vegades es sentia, trencant el silenci de la nit, els crits de les víctimes quan se les enduien.

Com a conseqüència lògica d’aquesta situació, hi havia a la ciutat un ambient de por i incertesa. Gairebé ningú podia estar del tot segur de no ser objecte d’una venjança personal o d’un acte de violència indiscriminada. Quan arribava la nit, hom s’apressava a tancar-se a casa tot esperant que ni cap patrulla ni cap grup d’homes armats truqués la porta. Fins i tot es produí algun suïcidi per aquest motiu, com fou el cas de Josep Gassó Segura, que es va llençar del balcó de casa seva (un tercer pis) quan un grup d’homes armats van trucar , a dos quarts d’una de la matinada del dia 1 d’agost, per, en principi, fer-hi un registre.

 

El nombre de persones assassinades

La major part d’assassinats a Manresa es produïren durant els tres primers mesos de guerra, tot i que també n’hi hagué al llarg del 1936, als primers mesos del 1937 i durant la retirada republicana, ja al mateix 1939. En concret, el nombre total de víctimes mortals registrades s’eleva a 158, tot comptant-hi els manresans (d’origen i/o residents) assassinats tant al mateix terme municipal com en d’altres indrets, i les persones de fora assassinades en el terme de la capital del Bages.

 

Tipologia de les víctimes mortals

D’entre aquestes víctimes, crida l’atenció les que estan en relació directa amb els fets del 6 d’octubre del 1934, sobre els quals hi hagué moltes denúncies de persones que, d’una manera o altra, havien sofert represàlies aleshores. Serien els casos de Jaume Tomàs, Alfonso López o Jaume Casals, tots ells militants d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). De fet, el nombre de morts entre els integrants d’aquest partit és proporcionalment força elevat en relació amb la resta d’assassinats de membres d’altres organitzacions polítiques dretanes (carlins, Lliga Catalana), que també hi foren, cosa que indica la importància que s’atorgà a la CEDA en la seva significació clarament antirepublicana.

Cal ressaltar també la brutal persecució contra l’Església. Representen més d’una tercera part de les persones assassinades en el conjunt de Manresa, un percentatge per sobre de la mitjana de Catalunya. D’entre elles, 56 persones en total, cal assenyalar les tres úniques dones que foren mortes a causa de tota aquesta repressió: les germanes dominiques de l’Anunciata Rosa Jutglar i Regina Picas, i Auxili Noguera, religiosa de la Divina Pastora.

A  més, també cal esmentar aquelles persones que foren detingudes, que patiren represàlies, i fins i tot foren mortes simplement per les seves creences catòliques (per exemple, la persecució i assassinat de bastants membres manresans de la Federació de Joves Cristians de Catalunya), o bé pel fet d’amagar capellans o religiosos a casa seva (com ara el cas de Joaquim Armengol).

Això sense oblidar que famílies políticament d’esquerres (com la Planell), per tant en principi gens sospitoses des del punt de vista antifeixista, amagaren i protegiren a religiosos o a gent de dretes. Sense aquestes intervencions, personals i humanitàries, el nombre d’assassinats hagués estat encara superior.

D’altra banda, és important tenir present el factor rural dins la comarca del Bages i la seva capital: un 10% de les persones assassinades a la comarca eren de procedència pagesa, la major part d’elles propietaris. Aquest fet té relació amb les tensions acumulades en l’àmbit català arran de la polèmica Llei de Contractes de Conreu, que es concretaren en l’odi vers aquests propietaris rurals, també agreujat pel fets del 6 d’octubre. Un cas d’aquest tipus podria ésser, per exemple, l’assassinat d’Esteve Ponsa.

També hi hagué persones assassinades pel fet de ser militars o membres de les forces de seguretat, considerats pels revolucionaris com a enemics de la classe obrera (seria el cas, per exemple, de Gabriel López Amor), o bé per ocupar càrrecs intermitjos a les fàbriques i empreses (encarregats, majordoms, escrivents...), com li passà a Benvingut Vilarasau.

Finalment, en el cas de Manresa també es produí una víctima mortal a conseqüència dels enfrontaments entre militants de les diverses organitzacions antifeixistes, que acabarien culminant amb els Fets de Maig del 1937: en concret, l’assassinat de Paulino Hernández, militant de la CNT, a mans de Florenci Clariana, militant de la UGT, que li disparà després d’una discussió.

 

Controlats o incontrolats?

És cert que diversos assassinats foren deguts a l’acció dels anomenats “incontrolats”, és a dir, de gent que, emparant-se darrera unes determinades sigles polítiques o sindicals, actuaven pel seu compte robant i/o matant ja fos per venjança personal, per enriquir-se o simplement per aprofitar-se d’aquelles circumstàncies de desordre generalitzat.

En aquest sentit, van ser nombroses les queixes de militants i dirigents d’esquerres manresans, tant reformistes com revolucionaris contra aquest estat de coses. Així, a l’editorial del diari “El Dia” (òrgan d’Esquerra Republicana de Catalunya) del 27 del juliol del 1936 podem llegir: “Però, precisament, perquè som revolucionaris –revolucionaris constructius- no volem que se’ns pugui confondre amb els lladregots i els bandits. No volem que en nom de la República, en nom de la Revolució, pugui haver-hi ningú que es dediqui al saqueig i al bandidatge”.

En el propi si del Comitè, les discussions i desacords per aquesta qüestió entre els representants de les diferents organitzacions antifeixistes eren constants. Fins i tot, els propis responsables del Comitè havien d’admetre públicament les dificultats que tenien per controlar els seus propis milicians, que deien actuar en el seu nom.

Tanmateix, és probable que la major part d’actes violents dels primers temps fossin controlats, principalment però no exclusivament, per la FAI. Significativament, Josep Canals Vives, en representació del Secretariat de la VII Regió de la Federació d’Indústria de Treballadors Municipals de Catalunya (UGT), manifestava que “és ja arribat el moment que deixin d’actuar els incontrolats que –controlats-, actuen per les carreteres com els temps dels Serrallongues”.

Cal no oblidar que moltes persones que estigueren presoneres, de vegades força dies, als baixos de l’edifici del Casino, seu del Comitè, foren assassinades o desaparegueren sense deixar rastre (per exemple, el casos de Josep M. Viñoly o Benvingut Duocastella).

Diversos assassinats són paradigmàtics d’un dels aspectes més cínics de la repressió a la rereguarda republicana: quan algun Comitè reclamava o decidia el lliurament d’un pres, el responsable de Vigilància i Seguretat del Comitè de Manresa ordenava al director de la presó de la ciutat, Manuel Azuara,  que el pres quedés “a disposició del Comitè”. El director feia constar documentalment per escrit que el pres, oficialment, “quedava en llibertat”. Un cop fora de la presó, el podien portar a matar, ja fossin milicians del propi Comitè de Manresa o de comitès d’altres localitats.

Aquests foren els casos dels assassinats de mossèn Josep Puigbò (assassinat al terme de Callús) o d’un grup de ciutadans de Sant Vicenç de Castellet que foren morts als afores de Manresa, prop del pont de la riera de Rajadell.

En aquests casos, doncs, la repressió era personalitzada i controlada a través d’una corretja de transmissió d’ordres que feia que de vegades qui executava l’acció desconegués, de fet, qui l’havia decidit, o bé era enviat a matar algú que no conegués de res, fins i tot a altres localitats. D’aquesta manera, s’anava teixint una espessa xarxa de complicitats, mitges mentides i veritats, que al final feia que es pogués afirmar que no se sabia ben bé que passava o què havia passat. Però el procés de causa-efecte (decidir l’assassinat d’una persona determinada) segurament en la majoria de casos havia estat perfectament controlat.

 

Persones nascudes i/o residents a Manresa que hi foren assassinades

Alabern Vinyals, Isidre

Metge. 44 anys. Natural i resident a Manresa. Estudià a Madrid, on fou deixeble de Ramon y Cajal. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal) i primer president de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Catalunya. Component del Jurat Mixt de les Mines de Súria. Detingut i tancat a la presó, li era permès sortir-ne diàriament per visitar malalts. Segons la seva filla, Montserrat Alabern i Canellas, un milicià del POUM, agraït pels bons serveis que el doctor Alabern havia dispensat a la seva família, li proposà fugir i passar la frontera. El doctor Alabern refusà aquesta possibilitat per no perjudicar el milicià que el vigilava i l’acompanyava en les seves visites als malalts, Marià Riera Arola, el qual, durant la repressió franquista, fou detingut i executat al Camp de la Bota.

El 10 de setembre del 1936, Rafael Corvinos, aleshores president del Comitè Antifeixista de Manresa, signà un rebut conforme Isidre Alabern havia pagat 4.000 pessetes per satisfer una demanda presentada contra ell pel mestre Josep Diez de l’escola laica, que l’acusava de ser el responsable de la seva detenció així com del tancament de l’escola arran dels Fets del 6 d’Octubre del 1934. El pagament d’aquesta considerable quantitat, però, no va impedir el posterior assassinat del metge Alabern.

En efecte, Isidre Alabern fou mort al cementiri de Manresa el dia 1 d’octubre del 1936, juntament amb Josep Galobardes (capellà de Sant Pere Màrtir), Pere Palomera (vicari de Santpedor), Joan Autonell (capellà de la Guia) i Francesc Blanch (mestre d’obres). Tots ells havien estat trets de la presó de Manresa una estona abans del seu assassinat.

 

Autonell Roca, Joan

Beneficiat de la Seu. Capellà de la Guia i de la presó de Manresa. 74 anys. Natural de Sentfores. El 5 d’agost fou detingut al carrer de Sant Bartomeu (juntament amb Pere Llehí) i el tancaren a la presó. Fou mort al cementiri de Manresa el dia 1 d’octubre del 1936.

 

Bardolet Domènech, Manuel

Capellà-administrador dels Infants. Beneficiat del Carme. Director de l’Arxiconfraria Teresiana. 66 anys. Natural i veí de Manresa. Fou mort en un indret proper a la mina dels Comtals, a la serra del Mal Balç, el 8 d’agost del 1936.

 

Barjau Martí, Jaume (pare Josep Oriol de Barcelona)

Religiós (caputxí). 45 anys. Natural de Barcelona. Actiu organitzador d’exercicis espirituals. Editor del Solderium Chorale i autor de diversos escrits on defensava aferrissadament el caràcter miraculós de la Llum, cosa que el portà a mantenir una polèmica pública amb l’arxiver municipal Joaquim Sarret i Arbós qui, per bé que creient i tenir un fill capellà (també assassinat l’estiu del 1936), defensava una visió historiogràfica de l’assumpte.

El pare Josep Oriol s’amagà a casa de Francesca Coll, però fou detingut el 24 de juliol, en ésser reconegut per una dona en ple carrer en el moment en què una patrulla portava presos el germà Enric Canellas i Dolors Playà. Fou mort al camí del Pouet (carretera del Pont de Vilomara, entre la Culla i el pla de Cal Gravat), la nit del 24 al 25 de juliol del 1936, després d’haver patit maltractaments i un simulacre d’afusellament.

 

Beringues Bertran, Joan

Pagès. 62 anys. Natural de Madremanya i veí de Manresa. Conegut com “el pagès de Cal Gil”, solia fer encàrrecs i feines pels jesuïtes. El dia 22 de juliol del 1936 sentí un fort soroll, obrí la porta de casa seva i rebé un tret al cap per part d’un grup de milicians. Traslladat a l’Hospital, morí aquell mateix dia.

 

Berneda Planell, Josep

Estudiant. 21 anys. Natural i veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fejocista. Després d’haver estat amagat uns dies a cal Tret de Torroella de Baix, i a casa de la família Rossinyol, fou finalment detingut a casa seva i conduït davant el Comitè, el dia 6 de setembre, juntament amb el seu pare, el qual fou alliberat. Desaparegut des del mateix dia 6 de setembre del 1936.

 

Bertran Sanpere, Paulí

Religiós (jesuïta). 62 anys. Natural d’Amer i veí de Manresa. Capellà de Sant Joan de Déu. Fou detingut quan intentava anar a Barcelona per tal d’entrevistar-se amb el superior de Manresa, el pare Carles Puigrefagut, qui posteriorment moriria a Barcelona a conseqüència d’un bombardeig de l’aviació franquista. El pare Paulí fou mort el 10 d’agost del 1936 a la carretera d’Igualada (terme de Manresa).

 

Blanch Pons, Francesc

Contractista (mestre d’obres) i propietari de cases. 51 anys. Natural i resident a Manresa. Membre de la Lliga Catalana i del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Fou mort el dia 1 d’octubre del 1936 al cementiri de Manresa. Segons el seu fill, Jaume Blanch i Carreras, dues possibles causes de l’assassinat del seu pare podien ésser el fet d’haver estat membre del Sometent, i tenir les claus del convent de Sant Francesc, cosa que el relacionava amb gent d’Església.

 

Brunet Playà, Josep

60 anys. Agricultor. Natural de Manresa i resident al Pont de Vilomara. Simpatitzant de la Lliga Catalana. Després dels fets del 6 d’Octubre exercí el càrrec d’alcalde-gestor del Pont de Vilomara fins a les eleccions de febrer del 1936. Fou mort el 3 de setembre d’aquell any a la carretera del Pont de Vilomara dins el terme de Manresa, juntament amb Esteve Ponsa i Martí Torras.

Segons explicà el seu fill, Jaume Brunet i Camprubí, en una entrevista apareguda a la publicació d’història local “Dovella”, durant les primeres setmanes de la guerra, Josep Brunet, igualment com altres famílies, havien de pagar diners al comitè revolucionari i antifeixista local: “van venir la nit del 2 al 3 de setembre a buscar el meu pare quan ja feia temps que venien insistint que paguéssim més diners. El meu pare va ser el primer que van anar a buscar de les tres persones que van matar, i va ser perquè havia estat alcalde. A en Ponsa, diuen, perquè havia tingut alguna fricció amb els que cultivaven la terra que tenia arrendada: sobre les parts que li havien de pagar... Els rabassaires no volien pagat tant. Aquest és el motiu que podia existir o que podien al·legar. En Torras tenia una botiga, una cansaladeria i carnisseria, i a aquest considero que devien tenir-li antipatia els de la cooperativa, que eren d’Esquerra Republicana”.

 

Calafell Grasset, Francesc

Capellà. 60 anys. Natural de la Guàrdia Lada (municipi de Montoliu de Segarra). Conegut amb el sobrenom de “mossèn Escopeta” per la seva afició a la caça. Fou mort el 28 de juliol del 1936 a la carretera del Pont de Vilomara, a l’alçada de Cal Gravat.

 

Casals Comellas, Jaume

Fotògraf. 35 anys. Natural de Gironella. Resident a Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Acusat per membres del Comitè Antifeixista de maltractar detinguts pels fets del 6 d’octubre del 1934, i d’haver participat en atemptats contra persones de significació esquerrana. Al seu torn, ell mateix havia patit un atemptat el 24 de març del 1934 en el qual fou ferit. Fou mort el 27 d’agost del 1936 al cementiri de Manresa.

 

Catllà Bonjorn, Jaume

Guarda rural. 45 anys. Natural i veí de Manresa. Detingut per tenir un capellà amagat a casa seva, va ésser empresonat al Casino. Fou mort el 26 de gener del 1937.

 

Closa Perarnau, Josep

Capellà, beneficiat de la Seu. 57 anys. Natural i veí de Manresa. Amagat al seu pis, fou detingut el 30 d’agost del 1936 i portat davant el Comitè. A l’endemà, fou assassinat al cementiri de Manresa.

 

De Puig March, Ignasi

Estudiant de Dret. Tenia 25 anys. Fejocista. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Natural i veí de Manresa. Fou detingut a cal Bosch, a la carretera de Vic, on s’amagava, i assassinat el 28 de juliol del 1936 al pla de Cal Gravat.

 

Díez Herrero, Alfredo

Ferroviari (factor de l’estació del Nord). 40 anys. Natural de Gallur (Saragossa). Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Havia pertangut al Sindicat Lliure. Va ésser detingut a l’estació d’Aguilar de Segarra, i lliurat al Comitè de Manresa pels seus propis companys de feina. Fou mort el 27 d’agost del 1936 al cementiri de Manresa.

 

Domènech Bonet, Josep (pare Benet de Santa Coloma)

Religiós (caputxí). 44 anys. Natural de Santa Coloma de Gramenet. Mestre de novicis. Vicari i pare guardià (superior) del convent de Manresa, a més de conseller provincial de l’orde. De primer, s’amagà en una casa de la carretera del Pont de Vilomara, i després a Casajoana (Rocafort) on fou detingut. Fou mort als afores de Manresa (carretera del Pont de Vilomara) el 7 d’agost del 1936.

 

Esteller Sogues, Diosdado

Tinent d’infanteria retirat. 49 anys. Natural de Sant Jordi (Castelló) i veí de Manresa. Significat membre de l’extrema dreta. Professor del Tiro Nacional, acadèmia militar privada on es preparaven els soldats de “quota” abans d’incorporar-se a files i que es trobava ubicada a Cal Gual. Fou mort la matinada del dia 1 de setembre del 1936 al terme de Manresa.

 

Ferrer Ventura, Jaume

Vigilant nocturn del Remei. Treballava també als Polvorers. 49 anys. Natural de Castellví de Rosanes i veí de Manresa. Fou mort als volts de Sant Joan d’En Coll el 18 d’agost del 1936 a causa d’una venjança personal per part d’un membre de la CNT.

 

Galobardes Planas, Josep

Capellà, rector de Sant Pere Màrtir. 67 anys. Natural d’Artés i veí de Manresa. S’amagà tres dies a casa de mossèn Josep Puigbò, però, greument malalt, hagué de ser ingressat fins el 7 d’agost al Sanatori de Sant Josep. D’allí fou traslladat al seu domicili per fer convalescència. El 18 d’agost fou dut al Comitè i quedà detingut a la presó de la ciutat. Fou mort l’1 d’octubre del 1936 al cementiri de Manresa juntament amb les persones esmentades en el cas Alabern.

 

Hernández Rubio, Paulino

Obrer. 36 anys. Militant de la CNT. Natural de Sierro (Almeria) i resident a Manresa. Segons el diari “El Pla de Bages”, la seva mort ocorregué el 25 de febrer del 1937. L’autor de la seva mort fou Florenci Clariana Simats, membre de la UGT i de la CNT, que li disparà diversos trets a l’obra on treballava: l’ensorrament de la residència dels jesuïtes de Sant Ignasi. El motiu d’aquest assassinat cal cercar-lo en els creixents enfrontaments entre les organitzacions revolucionàries antifeixistes i que acabaren portant als Fets de Maig del 1937.

  

Jaume Secases, Antoni (germà Jaume Bertí)

Religiós (germà de les Escoles Cristianes). 30 anys. Natural d’Alàs i destinat a Manresa. Amagat a casa de la família Mitjana, fou denunciat i la nit del 26 al 27 de juliol del 1936 el detingueren un grup d’homes armats. Després d’interrogar-lo i maltractar-lo, se l’endugueren als afores de Manresa, a la torre del Mitger (carretera del Pont de Vilomara), i allí l’assassinaren després d’haver-lo torturat.

 

Masoliver Mosoll, Jaume

Capellà beneficiat de Sant Pere Màrtir. Rector retirat de Rupit. 61 anys. Natural de Sant Bartomeu del Grau i veí de Manresa. Fou delatat per una veïna seva que era militant del POUM i de la CNT. Desaparegut des del 14 d’agost del 1936, fou mort a principis de setembre del mateix any.

 

Mayola Cristina, Josep

Empleat. 44 anys. Natural de Sant Hipòlit de Voltregà i veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fou mort el 8 d’agost del 1936 a la carretera de Santpedor (casa Blanca).

 

Montero Rodríguez, Manuel

Tècnic de les mines de Súria. 54 anys. Natural de Pola de Lena. Veí de Manresa (casa “Cal Xalet”) al Pont Llarg del camí vell de Joncadella, on fou mort el dia 8 d’agost del 1936.

 

Muncunill Catllà, Josep

Guarda rural. 51 anys. Natural i veí de Manresa. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família, i de la Lliga Catalana. Segons el seu nebot Josep Muncunill, fou amenaçat per dos membres de la FAI perquè evità l’apallissament de dos jesuïtes i els permeté de fugir. Atemorit, restà un temps amagat a Barcelona i finalment tornà. Fou mort el 22 d’octubre del 1936 a la riera de Rajadell, dins el terme de Manresa, en el sector de vigilància que tenia assignat.

 

Muntada Testagorda, Marià

Inspector d’arbitris de l’Ajuntament. 50 anys. Veí de Manresa. Membre de la Lliga Catalana. Fou mort el 30 d’agost del 1936.

 

Òdena Marín, Ramon

Xofer del servei de neteja urbana. 43 anys. Natural i veí de Manresa. Tradicionalista. Fou mort la nit del 26 al 27 d’agost del 1936 prop del pou de la Catalana (carretera d’Igualada).

 

Orriols Bayona, Antoni

Capellà. 59 anys. Rector arxiprest de la Seu de Manresa des del gener del 1935. Fejocista. Amagat a casa d’Àngel Planell, militant del PSUC que vivia vora la Seu, va ésser descobert el dia 10 d’agost del 1936 i tancat a la presó. Fou mort el 27 d’agost del 1936 al cementiri de Manresa, juntament amb Jaume Casals i Alfredo Díez.

 

Pons Posada, Josep

Capellà de la Parròquia de Sant Pere Màrtir. 51 anys. Natural de Pujalt i resident a Manresa. Desaparegut de Manresa el 30 de juliol de 1936, se suposa assassinat davant el riu Cardener.

 

Pujol Cadevall, Lluís

Forner. 39 anys. Natural de Manresa. Desaparegut el 16 de desembre del 1936.

 

Raich Farrés, Josep

Capellà de l’església de Sant Miquel. 57 anys. Natural de Sant Domí i resident a Manresa. Amagat a casa d’uns veïns, fou detingut el 26 d’agost del 1936 i mort al cementiri de Manresa el dia 29 del mateix mes.

 

Roig Fornells, Josep

Obrer temporer. 30 anys. Natural de Puig-reig i veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Desaparegut el 7 de setembre del 1936.

 

Romeu Canadell, Joan (pare Domènec de Riudebitlles)

Caputxí. 53 anys. Natural de Sant Pere de Riudebitlles. Amagat de primer a la Clínica de Sant Josep, i després en una casa del carrer de Sant Llorenç de Bríndisi, finalment es refugià en el domicili del seu parent Josep Miró. Fou detingut quan intentaven traslladar-lo a casa d’un altre familiar seu. Fou mort la nit del 27 al 28 de juliol del 1936 als afores de Manresa, concretament al quilòmetre 3 de la carretera del Pont de Vilomara.

 

Roqueta Riera, Joan

Procurador. Veí de Manresa. Fou mort el 22 d’agost del 1936. El president del ram fabril, Estanislau Sanfeliu Casajuana, va participar en la seva detenció.

 

Rovira Company, Josep

Fabricant. Fou mort el 16 d’agost del 1936 a casa seva.

 

Sarret Pons, Lluís

Capellà. 56 anys. Natural de Manresa. Organista de la parròquia de Tàrrega, ciutat d’on també era l’arxiver municipal. Era fill de l’historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós. Col·laborador de la revista “Crònica Targarina” i autor de diverses obres relacionades amb la seva tasca d’arxiver i de diverses peces musicals.

El 29 de juliol arribà a Manresa amb un salconduit que li havia expedit el mateix Comitè de Tàrrega. El dia 21 de setembre fou detingut i conduït al Casino, ja que milicians del Comitè de Tàrrega l’havien vingut a reclamar. Fou assassinat a Manresa el dia 27 de setembre del 1936.

 

Serra Marsinyach, Florenci

Comerciant. 23 anys. Natural de Sant Pere dels Arquells. Conegut popularment com el “patatero”. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Segons el seu germà Segimon, s’amagà al mas “la Sala” de Castellnou de Bages, on fou detingut per membres del Comitè de Santpedor, els quals el traslladaren al Casino de Manresa. Fou mort el 27 de juliol del 1936 al pla de Cal Gravat.

 

Sitges Pujals, Antoni

Empleat. 66 anys. Natural de Manresa. Fou mort el capvespre del 28 de juliol del 1936 al terme municipal de Manresa.

 

Solanich Soler, Francesc

Escrivent. 68 anys. Natural d’Olot i veí de Manresa (els Comdals). Fou mort el 28 de juliol del 1936 al pont de la riera de Rajadell.

 

Tomàs Mollet, Jaume

Comerciant. 28 anys. Veí de Manresa. Conegut popularment com el “Saldes”. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Acusat per membres del Comitè d’haver maltractat a la caserna del Carme a diversos detinguts pels fets del 6 d’octubre del 1934. Segons la seva germana Montserrat, els primers dies de la guerra Jaume Tomàs estigué amagat a casa seva, on no fou descobert malgrat els 33 registres que s’hi efectuaren.

Segons una declaració del mateix afectat que es troba a l’Arxiu Comarcal del Bages, va fugir de Manresa el dia 3 de setembre per por a ésser detingut o assassinat. Primer es dirigí a Barcelona i d’allà a Bellver “a comprar ganado para matar y bender (sic)”. Com que el Comitè de Lleida havia prohibit la sortida de caps de bestiar se’n tornà a Barcelona, on es posà al servei del “Comité de Abastos”. A Barcelona vivia al domicili de Martí Soler (d’Esquerra Republicana), al carrer d’Enric Granados. Fou detingut a Barcelona i traslladat a Manresa, on restà empresonat al Casino durant diverses setmanes. Desaparegut, no es coneixen més detalls del lloc i la data de la seva mort.

 

Valle Vilar, Francisco del (germà León Justino)

Religiós (germà de les Escoles Cristianes). Nascut el 25 de maig de 1906 a Grañón (La Rioja). Destinat a Manresa. Fou mort al carrer del Bruc, a l’alçada del número 91, quan se l’emportaven detingut el 2 de desembre del 1936. Estava amagat a casa de Joan Muns i Josefa Alabern, que també foren detinguts. Segons la versió d’”El Pla de Bages”, Francisco del Valle ventà “un formidable cop de puny” al milicià Mauro Maroto i fou mort quan intentava fugir. Segons Josep M. Segú Roya a “La Salle al Cor de Catalunya”: “...arrosegant-lo cap al carrer del Bruc, el varen abatre amb cinc trets. El pretext va ser que el Germà havia volgut demanar ajuda al vigilant de nit i que, de pas, va superar la resistència d’un “esmirriat” milicià, tot i la seva corpulència. No tenia, segons ells, el menor dret a defensar-se”.

 

Vers Cornet, Jacint

Sastre. 39 anys. Natural de Callús i veí de Manresa. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa i de la Lliga de la Perseverança, es tractava d’un home de profundes creences religioses. La nit del 31 de juliol del 1936 un grup de vuit milicians entraren a casa seva i feren un registre. No trobaren res, però s’emportaren Jacint Vers amb l’excusa que havia d’anar a declarar al Comitè. El maltractaren i l’assassinaren als afores de Manresa, a la carretera del Pont de Vilomara.

Segons explica Rafael Corvinos, que fou president del Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, a les seves Memòries, Jacint Vers podria haver estat assassinat per un problema amb algun deutor que no volia pagar el que li devia, ja que “la Sastreria Vers solia donar llargs terminis de pagament als seus clients”. Aquesta versió vindria reforçada pel fet que Jacint Vers va reconèixer un dels milicians que  van venir a detenir-lo.

Tanmateix, la filla de la víctima, Pilar Vers i Arenys creu més aviat que van assassinar el seu pare a causa de la seva religiositat i com a repressàlia pel fet d’haver tingut amagat a casa seva el pare jesuïta Manuel Peypoch qui, tot just tres dies abans, n’havia marxat en direcció a Artés, però havia estat reconegut, detingut i finalment assassinat el dia 29 de juliol.

 

Vila Cantarell, Ignasi

Professor de música. 36 anys. Natural de Dosrius i veí de Manresa. Membre de la Lliga de la Perseverança. Fejocista. Segons la “Juventud Mariana”, el van matar perquè uns milicians que feien un control li van trobar una tarja del rector (cosa que van interpretar des del punt de vista religiós) de la Universitat de Barcelona, Jaume Serra i Húnter, que era l’oncle de l’Ignasi Vila. Fou assassinat el 20 d’agost del 1936 al pla de Cal Gravat.

 

Vila Santasusana, Lleó

Caporal de la Guàrdia Rural. 55 anys. Natural de Sant Mateu de Bages i veí de Manresa. Membre de la Lliga Catalana. Fou mort el 2 de setembre a la carretera del Pont de Vilomara.

 

Villena Hernàndez, Francesc

Guàrdia municipal. 40 anys. Membre de la Lliga Catalana. Fou mort a la carretera de Barcelona.

 

Vintró Codina, Pere

Capellà. Beneficiat de la Nostra Senyora del Carme. 51 anys. Natural i veí de Manresa. Fou detingut la nit del 24 al 25 de juliol del 1936 i assassinat, juntament amb el pare Oriol de Barcelona, als afores de Manresa (a la carretera del Pont de Vilomara, entre la Culla i el pla de Cal Gravat).

 

Persones nascudes i/o residents a Manresa i assassinades a altres localitats

Alabern Parellada, Lluís

Comerciant. 44 anys. Fou mort el 21 d’agost del 1936.

 

Amigó Jordana, Josep

48 anys. Industrial. Membre de la Lliga. Caporal del Sometent. Fou mort a Samalús el 30 de juliol del 1936.

 

Armengol Vidal, Joaquim

Sastre. 19 anys. Natural i veí de Manresa. Amb la seva mare, Carolina Vidal, amagaren el capellà Joan Fàbrega a casa seva. Descoberts, foren traslladats a Cervera, on fou mort el 30 d’agost del 1936, juntament amb el capellà abans esmentat.

 

Augé Vila, Miquel

Capellà. Beneficiat organista de la Seu. 51 anys. Natural i veí de Manresa. Fou mort a Barcelona (carretera de l’Arrabassada) l’1 d’agost del 1936. Seguint el consell dels seus familiars, que l’havien amagat fins llavors, el 31 de juliol va marxar cap a Barcelona per tal de refugiar-se a casa d’un germà. Però no hi arribà mai perquè una patrulla de milicians el va detenir. Fou traslladat al convent de Les Carolines, reconvertit en txeca i seu del Comitè. Després d’haver reconegut la seva condició de sacerdot, fou assassinat.

 

Balil Playà, Joan

Beneficiat de la Seu i capellà de les Caputxines. 61 anys. Natural i veí de Manresa. Quan esclatà la revolta militar, es trobava a la casa senyorial del Cavaller de Vidrà, propietat de la família Vila-Abadal. Allí, el dia 20 d’agost del 1936 fou detingut per una patrulla de milicians provinent de Sant Quirze de Besora. Se l’endugueren al cementiri de la Mambla d’Orís on el mataren.

 

Beltran Solà, Lluís

Germà de Sant Joan de Déu. Segons la publicació de l’Orde “Immolados por amor de Dios”, era natural de Artiariain (Navarra). Es refugià a Barcelona, on fou detingut a la plaça de la Universitat i mort el 27 o el 28 d’agost del 1936, juntament amb el germà Mauricio Iñiguez de Heredia.

 

Blanch Roig, Miquel

Músic. 46 anys. Natural de Castellbisbal. Veí de Manresa. Conegut popularment com a “Mestre Blanch”. Director de l’Orfeó Manresà, de l’Escola Municipal de Música de Manresa i de l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei. Fundador i pianista del Trio Ars. Organista de l’Agrupació Amics del Cant Gregorià. Simpatitzant de la Lliga Catalana. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa. Fou mort l’11 de setembre del 1936 a Can Tunis, a Barcelona.

 

Bové Obradors, Josep

64 anys. Religiós escolapi. Vice-rector dels escolapis de Terrassa. En un primer moment, s’amagà a casa d’uns escolans, on fou detingut el 20 de juliol del 1936. Fou assassinat l’endemà dia 21 dins el terme de Terrassa (carretera de Castellar).

 

Calaf Soler, Antoni M.

Procurador. 58 anys. Fou mort el 21 d’agost del 1936 a Barcelona.

 

Calmet Safont, Marc

18 anys. Tradicionalista. Treballava a l’acadèmia d’ensenyament del seu germà Josep (on en plena postguerra, i malgrat la dictadura franquista, s’ensenyava el català de manera clandestina). Natural de Balsareny, resident a Navàs els caps de setmana i a Manresa entre setmana. Durant els fets del 6 d’octubre a Navàs havia anat a recollir el cadàver del rector, mossèn Morta, que havia estat assassinat, cosa que el féu malveure per determinats sectors. Per aquest motiu, fou detingut a Manresa per membres del Comitè de Navàs, els quals l’acabaren matant el 5 d’agost del 1936 a la carretera de Sallent (a l’alçada del terme municipal de Sant Fruitós de Bages).

 

Canals Rosell, Emili

Venedor ambulant. 33 anys. Natural i veí de Manresa. Fou mort el 24 de juliol del 1936 a Jorba (partit judicial d’Igualada).

 

Cecchini Torrens, Josep M.

Advocat. 29 anys. Veí de Manresa. Fou un dels fundadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya a Manresa, de la qual en fou vice-president local. Després de la publicació d’un decret del Govern de la República que amnistiava els emboscats, s’incorporà a files per tal de no perjudicar el seu pare, que era perseguit. Per la seva condició de jurista, fou destinat als Tribunals de Classificació, on féu desaparèixer expedients que comprometien persones de dretes. Fou assassinat el 25 de desembre del 1938 al Bon Repòs del Montseny.

 

Clapers Camins, Valentí

Director d’Energia Elèctrica de Catalunya. 32 anys. Natural i veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Segons la seva filla Montserrat, casa seva va ser objecte de dos registres abans de la seva detenció. Fou mort al cementiri de Sant Fruitós de Bages el 16 d’agost del 1936.

 

Comas Martí, Antoni (Germà Sadurní)

Germà marista. 52 anys. El dia 23 d’agost del 1936, el germà Sadurní, juntament amb el germà Amador Josep, arribaren a les Avellanes després d’haver estat amagats un temps al bosc. Allí, foren detinguts pel Comitè local i assassinats al cementiri el mateix dia 23.

 

Cornet Oliveras, Pere

Capellà. Beneficiat de l’església de Sant Agustí de Barcelona. Ex-professor de l’antic Col·legi de Sant Ignasi. Capellà de les Agustines de Barcelona i director del col·legi de nenes de les esmentades religioses. Oncle del també assassinat Ignasi Trapé Cornet. 55 anys. Segons Cristòfol Trapé Cornet, fou detingut el 20 de juliol del 1936. No se’n pot precisar la data de la mort, la qual s’esdevingué a Barcelona, ja que només es va trobar, a final de juliol, un cadàver sense cap que uns coneguts de la família van identificar com el de Pere Cornet.

 

Cots Oliveras, Fèlix

Jesuïta. 41 anys. Superior de la casa d’Exercicis de Sant Josep, de la Bonanova, a Barcelona. En aquest mateix edifici, fou detingut el 21 de juliol del 1936 i mort el mateix dia a Barcelona, a l’alçada de Sant Genís dels Agudells.

 

Cots Palomera, Maurici

Comerciant. 46 anys. Natural de la Bisbal i veí de Manresa. Fou mort el 29 d’agost del 1936 al quilòmetre 17 de la carretera de Manresa a Igualada, a la riera de Rajadell.

 

Cura Janeras, Miquel

Industrial. 53 anys. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa i de la Lliga de la Perseverança. “Protector de les Colònies Escolars”, és a dir, que col·laborava econòmicament a l’organització de les colònies de les escoles catòliques de Manresa. Fou mort, juntament amb el seu fill Enric, el 12 d’agost del 1936 al Pont de Bar (Alt Urgell) quan esperaven el moment propici per passar la frontera.

 

Cura Pellicer, Enric

Industrial. Fill de l’anterior. 21 anys. Natural i veí de Manresa. Fejocista. Fou dels qui estigué a la caserna del Carme la nit del 18 al 19 de juliol per tal de col·laborar amb el cop d’estat militar. Juntament amb el seu pare, intentaven passar a les valls d’Andorra fent-se passar per estiuejants. S’allotjaven en un hotel de la Seu d’Urgell. Després d’estar-s’hi uns dies tancats, decidiren sortir a passejar i foren reconeguts per un manresà que treballava de cuiner pel Comitè de La Seu (qui, després de la guerra, fou detingut per les autoritats franquistes i afusellat al camp de la Bota). Fou mort, juntament amb el seu pare Miquel, el dia 12 d’agost del 1936 al Pont de Bar (Alt Urgell).

 

Dam Duarri, Joan Baptista (fra Bernadí)

Religiós franciscà. 21 anys. Natural de Manresa i resident a Berga. Refugiat a Barcelona, fou detingut la tarda del 3 de desembre del 1936 quan anava a visitar el pare Antoni Climent. Aquella mateixa nit, ambdós foren assassinats a Montcada.

 

Duocastella Serra, Benvingut

Agutzil. 37 anys. Natural i veí de Manresa. Tradicionalista. Actor afeccionat de teatre. Segons la seva filla, Dolors Doucastella i Roig, s’amagà a Barcelona per intentar salvar la seva vida. Fou detingut i traslladat a Manresa en tren. Durant el viatge, un cunyat seu el reconegué i pogué avisar la família, la qual, després de moltes gestions, obtingué el permís per visitar-lo al Casino, on estigué pres un temps. Desaparegut el dia 28 de gener del 1937, fou assassinat al Balç de Castellgalí, juntament amb Josep M. Viñoly.

 

Estany Clusellas, Tomàs

51 anys. Escrivent. Membre de la “Unión Patriótica”. Fou mort el 3 de setembre del 1936 a Urtx.

 

Fàbrega Canals, Joan

Capellà i mestre. 53 anys. Natural de la Seu d’Urgell i veí de Manresa. S’amagà a casa de Joaquim Armengol amb qui fou detingut. Fou mort a Cervera el 30 d’agost del 1936.

 

Fontanet Balcells, Manuel

39 anys. Fou mort el 19 d’agost del 1936.

 

Francàs Traveria, Joan

Capellà. Natural de la Pobla de Lillet. 68 anys. Fou detingut a Manresa el 19 de març del 1937, en un pis del carrer Carrió on s’amagava. Fou mort per membres de l’antic Comitè de Puigcerdà, vora aquesta localitat, la nit del 20 al 21 de març del 1937.

 

Gómez Sánchez, Antoni

19 anys. Fou mort el 29 de setembre del 1936, al castell de Montjuïc.

 

Gomis Monsech, Pere

Estudiant. 21 anys. Natural de Manresa i veí de Barcelona. Mort a la txeca del monestir de Poblet el 5 de novembre del 1938.

 

Gomis Noguera, Maurici

Capellà agregat de Sant Pere Màrtir. Retirat del ministeri parroquial per motius de salut. 58 anys. Natural i veí de Manresa. Detingut a la Fonda Europa de Manresa, juntament amb el reverend Josep Gregori i Closa, rector de Castellgalí. Tots dos foren assassinats el 27 de juliol del 1936 al cementiri de Sant Fruitós de Bages.

 

Guix Flo, Isidre

Paleta. 27 anys. Natural de Manresa i resident a Monistrol de Montserrat. Fou mort el 22 de juliol del 1937 a casa seva.

 

Iñiguez de Heredia, Mauricio

Germà de Sant Joan de Déu. 59 anys. Nascut a Dallo (Àlaba). Destinat a Manresa. Refugiat a Barcelona, fou detingut a la plaça de la Universitat, el 27 o 28 d’agost del 1936. El seu cadàver fou identificat a l’Hospital Clínic, juntament amb el de l’abans esmentat Luís Beltran Sola.

 

Jutglar Gallach, Rosa (germana Josepa)

Religiosa (germana dominica de l’Anunciata). 36 anys. Natural de Sabassona (Tavèrnoles). Després d’estar amagada a casa de la família Bonada, fou detinguda quan intentava amagar-se a cal Costa-Blasi. Fou morta, juntament amb la també monja dominica Regina Picas, el 27 de juliol del 1936, al costat de la riera de Cornet, del terme de Castellgalí. Fou una de les tres dones, relacionades amb Manresa, assassinades a causa de la repressió antireligiosa.

 

Laguarta Samper, Fernando

Nascut a Sallent de Broto (Osca), resident a Manresa. 49 anys. Oficial de la Guàrdia Civil. Segons fonts familiars, intervingué en els Fets de Maig del 1937 a l’edifici de la Telefònica de Barcelona. Intentà posar ordre entre anarquistes i comunistes. Fou detingut per elements de la FAI en tornar a la caserna juntament amb d’altres oficials. El dia 7 traslladaren en camió els oficials reclosos i els afusellaren a Esplugues, bo i cremant-ne els cadàvers.

 

Lladó Riu, Manuel

Escolapi. 60 anys. Resident a Barcelona. Encarregat de personal del Col·legi dels Escolapis de Sarrià. Fou mort el 6 d’agost del 1936 darrera l’Hospital de Sant Pau.

 

Lladó Ramonet, Josep

Capellà de les Dominiques de Valldaura. Secretari de l’Associació de Premsa de Manresa i Comarca. Col·laborador dels diaris “Pàtria” i “El Pla de Bages”. Arxiver Municipal. Col·laborador del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. 48 anys. Natural i veí de Manresa. Segons el seu nebot Josep Lladó i Cortés, s’amagà a casa d’una seva germana a la Molsosa. El dia 31 de juliol del 1936 va anar a la seva casa pairal de Cal Lladó de Súria, juntament amb els reverends Pla i Farràs. Descoberts per minaires del Comitè Antifeixista de Súria, foren assassinats el mateix dia al Balç del Lladó, vora la Colònia Fusteret.

 

Lladó Ramonet, Guifré

Pagès i ramader. 46 anys. Germà de Josep Lladó. Natural de Manresa i resident a Súria. Segons el seu fill, Josep Lladó Cortès, fou mort el 8 d’agost del 1936 a Prades de la Molsosa, on estava refugiat a casa d’una germana seva, juntament amb diversos capellans. Alguns d’aquests, juntament amb Guifré Lladó, foren detinguts per membres dels Comitès de Súria i igualada, que anaven guiats per un ex-mosso de casa seva. Fou assassinat a bastonades juntament amb el prior de Calaf, Pere Farràs Peypoch, que fou afusellat.

 

Llatje Blanch, Josep

Jesuïta. 43 anys. Natural de Tortosa i resident a Manresa. Després del 19 de juliol fugí a Barcelona i el 29 viatjà a Tortosa per tal de visitar el seu pare malalt. A l’estació d’aquesta ciutat fou detingut. Deixat en principi en llibertat, fou novament detingut el 5 de setembre del 1936 i assassinat el mateix dia a les Roquetes.

 

Llehí Ramoneda, Pere

Capellà de les Germanetes dels Pobres. Llicenciat en Teologia. Beneficiat de la Seu. Director de la Lliga de la Perseverança. Professor de l’extingit Col·legi de Sant Ignasi. Consiliari del grup “Ramon Llull” (fejocista). Col·laborador de la revista “Ave Maria”, amb el pseudònim de “Justí”, i també de la revista “Perseverança”. 52 anys. Natural i veí de Manresa. De primer estigué amagat a les Germanetes dels Pobres i, després, es traslladà a un pis del mateix carrer de Sant Bartomeu, on es trobà amb mossèn Autonell. Allí, el dia 5 d’agost del 1936, delatats per una veïna, foren detinguts tots dos, i duts al Comitè. En Pere Llehí quedà momentàniament en llibertat i anà a casa de la seva germana, on la nit del 8 d’agost fou novament detingut. Segons el testimoni del seu nebot, Joan Subirana Llehí, l’anaren a detenir uns milicians de la FAI en un camió. El mataren en un mur al costat de l’actual gasolinera situada just abans de la cruïlla de les carreteres de Vic i de Berga. Després de mort, li tallaren la llengua (símbol de la seva facilitat de paraula) i en feren befa al passeig de Manresa.

 

Lluvià Puig, Manuel

46 anys. Fou mort el 18 d’abril del 1937 a l’avinguda del Tibidabo.

 

López Amor, Gabriel

Comandant de l’exèrcit. Resident a Manresa. Segons Roser Godàs Carreras, coneguda seva, participà en l’aixecament militar del 19 de juliol. Fou afusellat el 26 d’agost del 1936 a Montjuïc.

 

López Mayor, Alfons

Guàrdiamunicipal. 28 anys. Natural de Sant Andreu del Palomar i veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fou destituït arran de les eleccions de febrer del 1936. La situació política després d’aquestes eleccions l’obligà, juntament amb la seva família, a abandonar la ciutat i traslladar-se a Barcelona. Segons la seva vídua, Roser Godàs Carreras, el baixaren a buscar membres del Comitè de Manresa. Fou mort a Pedralbes el dia 16 d’agost del 1936.

 

March Batlles, Constantí

Jesuïta. Nascut a Manresa el 10 de març del 1877. Resident a Sarrià, Barcelona. Refugiat a casa d’uns parents i en una pensió, restà detingut uns quants dies a la txeca de Sant Elies. Fou mort la nit del 15 al 16 de març del 1937.

 

Marín Clement, Ramon

31 anys. Fou mort el 29 de setembre del 1936 al castell de Montjuïc.

 

Marsenyach Iglesias, Manuel

Capellà. Canonge de la Seu. Doctorat en Teologia. Capellà auxiliar de Casa Caritat. Fundador i director de la revista “Ave Maria”. Soci de l’Associació de Premsa de Manresa i Comarca. Consiliari del grup número 66 “Endavant” dels fejocistes. 49 anys. Natural i veí de Manresa. Quan esclatà la revolta militar, cercà refugi primer a Sabadell i després a Barcelona, però va ésser detingut i traslladat a la txeca de Sant Elies. Fou mort a Barcelona el setembre del 1936.

 

Martí Borrós, Pere

Natural de Manresa. 69 anys. Capellà beneficiat de Sant Just i Pastor, de Barcelona, capellà de l’Asil de les Religioses Carmelites Tereses de Sant Josep de Gràcia. Estigué amagat en una masia d’Olost de Lluçanès. Fou detingut el 21 d’agost del 1936 i fou traslladat a l’hospital de Vic a causa del seu precari estat de salut. Tanmateix, poques hores després fou conduït al lloc anomenat “la bassa de la serra” (carretera d’Oristà a Vic) on fou assassinat –juntament amb d’altres persones- el mateix dia 21.

 

Masats Bach, Marcel

Propietari de la línia de transports que feia la ruta Manresa-Igualada. Resident a Manresa. 61 anys. Fou detingut el 3 de setembre del 1936 juntament amb els seus fills Àngel, Valentí i Amadeu. Fou mort el mateix dia 3 de setembre de 1936 al terme de Sant Salvador de Guardiola. Després de mort, calaren foc al seu cadàver, juntament amb el del seu fill Àngel.

 

Masats Vilarmau, Àngel

Transportista del negoci familiar. 29 anys. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Resident a Manresa. Fou detingut al domicili patern. Fou mort, juntament amb el seu pare Marcel, el 3 de setembre del 1936 al terme de Sant Salvador de Guardiola.

 

Noguera Manubens, Auxili

Religiosa de la Divina Pastora. Resident a Premià de Mar. Fou morta la nit del 31 de juliol a l’1 d’agost del 1936 a l’Hospitalet de Llobregat. Fou una de les tres dones, relacionades amb Manresa, assassinades a causa de la repressió antireligiosa.

 

Oliva Alabern, Benet

Capellà. Rector de Bellmunt, amb familiars a Manresa, on residia en el moment de la seva detenció. 45 anys. Natural de Vic. Detingut l’11 de setembre del 1936, fou traslladat a la txeca del passeig de Sant Joan, 112, de Barcelona. Fou mort a Barcelona el 13 de setembre del 1936.

 

Padró González, Jordi

Electricista. 27 anys. Membre de la Lliga Catalana i regidor. Veí de la Bauma. Fou mort el 8 de setembre del 1936 a Sant Vicenç de Castellet.

 

Peypoch Sala, Manuel

Religiós (jesuïta). Director de la Congregació Mariana. 66 anys. Natural de santa Maria de l’Estany i veí de Manresa. El dia 22 de juliol fou detingut durant unes hores per membres del Comitè de Manresa. Posteriorment, s’acollí a les cases de la família Corrons i de la família Vers. Finalment, després d’haver estat amenaçat des d’un cotxe per milicians armats, va decidir amagar-se a Artés. El 28 de juliol sortí de Manresa, i l’endemà al matí travessava el Pont de Cabrianes, on fou reconegut. Avisat el Comitè de Sant Fruitós, alguns dels seus membres l’encalçaren i el detingueren a la masia de les Tàpies. Fou mort el mateix dia 29 de juliol del 1936 a poca distància d’aquest indret. 

 

Picas Planas, Regina (germana Pilar)

Religiosa (dominica de l’Anunciata). 41 anys. Natural de Borredà. Fou morta el 27 de juliol del 1936 a la riera de Cornet del terme de Castellgalí, juntament amb Rosa Jutglar. Fou una de les tres dones, relacionades amb Manresa, assassinades a causa de la repressió antireligiosa.

 

Planes Martí, Josep Maria

Periodista. 29 anys. Natural de Manresa. Col·laborador d’”El Pla de Bages” i de la revista quinzenal “L’Om”. Anà a viure a Barcelona, on col·labora a “Las Noticias”, “El Dia Gráfico”, “La Nau dels Esports”, “La Nau”, “La Ciutat”, “L’Opinió”, “Euzkadi”, “La Rambla”, al setmanari “Papitu” i al “Mirador” i on fou director del magazine “Imatges” i del setmanari satíric “El Be Negre”. A més, publicava diàriament una secció anomenada “Comentari” a “La Publicitat”, portaveu d’Acció Catalana Republicana.

Iniciador del periodisme d’investigació al nostre país, dissortadament també en va ser la primera víctima. La FAI va assassinar-lo, l’agost del 1936, després que Planes hagués denunciat aquesta organització múltiples vegades, amb una gran valentia. Fou mort el 26 d’agost del 1936 a l’Arrabassada.

(Trobareu més informació al “Web de Josep Maria Planes i Martí” (http://www.guiamanresa.com/planes)

 

Plaza Villareal, Florenci

Guàrdia Civil. Fou mort l’agost del 1936 a Montjuïc.

 

Poch Masfred, Pere

Majordom. 51 anys. Fou mort el 27 de juliol del 1936 al camí de les Escaioles a Navarcles.

 

Pons Rossell, Josep

Escrivent. 45 anys. Natural de Cercs i veí de Manresa. Membre de la Lliga de la Perseverança. Detingut més amunt de la Pobla de Lillet quan intentava passar la frontera juntament amb Pau Roca, Francesc Rossinyol (vegeu el seu cas), Pere Roca i Pedro Ruiz. Desaparegut des del 4 d’abril del 1937.

 

Prat Torredeflot, Silvestre

Capellà. Rector de Sant Feliu de Terrassola. 57 anys. Natural de Santpedor i veí de Manresa. Fou mort el 10 d’agost del 1936 al cementiri de Sant Fruitós de Bages.

 

Puigbò Canellas, Josep

Capellà, beneficiat de la Seu. 57 anys. Natural d’Artés i veí de Manresa. Anteriorment (1925) havia estat ecònom de Callús on erigí el temple parroquial. Detingut a Manresa el 10 d’agost del 1936, va romandre un mes tancat a la presó de la ciutat. Reclamat pel Comitè de Callús (que estava influït pel de Súria) el dia 9 de setembre, fou “alliberat” el dia 10 i mort el mateix dia al terme de Callús, en concret, a la carretera de Callús a Manresa vora el pont de les Feixes.

El cas de Josep Puigbò és paradigmàtic d’un dels aspectes més cínics de la repressió a la rereguarda republicana: quan algun Comitè reclamava o decidia el lliurament d’un pres, el responsable de Vigilància i Seguretat del Comitè de Manresa ordenava al director de la presó de Manresa que el pres quedés “a disposició del Comitè”. El director feia constar documentalment per escrit que el pres, oficialment, “quedava en llibertat”. Un cop fora de la presó, el portaven a matar.

 

Pujol Ciuró, Pere

Capellà, rector d’Ogassa. Natural de Manresa. 57 anys. Fou mort el 9 de setembre del 1936 a prop del cementiri de l’Ametlla del Vallès, juntament amb uns altres dos sacerdots (Ramon Colomer, mestre de les mines de Surroca i Pere Casals, capellà de Surroca).

 

Pujol Espinalt, Francesc (germà Honest Maria)

Religiós (germà de les Escoles Cristianes). Llicenciat en Teologia. 43 anys. Natural de Santpedor. Destinat a Manresa. Quan el 21 de juliol del 1936 es dispersà la Comunitat, s’amagà a casa d’una tia seva que vivia a la ciutat. Allí fou detingut la nit del 27 al 28 per un grup d’homes armats, els quals se l’endugueren i l’assassinaren aquella mateixa nit al terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

 

Pujol Sanmartí, Josep

Comerciant i estudiant. 21 anys. Natural i veí de Manresa. Congregant i membre de l’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes. Fejocista. Membre de la Lliga de la Perseverança. Militant d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal) i del Centre Excursionista Montserrat. Segons la seva germana Pepita, estigué amagat a la casa de Cal Tret, a Torroella de Baix (segons Isabel Serra Canals, en aquesta mateixa casa també era amagat Josep Berneda). Fou mort el 28 de juliol del 1936 a la carretera de Navarcles per militants del Comitè de Navarcles (ferit per un tret de lluny i rematat després), juntament amb Maurici Soler Casulleres, el qual els havia anat a visitar.

 

Ribas Prat, Bonaventura

Director de fàbrica. 48 anys. Fou mort l’11 de setembre del 1936 a l’Esquirol (Santa Maria del Corcó).

 

Riera Valentí, Antoni

Calderer. 46 anys. Natural i veí de Manresa. Fou mort el 30 d’agost a Cervera.

 

Riu Oliver, Salvador

Empleat. 48 anys. Fou mort el 26 de desembre del 1936 (segons el Registre Civil de Barcelona).

 

Rius Godayol, Carles

Secretari de l’Ajuntament de Moià. 58 anys. Tradicionalista. Fou mort el 10 d’agost del 1936 al terme de Calders, vora el mas Moratona.

 

Roca Toscas, Pau

Vaquer (lleter). Natural de Mura i veí de Manresa. Fejocista i membre de la Lliga de la Perseverança. Detingut més amunt de la Pobla de Lillet quan intentava passar la frontera juntament amb el seu germà Pere (religiós dels Fills de la Sagrada Família), Francesc Rossinyol Barcons, Pere Ruiz Ortega (també religiós dels Fills de la Sagrada Família) i Josep Pons Rossell. Fou traslladat a Manresa, d’on desaparegué.

 

Rossinyol Barcons, Francesc

Vaquer (lleter). 21 anys. Natural i veí de Manresa. Fejocista. Membre de la Lliga de la Perseverança i dirigent de la Joventut Agrícola Cristiana. Segons el Registre Civil de Manresa, desaparegué el 4 d’abril del 1937. Segons els seus germans M. Àngels i Àngel, la dona d’un oncle seu (Àngel Barcons, d’esquerres) treballava de cuinera al Comitè i va intentar aconseguir la seva llibertat, fins i tot a canvi de diners. Tanmateix, junt amb els seus companys, fou traslladat a la presó/txeca del Convent de Sant Elies. Des de llavors (4 d’abril del 1937) no se’n va saber mai més res.

 

Sellarès Riodeoro, Marcel

Contramestre. 21 anys. Tradicionalista. Fou mort l’1 d’agost del 1936 a la carretera de Balsareny, conjuntament amb el seu germà Pere de 24 anys.

 

Seller Pons, Rafael

Barber. Natural de Barcelona i veí de Manresa. 37 anys. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa i de la Lliga de la Perseverança. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fou mort a Maó el 18 de novembre del 1936. Segons la seva filla Maria Rosa, es va refugiar primer a la caserna, després a la Cova de Sant Ignasi, juntament amb López Sepúlveda. Fugí camps a través cap a Barcelona. Intentà embarcar cap a Itàlia, però finalment anà cap a Maó, on solia anar a estiuejar i on intentà refugiar-se a casa d’un familiar seu. Malgrat dur un nom fals, fou reconegut idetingut al vaixell Atlante juntament amb militars i religiosos. Després d’un bombardeig franquista, com a represàlia, 87 persones foren executades, entre elles Rafael Seller.

 

Serra Vilajosana, Josep

Prevere. 31 anys. Natural de Cardona. Vicari de Navarcles. Després d’haver estat amagat uns dies al seu domicili de Manresa, marxà cap a Barcelona, on fou detingut el 3 de desembre del 1936. Fou mort l’endemà, dia 4, al cementiri de Montcada juntament amb Pere Casamitjana, l’amo de la casa on s’amagava.

 

Servitje Guitart, Francesc

Capellà. Natural de Veciana i veí de Manresa. 61 anys. Professor de l’Escola d’Arts i Oficis i als Germans de les Escoles Cristianes. Capellà del Noviciat dels Germans Maristes a Espanya. Escrivia a les revistes “Boletín de Predicación” i “Sección Catequística”. Catequista de l’Associació per a les Escoles. Es refugià a la seva casa pairal de Veciana, i fou mort a la casa Brunet de la mateixa localitat, el 25 d’agost del 1936 juntament amb el seu germà Frederic.

 

Silva Iriarte, Jaume

48 anys. Fou assassinat el 28 de juliol del 1936.

 

Soler Casulleras, Maurici

Empleat de banca. 23 anys. Fejocista. Membre del Centre Excursionista Montserrat. De la família benestant del “Soler del Blanqueig”. Fou assassinat a la carretera de Navarcles, en el terme municipal d’aquesta localitat (vegeu Josep Pujol Sanmartí).

 

Tanyà Flotats, Ricard

Capellà, beneficiat de la Seu. Natural i veí de Manresa. 61 anys. Encarregat de l’església de la Cova després de l’expulsió dels jesuïtes. De primer, havia estat amagat a casa de Miquel Forn i Prat, casat amb Antonieta Feliu, militant d’ERC. Es refugià després a Barcelona, on fou assassinat per individus procedents de Manresa, l’any 1936.

 

Tanyà Gregori, Jaume

Capellà, adjunt a la parròquia del Carme. 50 anys. Natural i veí de Manresa. Fou detingut al seu domicili el 31 d’agost del 1936 i assassinat l’endemà a Sant Iscle, terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

 

Tarrats Sanllehí, Josep

Jesuïta. 58 anys. Natural de Manresa. Infermer del “Asilo de los Ancianos Desamparados” de València. Fou detingut el 28 de setembre, juntament amb d’altres membres de la comunitat que residien a l’asil. El seu cadàver fou recollit l’1 d’octubre del 1936 davant el cementiri amb evidents mostres de maltractaments.

 

Tarrés Font, Josep

Bateria de l’orquestrina Font. Natural i veí de Manresa. 41 anys. Segons Ramon Pujol Roca, era confident de la policia estatal. Fou mort a Castellgalí, el 8 de setembre del 1936, al camí de Can Cornet.

 

Temporal Ponce, Àngel

Treballador de la Fàbrica Nova. 23 anys. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Segons Maria Sellarès, restà amagat a casa seva els primers dies després de la revolta militar. Posteriorment, també restà un temps a la caserna. El dia 28 d’agost, quan, per raons de seguretat, l’hagué d’abandonar, fou detingut quan intentava tornar a amagar-se a casa de la Maria Sellarès. Fou mort el mateix 28 d’agost del 1936, al cementiri de Sant Fruitós.

 

Temporal Zamorano, Felipe

Pare de l’anterior. Peó. 56 anys. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Natural de Conca i veí de Manresa. Segons Maria Sellarès, fou mort el 23 d’agost del 1936 als afores de Castellgalí.

 

Termes Ribera, Blai

Xofer. 57 anys. Fou mort el 7 d’abril del 1937 a Terrassa.

 

Torra Sisquella, Joan

Teixidor. 40 anys. Tradicionalista. Fou mort el 18 de setembre del 1936.

 

Torra Sisquella, Manuel

Mecànic. 42 anys. Tradicionalista. Fou mort el 19 de setembre del 1936.

 

Torras Pujol, Joan

Comerciant. 46 anys. Membre de la Lliga. Ex-alcalde de Cardona. Fou mort el 31 de juliol del 1936 a la carretera de Solsona.

 

Trapé Cornet, Ignasi

Enginyer Industrial. 28 anys. Natural i veí de Manresa. Fejocista. Membre del Centre Excursionista Montserrat. Catedràtic d’Electricitat a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec del qual fou depurat per l’Ajuntament de Manresa, pressionat pel Comitè Revolucionari. Segons el seu germà Cristòfol, anà a Barcelona per seguretat, a casa d’un oncle que tenia un taller mecànic. Obligat a sindicar-se per tal de poder-hi treballar, va anar a la UGT, des d’on van trucar al Comitè de Manresa. Després de detenir-lo, fou mort el 15 d’agost del 1936 a Barcelona, en una cantonada del carrer d’Entença.

 

Trullàs Claramunt, Pere

Jesuïta. 68 anys. Resident a Barcelona. Fou mort en aquesta ciutat el 25 de juliol del 1936 darrera el Palau de Justícia.

 

Vallès Valls, Pere

Capellà. 60 anys. Llicenciat en Dret i Teologia. Fou mort el 12 de setembre del 1936 a la carretera de Dosrius a Barcelona.

 

Vila March, Ignasi

Religiós (jesuïta). 78 anys. Natural de Manresa i resident a Barcelona, on fou detingut per primera vegada. Després d’haver estat a punt de ser afusellat, fou deixat en llibertat per la policia. Amagat a Manresa, prengué el tren en direcció a Barcelona amb la intenció d’arribar a Itàlia. Reconegut a l’estació de Manresa, fou detingut en arribar a Sant Vicenç per membres del Comitè d’aquesta localitat, que el mataren prop de la font del Bosc, al terme de Castellbell i el Vilar, el dia 26 de setembre del 1936.

 

Vilarasau Torras, Bonaventura

Majordom d’una fàbrica tèxtil de la Mambla d’Orís. 30 anys. Natural i veí de Manresa (el Guix). Fou mort el 8 de setembre del 1936 al pont del Soler (Avinyó). Segons el seu fill Pere Vilarasau i Serracanta, fou mort per qüestions d’enveja personal. Primerament, ja havia estat detingut per membres del Comitè de Sallent. Però fou alliberat gràcies a la intervenció de Víctor Serra de la CNT-FAI de Manresa, que li aconsellà d’amagar-se.

Bonaventura Vilarasau no seguí aquest consell ja que es sentia segur pel fet de considerar que no havia fet res de dolent i de residir lluny del seu lloc de treball. Tanmateix, dies després, al migdia del dia 8 de setembre, quatre cotxes que transportaven elements dels comitès de Sallent i de la Mambla d’Orís es presentaren al seu domicili. D’un d’ells, per tal que en Vilarasau no sospités res, en baixà un conegut seu que, després de trucar, entrà a casa seva. Fou detingut i assassinat aquell mateix dia.

 

Viñoly Lliró, Josep M.

Delineant. 27 anys. Natural d’Algerri i veí de Manresa. Tradicionalista. Organitzador de les “Boinas Rojas” a Manresa i president dels seus requetès (1931-1933). Havia format part del Sometent de Manresa. Membre de la secció de propaganda de la “Comunión Tradicionalista” (nom oficial del partit dels carlins). Era membre del Centre Excursionista Montserrat, tresorer de l’Associació de Premsa de Manresa i Comarca i col·laborador de diverses publicacions, on escrivia sempre en català, com ara “Seny”, “La Dona Catalana”, “El Correo Catalán” i “U.G.O.” (“Unión Gremial Obrera”). Signava amb el seu nom o amb els pseudònims de “Roger de Flor” o “Almogàver”. Fou detingut a casa seva el 12 de desembre del 1936 i empresonat al Casino. La darrera vegada que fou vist en vida (en concret, pel seu germà petit Joan, que diàriament li portava el menjar de casa al Casino) va ser el 27 de gener del 1937.

Segons el testimoniatge de Dolors Duocastella i Roig, filla del també carlí Benvingut Duocastella i Serra, el seu pare i Josep M. Viñoly foren assassinats al Balç de Castellgalí.

 

Persones residents a altres localitats assassinades al terme de Manresa

Ambròs Mas, Josep

Escrivent. 47 anys. Natural de Navarcles. N’havia estat l’alcalde després dels fets del 6 d’octubre. Fou mort als afores de Manresa el 9 de setembre del 1936 al quilòmetre 1 de la carretera d’Igualada.

 

Armengol Abelló, Jaume

Comptable. 34 anys. Resident a Terrassa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fou mort a Manresa el 22 de gener del 1939.

 

Cirera Estany, Francesc

Propietari rural. Jutge. Natural de Ponts i veí de Sant Vicenç de Castellet. Fou mort el 28 de setembre del 1936 als afores de Manresa, prop del pont de la riera de Rajadell.

 

Grau Tardà, Josep

Propietari. 45 anys. Fou mort a Manresa (els Comdals) el 18 de setembre del 1936.

 

Jiménez Sillero, Francesc

Peó caminer. 52 anys. Natural d’Aguilar de Boixadors. Fou mort el 9 d’octubre del 1936, al pla de Cal Gravat.

 

Lleonart Pujolà, Miquel

Propietari. 63 anys. Natural de Sant Salvador de Guardiola. Militant de la Lliga Catalana. Segons el Registre civil, el seu cadàver fou trobat el 7 de setembre del 1936.

 

Morales Ubeda, José

Segons el Registre Civil de Manresa era natural d’Almeria. 36 anys. Metge de les mines de Fígols. Mort a Manresa el 9 d’agost del 1936.

 

Morell Ursul, Jaume

Encarregat de fàbrica. Natural de Castellgalí i veí de Sant Vicenç de Castellet. Fou mort el 28 de setembre del 1936, als afores de Manresa, prop de la riera de Rajadell.

 

Muntañé Lleonart, Francesc

Pagès. Ex-alcalde de Sant Salvador de Guardiola. Fou mort el 8 d’octubre del 1936 a Manresa.

 

Palomera Pujol, Pere

Vicari de Santpedor. Consiliari del grup fejocista “Déu i Pàtria”. 34 anys. Natural de Gombreny. La nit del 21 de juliol del 1936 un grup d’homes armats arribà a Santpedor, i després d’assaltar la casa d’Horta i obligar als propietaris a servir-los un bon sopar, es dirigiren a la rectoria i l’església. Allí mataren el rector, mossèn Josep Serra, i deixaren malferit Pere Palomera. Traslladat a l’hospital de Manresa, i amenaçat novament de mort, buscà refugi a la seva casa natal de Gombreny. Allí, tot i estar encara malferit, l’anaren a cercar membres del Comitè de Santpedor que el lliuraren al de Manresa. El dia 4 d’agost del 1936 era tancat a la presó de la ciutat. Finalment, el dia 1 d’octubre del 1936 fou afusellat al cementiri de Manresa, juntament amb mossèn Josep Galobardes, mossèn Joan Autonell, Isidre Alabern i Francesc Blanch.

 

Pladellorens Cadevall, Josep

Escrivent. 61 anys. Natural de Castellgalí i veí de Sant Vicenç de Castellet. Fou mort el 28 de setembre del 1936 als afores de Manresa (pont de la riera de Rajadell).

 

Ponsa Ambrós, Esteve

Agricultor. 59 anys. Natural i resident al Pont de Vilomara. Jutge municipal. Fou mort el 3 de setembre del 1936 a la carretera del Pont de Vilomara a Manresa, juntament amb Martí Torras i Josep Brunet.

 

Prat Palomas, Rossend

Comerciant. Regidor. Jutge. Natural d’Aguilar de Segarra i veí de Sant Vicenç de Castellet. Fou mort el 28 de setembre del 1936 als afores de Manresa (pont de la riera de Rajadell).

 

Ribera Demestres, Jaume

Picapedrer. 49 anys. Regidor de dretes. Natural de Castellgalí i veí de Sant Vicenç de Castellet. Fou mort el 28 de setembre del 1936 als afores de Manresa (pont de la riera de Rajadell).

 

Roca Toscas, Pere

Religiós (fill de la Sagrada Família). Natural de Mura. 21 anys. Cercà refugi a Manresa i va decidir, juntament amb d’altres acompanyants (vegeu Francesc Rossinyol, Josep Pons i el seu propi germà Pau Roca Toscas) de passar la frontera. Van ser detinguts més amunt de la Pobla de Lillet. Desapareguts a partir del 4 de març del 1937.

 

Ruiz Ortega, Pedro

Religiós (fill de la Sagrada Família). 25 anys. Natural de Viviestre de Morió (Burgos). Detingut més amunt de La Pobla de Lillet quan intentava passar la frontera junt amb d’altres companys i desaparegut a partir del 4 de març del 1937 (vegeu Pere i Pau Toscas, Francesc Rossinyol i Josep Pons).

 

Torras Prat, Martí

Carnisser i pagès. Natural de Sant Martí de Torroella i resident al Pont de Vilomara d’on fou regidor de les dretes l’any 1934. 44 anys. Fou mort a la carretera del Pont de Vilomara, dins el terme de Manresa, el 3 de setembre del 1936 (vegeu Esteve Ponsa i Josep Brunet).

 

Manresans assassinats a la retirada de les forces republicanes

Alsina Selga, Josep

Estudiant de batxillerat. Veí de Manresa. Fejocista. Incorporat a files a la Lleva del Biberó, era vigilat per ser sospitós de ser de dretes. Fou assassinat durant la retirada, el dia 10 de gener del 1939, als afores de Cervera.

 

Galobart Lucas, Josep

Vigilant. 34 anys. Veí de Manresa. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Implicat en l’atemptat que havia sofert Marià Homs, d’Estat Català, l’any 1934. Fou mort el dia 22 de gener del 1939 “en el local de las Hermanitas”, segons consta en el Registre Civil.

 

Gonzàlez Cachón, Genaro

Obrer de la Pirelli. 23 anys. Natural de Pereda (León) i resident a Manresa. Tot i que no militava en cap formació política, pertanyia a una família perseguida per les seves idees dretanes. Cridat a files per l’exèrcit republicà, aprofità un permís per emboscar-se a Collbaix. Després anà a amagar-se a casa de la seva nòvia, en una masia de Santa Coloma de Farners. La seva família patí represàlies i ell es lliurà a les autoritats republicanes que l’empresonaren a Girona. A la retirada, Genaro i 13 persones més foren assassinats el 4 de febrer del 1939 a la Tallada (Baix Empordà).

 

Presagué Grau, Ramon

Obrer de la fàbrica d’alcohols de Miquel Cura. 29 anys. Simpatitzant tradicionalista. Estava amagat en una casa de Camps juntament amb d’altres emboscats. Descobert pel republicans en retirada, fugí a peu i arribà al vespre a Castellnou de Bages on passà la nit al paller de can Vilaseca. A l’endemà fou detingut i mort per tropes republicanes al paratge de l’Obaga de l’Espinalet el dia 25 de gener del 1939.

 

Safont Badia, Manuel

Fuster. 33 anys. Membre d’Acció Popular Catalana (CEDA estatal). Fou mort a la retirada per tropes republicanes quan fugia del front de Tarragona, entre final del 1938 i començament del 1939.

 

Serra Canals, Marcel

Estudiant. 18 anys. Natural de la Pobla de Montornés i resident a Manresa. Segons la seva germana Isabel, fou mobilitzat el març del 1938, i va ésser destinat al front de l’Ebre on fou ferit. Donat d’alta, fou destinat a Manresa com a soldat de sanitat militar. Durant la retirada, fou detingut a l’hospital de Banyoles per un grup de soldats de “El Campesino”, que l’ametrallaren (juntament amb d’altres membres de l’equip mèdic al qual pertanyia) a Vilasacra (Alt Empordà) la nit del 6 al 7 de febrer del 1939.


Vegeu més informació al llibre:

La Guerra Civil (1936-1939). Volum II.

Col·lecció "Història Gràfica de Manresa"

Autors: Joaquim Aloy, Pere Gasol i Ramon Fons
Parcir Edicions Selectes. Manresa, 1993