Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)


Joaquim Aloy i Pere Gasol
 

Electors al carrer Mestre Blanch. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)

El vot de Joan Selves. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)

Coll i Roca, darrer alcalde del període monàrquic, sortint del col·legi electoral. (Arxiu Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i MIquel Ausió)

A Manresa, les eleccions municipals del 12 d’abril es van viure amb la mateixa intensitat que a la resta de nuclis urbans importants d’arreu de Catalunya i de l’estat. De fet, la campanya electoral fou molt dinàmica, ja que els diferents partits polítics locals hi abocaren tots els mitjans i mobilitzaren l’esforç dels seus militants i simpatitzants, que col·laboraren de moltes maneres, com ara deixant els seus vehicles (a l’època, sobretot bicicletes) perquè els respectius missatges electorals arribessin a la major part de la població, no solament de Manresa sinó també de la comarca.

Fins i tot, els grups republicans utilitzaren un avió per escampar la seva propaganda electoral, quelcom inèdit fins aleshores i signe de modernitat dels nous temps que s’atansaven.

En l’ambient es notava l’especial importància d’aquestes primeres eleccions després de la Dictadura, eleccions que anaven molt més enllà d’una simple tria d’alcaldes i regidors i que podien possibilitar un canvi radical en l’organització política de l’estat espanyol.


Així, després d’una sèrie de contactes i reunions, els grups republicans i catalanistes progressistes de Manresa decidiren presentar-se conjuntament a les eleccions dins la coalició Concentració Republicana, encapçalada per l’advocat Joan Selves i Carner i pel metge Ramon Puig i Ball (posteriorment, la major part de membres d’aquesta candidatura ingressarien dins Esquerra Republicana de Catalunya). En quedava al marge la Federació Social Republicana (lerrouxistes), que no es caracteritzava per la seva tendència catalanista.

A la dreta, els catalanistes moderats de la Lliga Regionalista intentaren un acord electoral amb els carlins de la Unió Administrativa que no reeixí per la qual cosa ambdues formacions es presentaren per separat. D’aquesta manera, el vot conservador restava dividit, cosa que beneficià electoralment els sectors republicans.

Efectivament, la victòria electoral correspongué a Concentració Republicana, que s’imposà en la major part dels cinc districtes electorals en què es dividia la ciutat de Manresa. Els resultats definitius foren els següents:
 

Composició del consistori sorgit de les eleccions del 12 d’abril de 1931

Cal remarcar també la important participació de la població (van votar el 73% dels electors) i el fracàs absolut dels candidats de la Unión Patriótica (únic partit polític autoritzat arreu d’Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera), entre ells Josep Montardit, que havia estat alcalde de Manresa durant la Dictadura i que tan sols assolí 172 vots. Els ciutadans de Manresa demostraven d’aquesta manera el seu rebuig als dirigents de l’etapa dictatorial.
 

La valoració d’aquests resultats electorals que van fer els diferents mitjans de comunicació locals fou ben diversa, segons la tendència política que defensaven. Així, el diari "El Dia" –catalanista, republicà i d’esquerres: per tant, proper a Concentració Republicana– els celebrà amb gran entusiasme, amb titulars tan eloqüents com: "Formidable triomf republicà a tot Espanya", o "Amb la victòria de Concentració Republicana Manresa afirma els seus sentiments liberals i republicans".
 

Per la seva banda, "El Pla de Bages", portaveu de la Lliga Regionalista, qualificava els resultats de "dolorosa sorpresa" i de "victòria dels extremistes" afavorida per la manca d’acord amb els carlins. Per tal d’evitar que aquests resultats es repetissin en un futur calia, segons l’editorial del diari, "que els manresans que tinguem afinitat d’ideals i sentiments ens unim".
 

El diari "Pàtria" adoptava un to moderat, intentant descriure els esdeveniments amb cert distanciament, mentre que el setmanari "Seny" (de tendència carlina, és a dir, partidaris d’una monarquia basada en una altra branca de la dinastia borbònica) rebia amb una evident fredor els canvis que provocaren aquestes eleccions del 12 d’abril de 1931.
 

La proclamació de la República a Manresa
 

Reproducció d'una imatge de la proclamació de la República a Manresa, publicada al diari "El Dia" en l'edició commemorativa del primer aniversari. (Arxiu històric de la ciutat)

I aquests canvis van arribar ràpidament. En efecte, el dia 14 d’abril es van començar a divulgar els resultats electorals i a primeres hores de la tarda començà a circular el rumor que s’havia proclamat la República a Barcelona. Aquesta informació, com és natural, causà un gran impacte entre els habitants de Manresa que se n’assabentaren (moltes gent va saber la notícia quan va plegar de la feina), i aviat es formaren grups de simpatitzants i curiosos davant el local de Concentració Republicana, situat al Passeig
 

El local de la victoriosa coalició electoral era ple de gent: hi havia els candidats acabats d’elegir, exregidors republicans de l’època anterior a la Dictadura de Primo de Rivera i un bon nombre de persones destacades dins el republicanisme local. Acordaren constituir un govern provisional republicà de Manresa i comarca, i redactaren una proclama en la qual es declarava que Manresa era republicana, al mateix temps que expressava la necessitat de mantenir l’ordre públic i la serenitat col·lectiva.

Lluís Soler i Terol, un dels signants d’aquesta proclama, explicà temps després que la frase "(...) a la majoria de capitals de Catalunya i d’Espanya s’ha proclamat la República" es va escriure per animar la població, però en realitat tot plegat només eren rumors no confirmats. Per tant, es reivindicava que Manresa fou una de les primeres ciutats de l’estat espanyol que van proclamar la República, i també el valor i el compromís dels republicans locals que ho van fer ja que encara era possible una reacció monàrquica.
 

Dibuix del manresà Anselm Corrons sobre la proclamació de la República i la caiguda de la Monarquia. Es va publicar l'any 1932 al llibre de Vicenç Prat Un "Llibre verd" (Visió parcial de Manresa)

Cap a les cinc de la tarda sortí, des del davant del local de Concentració Republicana, una manifestació presidida per les banderes catalana i republicana que es dirigí cap a l’edifici de l’ajuntament per tal de fer-se càrrec del govern de la ciutat. La manifestació passà pel Born i la Plana de l’Om, animada pels acords d’una banda que tocava La Marsellesa (l’actual himne francès però que en aquells moments tenia una clara connotació revolucionària), i hi hagué un moment d’incertesa quan els manifestants es creuaren amb una parella de la Guàrdia Civil. La tensió va remetre i va desembocar en grans demostracions d’alegria quan els dos guàrdies civils, sense que ningú no els hagués dit res, espontàniament van presentar armes a les banderes tricolor i catalana que eren portades al cap de la manifestació.
 

Un cop davant de l’ajuntament, els membres del tot just proclamat Comitè (o Junta) de Govern Republicana Provisional de Manresa entraren dins l’edifici i hissaren, altra volta als acords de La Marsellesa, les banderes catalana i republicana enmig de l’ovació del públic. Joan Selves i Carner i Tomàs Ramon i Amat es dirigiren a la gent donant a conèixer la proclamació de la República i recomanant ordre i serenitat.
 

Paral·lelament, altres personalitats de significació republicana anaren arribant també a l’ajuntament i s’adheriren al Comitè o Junta de Govern Provisional. Finalment, després d’una sèrie de deliberacions, s’acordà constituir definitivament la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, integrada per 42 persones, majoritàriament membres de Concentració Republicana. El president de la Junta fou Joan Selves i Carner, els vicepresidents foren Josep Defís i Aleger, Josep Arola i Sala, Ramon Puig i Ball, Tomàs Ramon i Amat, i el secretari, Francesc Farreras i Duran
 

Entre els acords que prengué l’esmentada Junta cal ressenyar els següents:

• Reclamar la llibertat per als presos de la zona de Manresa excepte per a un acusat d’homicidi.
• Donar un termini de 24 hores perquè els membres del Sometent (institució de vigilància rural vinculada a interessos tradicionalment conservadors), i també els particulars, lliuressin les armes i municions que tinguessin a l’ajuntament. Això demostra el temor de la Junta per una possible reacció monàrquica i la necessitat de tenir instruments per garantir l’ordre públic i el domini de les noves autoritats republicanes.
• Nomenar una comissió que contactés amb Francesc Macià, president de la República Catalana, i li transmetés la voluntat de la Junta de posar-se a les seves ordres.
• Animar tots els pobles de la comarca a proclamar la República seguint l’exemple de Manresa.
• Mantenir-se reunida en sessió permanent fins que la República hagués triomfat arreu de l’estat espanyol.
• Vetllar pel bon funcionament de l’Ajuntament, controlar-ne la documentació i la comptabilitat.
• Considerar la proposta de constituir una guàrdia cívica per mantenir l’ordre públic.

Aquest darrer punt mostra, una altra vegada, el temor de la Junta d’un capgirament de la situació. Efectivament, a aquelles hores la República no havia estat encara reconeguda oficialment arreu d’Espanya i es temia que el rei, utilitzant la força de l’exèrcit, volgués mantenir-se al poder a qualsevol preu. En aquest sentit, els rumors indicaven que cap guarnició militar d’Espanya no donava suport explícit al règim republicà i totes esperaven ordres superiors.
 

En aquells moments d’incertesa, aquesta també era l’actitud del batalló de metralladores de la caserna del Carme de Manresa. El seu cap, el tinent coronel Emeterio Saz Álvarez –de reconeguda tendència conservadora i monàrquica–, ordenà preparar les metralladores i tenir-les al pati de la caserna, amb les caixes de municions al costat, a punt de carregar-ho tot a les mules i anar a la plaça de l’ajuntament a reprimir la incipient proclamació republicana.
 

Mentrestant, coincidint amb el final de la jornada laboral, que alguns avançaren aquell dia, molta més gent havia anat cap a la plaça de l’ajuntament a observar, comentar i viure aquells esdeveniments històrics. Les escenes evidenciaven un gran entusiasme: hom confiava que la naixent República solucionaria tots els problemes pendents. Espontàniament, un grup de manifestants llançà un enorme retrat del rei Alfons XIII que presidia l’Ajuntament cap a la plaça, on fou esbocinat per la multitud. En els dies següents, a conseqüència d’aquest sobtat entusiasme prorepublicà, s’anaren esborrant els signes més visibles de la monarquia: així, el retrat del rei fou retirat de les escoles, les corones reials foren eliminades d’alguns escuts (encara que no tinguessin res a veure amb la dinastia borbònica), els rètols dels estancs es repintaren i una de les franges vermelles de la bandera espanyola es pintava amb el morat de la nova bandera tricolor republicana, i les merceries venien grans quantitats de cintes amb els colors de la bandera catalana i de la republicana.
 

Emilià Martínez i Espinosa, líder sindical de la CNT, expressava així el sentiment d’aquells moments:
 

"Qui no ho ha vist no es pot imaginar l’espectacle meravellós d’un poble passant, de sobte, de l’esclavitud a la llibertat"
 

Comissions de ciutadans de diferents entitats es presentaven davant de la Junta per donar-li suport i per demanar informació de què calia fer, o bé aprofitaven el moment per explicitar les seves demandes i/o reivindicacions. Aquest fou el cas de comissions de diversos pobles de la comarca, els dirigents dels quals no es posaven d’acord amb el repartiment dels governs municipals un cop s’havien decidit a proclamar la República a les seves respectives localitats. Per això, durant la nit del 14 al 15 d’abril, membres de la Junta de Manresa anaren a aquestes localitats de la comarca per ajudar a constituir ajuntaments o juntes de caire republicà i catalanista, i apaivagar els conflictes interns.
 

Al capvespre, arribaren bones notícies per a la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa: a Barcelona, les banderes republicanes onejaven no solament a l’ajuntament i a la Diputació (futura Generalitat), sinó també al Govern Civil (màxima representació del govern central) i a Capitania General (nucli central del govern espanyol a Catalunya). Tanmateix, els principals comandaments de la guarnició militar de Manresa encara romanien fidels a la monarquia.

És per això que, durant la nit del 14 al 15, mentre la major part de la població anava a dormir comentant els esdeveniments històrics d’aquell dia (uns, més engrescats, d’altres, més a l’expectativa), els membres de la Junta passaren la nit dins l’edifici de l’ajuntament, amb les portes ben tancades i amb la protecció d’un grup de voluntaris armats.

Durant aquella nit s’intensificaren els contactes telefònics entre la Junta i la caserna del Carme. Fins i tot s’aconseguí una entrevista personal, però sense cap resultat positiu, i la tensió no minvava. En el fons, el tinent coronel Saz no abandonava l’esperança que la monarquia es mantingués ni que fos de manera dictatorial, és a dir, prescindint dels resultats electorals.

Finalment, però, la matinada del dia 15 la guarnició militar de la caserna rebia de Capitania General l’ordre de posar-se a disposició del govern provisional de la ciutat de Manresa. Així, cap a dos quarts de vuit del matí, sortí de davant l’ajuntament un piquet d’una vintena de soldats sota el comandament d’un tinent, acompanyats d’una banda de cornetes que també tocaren La Marsellesa, per fixar el ban de la proclamació de la República Catalana. Aquest ban era llegit per Francesc Farreras i Duran, secretari de la Junta, i quedà fixat a les parets d’una dotzena d’indrets de la ciutat. Una considerable gentada seguí aquest recorregut de les tropes pels carrers de la ciutat.
 

Jornada festiva del 15 d'abril del 1931,  l'endemà de la proclamació de la República. Passeig de Pere III. A la dreta, el local de la Concentració Republicana, coalició triomfadora  de les eleccions del dia 12. (Arxiu Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i MIquel Ausió)

Aquest dia 15 d’abril de 1931 fou declarat festiu. Una bona part de la ciutadania passà la jornada de manera lúdica: sardanes al Passeig, balls, himnes, fontades, un gran ambient als carrers, on molts balcons eren guarnits amb domassos...
 

Però no pas tothom féu festa aquell dia. A les onze del matí es tornà a reunir al saló del Consistori la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, que rebé tot seguit alguns dels principals dirigents locals de la Confederació Nacional del Treball (CNT, el principal sindicat de Catalunya, de tendència anarquista), els quals, al capdavant d’una manifestació obrera que s’havia concentrat davant l’ajuntament, presentaren les següents reivindicacions:
 

• Legalització de tots els sindicats vinculats a la CNT (que havien estat durament reprimits durant la Dictadura).
• Desarmament del Sometent.
• Alliberament dels presos.
• Dissolució de la Guàrdia Civil.
• Destitució del jutge i secretari municipals, i del director de la presó.
• Destrucció dels fitxers de la policia i de la Guàrdia Civil (on constaven les dades personals de sindicalistes i de polítics contraris a la monarquia, cosa que en facilitava la repressió per part d’aquests cossos armats).
• Lliurament de totes les armes donades amb permís de l’anterior govern monàrquic.
Després d’un intens debat, s’arribà als següents acords:
• Demanar al govern la legalització de tots els sindicats.
• Constituir la Guàrdia Republicana Rural, formada per antics membres del Sometent que visquessin lluny del nucli urbà (per altra banda, es recordà que la Junta ja havia desarmat el Sometent).
• Formar una comissió, integrada per membres de la Junta i dos obrers, que vetllés per l’alliberament dels presos, que es féu efectiva ràpidament en la major part dels casos.
• Destituir el jutge i el cap de la presó i instruir expedient al secretari municipal.
• No s’atengué la proposta de dissolució de la Guàrdia Civil ja que depenia d’instàncies superiors (govern central).
   

Durant la reunió, Joan Selves va demanar a la CNT que acceptés el nou ordre republicà establert i que retirés la convocatòria de vaga que havia fet. En principi, els representants de la CNT hi estigueren d’acord però precisaren que depenien "d’una disciplina", és a dir, de l’organització general de la CNT. Aquí s’entreveu el caràcter revolucionari de la CNT que, com veurem en els següents apartats, poc temps després radicalitzà la seva posició en considerar que les reformes republicanes eren massa tímides i no beneficiaven prou la classe treballadora.
En finalitzar la reunió, des del balcó principal de l’ajuntament, Josep Corbella (CNT) informà d’aquests acords. Tres dels presos acabats d’alliberar van sortir a saludar i van ser aclamats per la multitud concentrada a la plaça.
 

D’altra banda, en plena eufòria per la proclamació de la República Catalana, la Junta de Manresa va aprovar el mateix dia 15 un document en què es proposava a Francesc Macià un decidit acostament –des del punt de vista polític, cultural i lingüístic– al País Valencià i a les Illes Balears, per tal de tenir prou força per pactar posteriorment una Unió Federal dels Estats Ibèrics d’àmbit espanyol. Tot i que aquesta proposta no fou acceptada pel govern català (recordem que, com hem dit en l’àmbit general, Francesc Macià hagué de retirar la proclamació de la República Catalana), demostra l’empenta i l’amplitud de mires dels membres de la Junta, que no es limitaven a qüestions estrictament locals.
 

Per acabar la ressenya d’aquest atrafegat (tot i que festiu) dia 15, la Junta rebé un comunicat del govern català segons el qual únicament podien formar part dels ajuntaments els regidors electes, i d’entre ells, s’havia d’elegir un alcalde provisional.
 

És per això que a la tarda del dia 16 es procedí a la dissolució de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa –que havia tingut una vida tan breu com intensa– i a la constitució oficial de l’Ajuntament de Manresa. Joan Selves i Carner (Concentració Republicana) fou elegit alcalde. Les sis tinències d’alcaldia foren per a Ramon Puig i Ball, Antoni Ribas i Grau, Salvador Reguant i Bou, Lluís Prunés i Sató, Agustí Espinalt i Sanllehí (tots de Concentració Republicana), i Salvador Jubert Oriol (Federació Social Republicana). A proposta d’Antoni Ribas, l’actual plaça Major (aleshores de la Constitució) es denominà plaça de la República.
 

Cal precisar que només foren convocats els regidors electes de significació republicana i, per tant, en quedaren exclosos els regidors electes de la Lliga Regionalista i dels carlins. Per aquest motiu, a les 9 del vespre del dia 20 d’abril (dos dies després del final de la República Catalana) es constituí definitivament l’Ajuntament de Manresa, aquesta vegada amb la presència de tots els regidors electes dels diferents partits. Tanmateix, la distribució dels principals càrrecs es mantingué igual ja que la Lliga Regionalista va refusar l’oferiment d’una tinència d’alcaldia

Finalment, un cop oficialitzat el nou règim republicà i funcionant ja normalment el nou Ajuntament democràtic manresà, l’escriptor Joaquim Amat i Piniella –actiu simpatitzant de la coalició de Concentració Republicana– escriví un article a "El Dia" del 21 d’abril, en què reflexionava sobre els recents i intensos esdeveniments d’aquella setmana i que acabava així: "(...) no oblideu els homes (...) que assumiren les responsabilitats en aquells moments àlgids, quan encara era possible una reacció monàrquica. Els membres de la Junta de Govern provisional han fet una tasca molt més positiva i a l’ensems més perillosa que la dels ciutadans que, amb tot l’entusiasme que vulgueu, es reduïen a portar llacets i cantar himnes revolucionaris. Recordeu-los!".