Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

Una de les bases en què se sustentà la dictadura franquista fou la por. Aquesta por es recolzà en un ús extrem de la violència. Les xifres de la repressió mostren l’autèntica naturalesa del règim. Les darreres estimacions parlen d’almenys 130.727 execucions –de les quals més de 50.000 a la postguerra-, 500.000 presos –milers dels quals perderen la vida- i 300.000 persones depurades laboralment, o bé sotmeses a repressió econòmica.

Les conseqüències psicològiques de la por expliquen, en part, la pervivència de la dictadura més llarga, cruenta i sagnant d’Europa occidental. Fins a la mort del dictador, l’any 1975, el règim es dotà de mecanismes que li van assegurar el control social per mitjà de la coacció. La intenció era eliminar qualsevol capacitat de resposta social. Per això no tan sols va suprimir els drets i llibertats democràtics que havia instaurat la Segona República, sinó que també va destruir les xarxes que integraven la societat civil.

Per aconseguir els seus objectius i mantenir viu aquest sentiment de por, el franquisme va recórrer a la privació física de llibertat. Per mitjà de la justícia militar i el sistema penitenciari, el règim arrancà del seu entorn centenars de milers de persones, que ingressaren en camps de concentració, batallons de treballs forçats, colònies penitenciàries, presons i altres unitats de càstig, l’existència de les quals ha estat silenciada fins ara.

Haver sofert privació de llibertat per motius ideològics o polítics –o simplement per revenges personals- marcà l’existència de milers d’homes i dones, que patiren per sempre més l’estigma dels vençuts.

Fos per mitjà de l’eliminació física de l’enemic, fos per mitjà del càstig i la paràlisi social, la dictadura no tan sols aconseguí extirpar qualsevol capacitat de reacció, sinó que socialitzà la repressió i creà una xarxa d’adhesions i fidelitats al seu voltant.

El control de l’enemic per part del règim féu necessària la creació d’un sistema d’informació i documentació, basat en la recollida de dades. Aquestes dades eren subministrades no tan sols per les forces d’ordre i la Falange, sinó que també eren aportades per particulars, que actuaren com a delators protegits per l’anonimat.

En un moment o altre de les seves vides, més de 1.800 homes i dones nascuts o residents a Manresa van patir privació física de llibertat per motius polítics, fos com a presoners de guerra, fos com a conseqüència de l’aplicació de la justícia militar, fos per mitjà d’altres instruments com el Tribunal de Orden Público (TOP). Les seves vicissituds –algunes d’elles realment dramàtiques- es poden resseguir, en part, a través de la documentació generada pel mateix règim, que ens ha servit de base per elaborar el cens que es pot consultar en aquest web.