Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Amb l'exposició i el llibre divulgatiu es pretenia, d'una banda, mostrar aquells materials de l'època ja coneguts que tinguessin un gran interès documental i, per l'altra, fer un treball rigorós de recerca i investigació de materials inèdits o que haguessin tingut molt poca difusió.

Calia aprofitar l'avinentesa per aconseguir tot el material original possible –i si no una còpia- per a engrossir els fons de l’Arxiu Comarcal del Bages . D'aquesta manera, tots aquests materials quedaven a disposició del públic, cosa que contribuïa a la recuperació de la memòria històrica d'aquells anys.

Podem parlar bàsicament de tres àmbits de fons documentals treballats:

a) L’Arxiu Nacional de Catalunya
b) El mateix Arxiu Comarcal del Bages
c) Les col·leccions de familiars de les 15 personalitats especialment representades a l’exposició

A l’Arxiu Nacional es va trobar documentació molt valuosa al Fons Macià, al Fons Ventura Gassol i al Fons Farreras i Duran. Especialment significatius són els telegrames i cartes rebuts pel president Macià els primers dies de la República corresponents a la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa i a entitats i col·lectius manresans diversos, així com les cartes que va rebre posteriorment de Leandre Soler i March i de Ramon Martí Farreras.

D’altra banda, una recerca minuciosa a l’Arxiu Comarcal del Bages  va permetre la localització de materials d’un gran interès històric, la majoria dels quals eren desconeguts i que l’exposició permetia donar-los a conèixer per primera vegada al gran públic. D’entre aquest material cal destacar:

*Els cartells i bans de l’etapa republicana i del primer temps del franquisme (cal fer un incís especial en el cartell de la Festa Major del 1939, la primera del franquisme, amb la presència preponderant de la bandera espanyola, que envolta la basílica de la Seu i que apareix presidint els edificis de l’Ajuntament i de la Fàbrica Nova).

*Documentació sobre l’obra cultural i educativa de l’Ajuntament republicà. Un conjunt abundant d’informació inèdita extraordinàriament interessant per a entendre la política municipal en aquest camp. Cal ressaltar especialment la referent a la tasca realitzada per la Comissió de Cultura i els seus projectes (com ara la creació d’una Escola Politècnica, llavor de la futura Escola de Mines de Manresa i actual Escola Universitària Politècnica); a l’Escola de Música i a l’Escola d’Arts i Oficis. També una copiosa documentació sobre l’organització de les colònies escolars, amb el colofó d’uns quaderns o dietaris redactats pels alumnes sobre les activitats diàries que s’hi realitzaven.

*Documentació sobre el franquisme. L’exposició i el dossier van permetre donar a conèixer per primera vegada públicament documentació procedent dels Jutjats Militars franquistes, de la Junta Local de Libertad Vigilada de Manresa i de la Comandancia Municipal de Manresa sobre sindicalistes i polítics republicans represaliats pel nou règim. Com a mostra de la repressió, es van mostrar fitxes i documents sobre diversos polítics i sindicalistes, com ara Agustí Espinalt i Sanllehí, regidor republicà que fou executat al camp de la Bota el 1939; els regidors de Cultura Josep Torra i Miquel Arpa i els dos darrers alcaldes de Manresa durant la Guerra Civil, Joaquim Fornells i Parera i Emilià Martínez i Espinosa.

Els contactes amb les famílies de les 15 personalitats que tenien un relleu important a l’exposició (començant per les filles dels 3 alcaldes republicans) van resultar molts fructífers. Tots van col·laborar-hi il·lusionadament i van facilitar tot aquell material que podia ser d’interès Cal ressaltar un nombre considerable de carnets personals (carnet d’alcalde, de militant i/o president d’ERC, de diputat, etc.). També cal destacar diverses fotografies inèdites, entre les quals dues corresponents a les eleccions del 12 d’abril del 1931 (amb el futur alcalde Joan Selves exercint el vot), les de l’enterrament del mateix Joan Selves a Manresa o les de Lluís Prunés al bord del vaixell Manuel Arnús on era empresonat pels Fets del Sis d’Octubre. D’altra banda, les famílies de Joan Selves i Lluís Prunés conserven –i van facilitar per a l’exposició- fotografies del president Lluís Companys dedicades als dos polítics manresans i escrits de Lluís Companys, Ventura Gassol i d’altres polítics catalans parlant de Joan Selves en el primer aniversari de la seva mort.

Un relleu especial també mereix l’escut d’alcalde de Manresa de Joan Selves i una caixeta personalitzada amb el text de la Constitució de la República (discutida i aprovada –el desembre del 1931- quan ell era diputat a Corts), així com també el braçalet que Vicenç Prat, que era joier de professió, féu per a la seva filla Maria Neus i la caricatura que el conegut artista Evarist Basiana realitzà d’Antoni Invers. Tots aquests objectes es van poder mostrar a l’exposició.

En aquest context, cal esmentar també els contactes telefònics establerts amb el fill de Jaume Serra i Húnter, Jordi Serra i Peraire, resident a Mèxic, que es va interessar molt per l’organització de l’exposició i va enviar alguns textos i fotografies que encara conserva del seu pare, mort l’any 1943.

La trobada amb el fill de Joaquim Amat i Piniella, Marcel Amat, també va ser extraordinàriament positiva, ja que acceptà el suggeriment de fer donació a la ciutat de Manresa de la maleta on conservava els documents literaris i personals del seu pare, des de la II Guerra Mundial fins poc abans de la seva mort.

L'existència de la maleta ja era coneguda gràcies a David Serrano, estudiós de la lilteratura sobre els camps de concentració. Conté diversos manuscrits, cartes, articles, originals d’obres inèdites, el text de K.Reich íntegre presentat a censura el 1946, un dossier amb textos de K.L.Reich censurats durant el franquisme, fotografies, retalls de premsa amb crítiques i entrevistes que va concedir, butlletins d’exdeportats als camps nazis, etc.

L’endemà de la nostra visita a la casa de Marcel Amat a La Sénia, la maleta es va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Bages. Un dels textos originals, d’una gran rellevància, és el de la primera introducció que va escriure de K.L.Reich, que ha romàs inèdita fins avui.

Una altra troballa molt valuosa va ser la del manuscrit de Vicenç Prat titulat França 1939-1942, un quadern sobre la seva estada a l’exili. El text, redactat als camps de concentració francesos, és il·lustrat amb fotografies i dibuixos fets pel mateix Vicenç Prat, el qual en tot moment fa un esforç d'autocensura per tal d'evitar possibles represàlies. Aquest material serà publicat l’any 2002 pel Centre d’Estudis de Bages, en un volum que recollirà també les Memòries que el regidor i escriptor manresà va publicar l’any 1952 –en una edició molt reduïda d’exemplars- i que explicava la seva vida política, social i cultural fins al 1936. (Podeu llegir un capítol del quadern clicant aquí)

Finalment, cal esmentar l’interessant manuscrit de l'alcalde Francesc Marcet en què explica de primera mà les seves vicissituds durant el 6 d’octubre del 1934 a Manresa.

L’exposició, per tant, a part dels seus objectius intrínsecs, aconseguí reunir i posar a disposició de qualsevol persona interessada un conjunt de materials que sense aquesta tasca de recerca possiblement haurien continuat esparsos i desconeguts. Dins d'aquest treball, es buscaren sistemàticament moltes frases coètanies (pronunciades o escrites per diferents polítics i intel·lectuals republicans en relació als diferents àmbits de l'exposició), algunes de les quals il·lustraven els diferents àmbits. De cadascuna de les 15 personalitats més representatives s'intentà oferir també una frase seva -que fos prou significativa de la seva manera de pensar i actuar-i, i, alhora, un comentari que sobre la seva figura hagués rebut d'una altra persona.

Els diversos àmbits de l’exposició oferien fotografies o documents reproduïts, tret del de la proclamació de la República i el de l’entrada de les tropes franquistes. En el primer cas, hom podia sentir, a través d’un aparell de ràdio de l’època, l’emissió d’un document sonor que simulava la notícia oferta per Ràdio Manresa de la proclamació de la República a Barcelona (amb la veu real de Francesc Macià) i a Manresa (amb la veu simulada de l’alcalde Joan Selves). En l’altre, es projectava un documental d’un minut i mig de durada, de molt escassa difusió fins el moment de l’exposició, que recollia unes imatges impactants de l’entrada de l’exèrcit franquista a Manresa i els primers moments de la postguerra a la ciutat.

Podeu consultar la documentació aquí resenyada clicant els apartats Documents de l'epoca i Imatges de l'època. També trobareu els textos de l'exposició clicant-hi al damunt.