La fossa militar
del cementiri de Manresa
Parlament de Palmira Cos
Senyores i senyors, representants del Govern de Catalunya, Ajuntament de Manresa, entitats, familiars i amics d’aquí i de fora,
El meu pare, Ramon Cos Pineda, és enterrat aquí mateix on som ara. Va morir quan jo tenia 5 anys. M’ho va dir la mare, quan va tornar des de Manresa a Montagut el 1938. El va venir a buscar, però ja no era viu.
Tots els nens necessiten el pare, nosaltres no en teníem, érem diferents, però a més de ser-ho ens en feien sentir... ells havien guanyat la guerra i, malgrat la pena, semblava que fóssim nosaltres, els culpables... i d’això no calia parlar-ne.
La ausencia la vivíamos en casa, de puertas adentro. Fuera, la añoranza, la pena, la culpa y el silencio.
En 1978 – gracias a mi yerno- pudimos obtener un documento oficial de la muerte de mi padre. Sólo supimos que murió y recibió sepultura en Manresa. Nunca en estos 50 años que he vivido aquí, he sabido cuál era el lugar donde podía dejarle unas flores. Ahora lo sé.
Nuestro caso es excepcional. A mi madre siempre le alivió saber que yo –casada con un manresano- estaba cerca de su marido.
Agraeixo infinitament al Quim Aloy l’esforç realitzat per la publicació d’aquesta llista; també a l’Ajuntament de Manresa que va fer possible en aquell temps el funcionament dels hospitals de sang i actualment l’acte d’homenatge que fem avui.
No vull oblidar, a l’hora de donar les gràcies, el Govern de la República, que fou –en definitiva– el responsable màxim de proposar aquesta ciutat com a seu d’acolliment de tots els soldats ferits o emmalaltits al front; i avui, al nostre Govern, que està fent un esforç per recuperar aquesta memòria històrica que ens pertany. Ells van morir, però almenys van estar atesos fins al final. Moltes gràcies també a la ciutat de Manresa que ha acollit el meu pare i també a mi durant 50 anys.
Nosotros estamos vivos. Con nuestra presencia y nuestro recuerdo, ellos también están. Pero, como decía Gandhi: “Debemos luchar, para poner la injusticia en evidencia”. Ahora lo estamos haciendo.
¡Muchas gracias a todos!
