El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Text introductori

Per imposar la dictadura, el règim franquista va efectuar una repressió sistemàtica a tots nivells, començant per la confiscació de pisos de famílies republicanes i continuant per les depuracions, detenció i càstig de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la dictadura, fins i tot dels soldats que havien d’anar a fer el servei militar a l’exèrcit franquista.

Els informes que es van fer els primers anys del franquisme demostren que la repressió del règim podia afectar tothom i englobava tots els aspectes de la vida diària de les persones, fins i tot aquells més íntims. Era una espessa xarxa d’informes i denúncies en què participaven l’exèrcit, la policia, la guàrdia civil, Falange, l’Ajuntament i la guàrdia urbana.

Els informes i les denúncies servien per efectuar tota mena de represàlies i també de prova acusatòria en els judicis civils o consells de guerra sumaríssims que podien comportar anys de presó i fins i tot la pena de mort per a l’acusat. A Manresa, un dels llocs on es feien aquests judicis era la sala d’actes de l’actual Institut Lluís de Peguera.

Durant els primers anys de la dictadura, acabada ja la guerra, Franco féu executar arreu de l’Estat espanyol unes 30.000 persones. Almenys 28 d’aquestes persones eren de Manresa, sense comptar les víctimes mortals que provocà l’ocupació de la ciutat. El mateix general Franco donava personalment el seu vist-i-plau, l’enterado, a les sentències de mort.

A més a més, molts manresans i manresanes foren tancats en presons o en camps de concentració. D’altres foren castigats a treballs forçats en batallons de treballadors. Això, quan no eren despatxats de les seves feines o no podien circular lliurement sense el corresponent permís de les autoritats. En definitiva, el control governamental sobre la població era total i, àdhuc, asfixiant.