Les repressions de la guerra
i la postguerra a Manresa

Documents de la “Causa General”

 

L’any 1940, el règim franquista impulsà la “Causa General Instruida por el Ministerio Fiscal sobre la dominación roja en España”, més coneguda simplement com a Causa General.

La seva finalitat era instruir “los hechos delictivos cometidos a todo el territorio nacional durante la dominación roja”. Tanmateix, a la pràctica, no s’investigaren solament els crims, abusos i assassinats del període 1936-1939, sinó també tota la tasca administrativa i de gestió de les autoritats republicanes (governs, ajuntaments, exèrcit, policia...) i dels seus simpatitzants i militants de partits i sindicats.

Aquesta voluminosa investigació serví per afinar els efectes de la exhaustiva repressió com a instrument de propaganda de la dictadura. No cal dir que les persones perseguides i jutjades arran de la Causa General no van tenir mai les mínimes garanties d’una sentència justa.

En els següents documents –en alguns casos, són esborranys- podem observar algunes informacions que va generar la Causa a Manresa a través de la correspondència entre el “Fiscal Instructor de la Causa General de Barcelona y provincia” i de les autoritats (Ajuntament, Guàrdia Civil, policia) i Falange locals.

 

Any 1941. La policia franquista, en el marc de la Causa General, recull dades sobre les víctimes de la repressió a Manresa, durant la rereguarda republicana. Observi's que, en plena misèria de la postguerra, s'aprofitava al màxim el paper disponible. (Arxiu Comarcal del Bages).

En aquest altre document s’explica l’organització política i administrativa de l’Ajuntament republicà de Manresa i la seva composició així com alguns dels acords polítics més rellevants (cessament de funcionaris per raons polítiques, canvi de noms de carrers, enderrocament d’esglésies, etc.) (Arxiu Comarcal del Bages).

Esborrany de la resposta de les autoritats franquistes manresanes, caracteritzada per una valoració absolutament contundent i negativa, a la pregunta del fiscal sobre l'actuació dels càrrecs de l'Ajuntament de de la ciutat durant la guerra. (Arxiu Comarcal del Bages).
 

Any 1941. L'Alcalde de Manresa informa al Fiscal Instructor de la Causa General de Barcelona de l'actuació del Comitè revolucionari durant la guerra, i dels noms i càrrecs dels qui el dirigien. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1941. Resposta de la Guàrdia Urbana de Manresa al Fiscal de la Causa General sobre l'existència a la ciutat de presons, txeques i altres organismes de repressió durant la guerra. Es fa una especial referència a les actuacions del Comitè Revolucionari i dels seus membres. Les persones que faciliten aquesta informació són el germà i la vídua del metge Isidre Alabern i Vinyals, qui havia estat assassinat l'octubre del 1936. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1940. En el marc de la Causa General, relació de les destruccions hagudes a Manresa durant la guerra. Es posa especial èmfasi en la destrucció d'esglésies i en la voladura de ponts i saquejos produïts durant la retirada de les tropes republicanes. Naturalment, no es relacionen pas les destruccions que va provocar l'exèrcit franquista, com en el cas dels bombardeigs aeris. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1940. Dins el marc de la Causa General, en aquests esborranys es relacionen els edificis, domicilis i/o seus d'entitats, negocis i particulars que van ser confiscats per sindicats i partits d'esquerres arran de la revolució del 1936. Igualment, es precisa el què va passar amb institucions com ara l'Ajuntament, esglésies i parròquies o la caserna del Carme. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1940. Esborrany d’nforme policial sobre el saqueig de la rectoria de l’església de “Santo Domingo” (Sant Pere Màrtir) el juliol del 1936. (Arxiu Comarcal del Bages).

Informe sobre alguns robatoris, confiscacions i requises realitzats a Manresa l'any 1936 per part de milicians del Comitè Antifeixista. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1940. Recull del testimoni de Francesc de Puig i Pallejà, a qui van assassinar un fill durant l’estiu del 1936, i a qui la CNT-FAI va saquejar i confiscar el seu domicili de Cal Sentó de La Plana.(Arxiu Comarcal del Bages).

Les autoritats franquistes recullen el testimoni de la muller de Miquel Cura qui, juntament amb el seu fill Enric, foren assassinats per milicians del Comitè Antifeixista de la Seu d'Urgell quan intentaven passar la frontera. A més, el seu domicili manresà també fou saquejat. (Arxiu Comarcal del Bages).

Informes policials contra alguns intel·lectuals i polítics republicans: Antoni Invers i Pi, ex-director de l’Escola d’Arts i Oficis; Josep Martí Farreras, qui havia estat director del diari manresà “El Dia”; Marià Homs i Montserrat, ex-director de l’Escola Municipal de Música; Joan Masats, ex-cap de la Guàrdia Urbana, i Emilià Martínez Espinosa, el darrer alcalde manresà de la Guerra Civil. Les acusacions venen a ser similars: “propagandista de las ideas marxistas”, “acérrimo propulsor de las ideas rojas... (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1940. L’alcalde de Manresa, el carlí, Domingo Prunés, comunica al Fiscal que acata les seves instruccions referents a l’enterrament de les persones assassinades durant la guerra. (Archivo Histórico Nacional).

Any 1941. Des de la Fiscalia reclamen a l’Ajuntament de Manresa unes dades que van demanar. (Archivo Histórico Nacional).

3 de març del 1942. Testimoni de la mare del requetè Anastasi Modo Piñol, assassinat –segons el document- a l’edat de 16 anys per soldats del líder comunista “El Campesino”. (Archivo Histórico Nacional).
 

3 de juny del 1942. Testimoni de la vídua d’Alfred Díez Herrera, membre de la CEDA, qui fou assassinat el juliol del 1936. (Archivo Histórico Nacional).

1 de juny del 1942. Testimoni de la vídua de Benvingut Duocastella Serra, requetè, assassinat el gener del 1937 després d’haver estat un temps pres als baixos del Casino. (Archivo Histórico Nacional).

1 de juny del 1942. Testimoni del pare de Jaume Casals Comellas, membre de la CEDA, qui fou assassinat l’agost del 1936. (Archivo Histórico Nacional).

12 de setembre del 1942. Testimoni de la tieta d’Angel Temporal Ponce, membre de la CEDA, qui fou assassinat l’agost del 1936. (Archivo Histórico Nacional).

5 d’octubre del 1942. Testimoni del pare d’Ignasi Trapé Cornet, fejocista, qui fou assassinat l’agost del 1936. (Archivo Histórico Nacional).

Desembre del 1942. Un exemple de les instruccions que el Fiscal enviava a la Guàrdia Civil –en aquest cas, la de Manresa- per tal que s’esbrinessin les circumstàncies dels assassinats a la rereguarda republicana. En concret, el primer document que observem fa referència a la indagació de les circumstàncies de l’assassinat de Jacint Vers. L’altre document és la resposta de la Guàrdia Civil després d’haver investigat el cas. (Archivo Histórico Nacional)

 

Anys 1941, 1942 i 1943. Els successius Caps de la Guàrdia Civil de Manresa informen al Fiscal dels detalls i circumstàncies dels assassinats de les víctimes de la repressió a la rereguarda republicana que s’esmenten en els següents documents. A la Fiscalia, agrupaven aquests informes segons les zones geogràfiques. (Archivo Histórico Nacional).

Veure Galeria

 

 

  • Web de les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa. Tots els drets reservats
  • Crèdits
  • Llicència