Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

L'exposició (podeu obtenir-ne el tríptic que es va editar clicant aquí), que comptà amb la col·laboració del Centre d'Estudis del Bages, tenia com a objectiu fer un exercici de memòria col·lectiva sobre el nostre passat més recent (molts projectes i temes d’aquella època resten encara pendents de realització o són ben actuals), tot donant a conèixer el període 1931-1936 a les generacions més joves i a aquelles que no van poder-ho estudiar a l’escola a causa de la dictadura franquista.

Tanmateix, es tractava sobretot d’acotar els grans temes dels anys 30, amb les esperances i les problemàtiques que generaren en el conjunt de la societat, de tal manera que fossin ben comprensibles els eixos bàsics d’aquella època. Així, per exemple, es prioritzà l’obra de govern de l’Ajuntament republicà, caracteritzada per una ambiciosa aposta per la cultura, l'ensenyament, els temes socials i la modernització de Manresa, que reflectia la seva amplitud de mires pel que fa al projecte de ciutat. (Aleshores Manresa, amb 36.478 habitants, era el setè municipi més poblat de Catalunya i un actiu centre industrial i comercial que exercia la capitalitat d'un extens territori).

Tot plegat quedava emmarcat dins el context català i espanyol de la Segona República, ja que es volia partir de l’àmbit local, més proper a l’espectador, per tal d’arribar a una visió global d’aquells anys tan intensos.

Sempre tenint en compte aquesta interacció entre l’escala local i la general, l'exposició també volgué concretar la trajectòria i la tasca d’alguns dels protagonistes en el camp polític, intel·lectual i sindical de la Manresa i el Bages d’aquella època. Eren persones que, des d'uns ideals de llibertat i de justícia social, van lluitar per transformar la societat i per la reconstrucció nacional de Catalunya -alguns d'ells des de la mateixa Generalitat- i que la guerra i, especialment, el franquisme van condemnar a l'exili, al silenci o a l'ostracisme.

Entre d'altres personalitats representatives, l'exposició intentà rescatar de l’oblit al periodista Josep M. Planes -de qui fa poc s'ha iniciat la publicació de la seva obra completa-, l'escriptor Joaquim Amat i Piniella -supervivent de Mauthausen i autor de K.L.Reich-, el filòsof Jaume Serra i Húnter, rector de la Universitat de Barcelona, el farmacèutic Antoni Esteve, creador dels Laboratoris Esteve i els polítics Francesc Farreras i Duran -que va ser president del Parlament de Catalunya a l'exili- i Joan Selves i Lluís Prunés, que després de passar per l'alcaldia de Manresa i exercir alts càrrecs de l'administració republicana van ser nomenats consellers de la Generalitat. La seva trajectòria vital simbolitzava a la de tota una generació estroncada per la Guerra Civil i el franquisme.

D’aquesta manera, al partir d’unes persones i d’uns fets concrets –com a exemple d’unes inquietuds col·lectives-, l’exposició cercava un to més didàctic i entenedor. Es pretenia fer una mostra molt més gràfica, però les limitacions de l’espai físic de la sala -a més de significar la supressió d’un àmbit i la de diversos apartats- comportaren l’eliminació d’alguns elements visuals inicialment previstos.

En definitiva, l’exposició volia ser un exercici de memòria històrica, amb un llenguatge volgudament divulgatiu, per tal de recordar les aspiracions de millora i transformació que -des del punt de vista econòmic, social, polític i nacional- provocà la proclamació de la República en bona part de la població, i la seva evolució fins a l’esclat de la Guerra Civil. Tot plegat il·lustrat a través de la trajectòria i els ideals d’unes persones i l’obra de govern que realitzaren en una època no molt llunyana en el temps, però molt desconeguda a causa de la repressió franquista posterior.

L’exposició s’estructurà, doncs, en dos àmbits temàtics generals, el de l’obra de govern de l’Ajuntament republicà i el de l’ambient cultural que vivia la ciutat, als quals s'accedia a través de la porta d'entrada que significava l'apartat de la proclamació de la República. Unes referències a l’abans i al després de l’època republicana i una cronologia comparada, amb textos complementaris dels fets més rellevants del període, ajudaven a situar l’exposició en el seu context.

En l’àmbit de l’obra de govern, es tractaven els apartats de l’urbanisme, la cultura, l’ensenyament i els serveis. En l’àmbit de la vida cultural de la societat civil, es feia referència al teixit associatiu, a les avantguardes culturals i als mitjans de comunicació.

15 persones significatives d’aquella època -7 polítics, 7 intel·lectuals i 1 sindicalista-, totes elles representades amb fotografies de mida natural i ubicades en el seu àmbit corresponent, simbolitzaven una societat que va viure uns moments històrics transcendentals, que van permetre passar d’una dictadura a una democràcia. No hi faltava una explicació dels ideals dels protagonistes d’aquella etapa històrica, del què representaven, i de la dissort personal i col·lectiva que la guerra i el franquisme els deparà.

Un document sonor que simulava la proclamació de la República a Manresa, que es podia escoltar a través d’una ràdio de l’època, i la projecció de les imatges de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat constituïen l’inici i el colofó de la mostra. Simbolitzaven, alhora, l’inici i el final tràgic d’una època –efervescent i convulsa, però molt esperançadora per a la ciutat i el país-, que va acabar amb la victòria del feixisme i, consegüentment, amb la desfeta del país i amb la diàspora, l’empresonament o el silenci de tots aquells que s'hi havien oposat.

Estructura de l’exposició (Vegeu "Els textos de l'exposició")

Introducció
Un primer període de llibertat
El republicanisme creix sota la dictadura
Les eleccions de l’abril del 1931
La proclamació de la República
Ideals i objectius dels republicans

L’OBRA DE GOVERN
L’obra de govern de l’Ajuntament
L’ensenyament
El Grup Escolar Renaixença
Les colònies escolars
El Pla de l’Eixample
La piscina municipal
Els serveis

7 polítics: Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató, Francesc Marcet i Artigas, Francesc Farreras i Duran, Francesc Senyal i Ferrer, Tomàs Ramon Amat i Jaume Serra i Húnter.

Altres polítics destacats

LA SOCIETAT CIVIL
Aires de renovació en la cultura
Les arts
Revista “Ara”
El teixit associatiu
Diaris i revistes

7 intel·lectuals: Joaquim Amat i Piniella, Vicenç Prat i Brunet, Josep Maria Planes i Martí, Joan Baptista Claret i Llobet, Antoni Invers i Pi, Josep Albagés i Ventura i Antoni Esteve i Subirana

Altres intel·lectuals destacats

Manresa als anys 30: una ciutat amb pes específic

CRONOLOGIA
Macià i Companys a Manresa
La força del sindicalisme i del moviment obrer

1 sindicalista: Emilià Martínez i Espinosa

Els Fets del Sis d’Octubre del 1934
Les aferrissades polèmiques laïcistes
El reconeixement polític i social de la dona
Resultats electorals (1931-1936)

L’amenaça del feixisme
La Guerra Civil
Els ideals estroncats
El destí de les 15 personalitats

Manresa. Mural situat a la Pujada Roja que durant uns mesos va recordar la frase –pronunciada per Emilià Martínez i Espinosa- que es va escollir per a l’àmbit de l’exposició dedicat a la proclamació de la República.

Mostra de l’extens reportatge que Regió 7 dedicà a l’exposició, el 17-3-2001