Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Poc després que les tropes franquistes trepitgessin per primera vegada territori català, una Ordre del Ministerio de Educación Nacional  encarregava als seus organismes establerts a Saragossa l’atenció de "las necesidades escolares de las zonas liberadas de Cataluña", entre les quals hi havia la depuració del personal docent.

Tots els funcionaris civils de la provincia de Barcelona, tant si depenien de l’estat, de l’administració provincial com de la municipal, van ser obligats a presentar davant el “Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles”, situat a l’Auditoria de Guerra de la 4ª Regió Militar, una declaració jurada sobre les seves activitats abans i després del 18 de juliol de 1936 per obrir-los un expedient personal sense la resolució  positiva del qual no es podien reintegrar als seus llocs de treball.  El termini per presentar la declaració jurada era el mes de febrer de 1939.

Els mestres de la província de Barcelona van haver de presentar, doncs, aquesta declaració jurada davant l’Auditoria de Guerra per veure si se’ls considerava responsables d’algun acte criminal contra el nou règim i, a més a més, els mestres de primària i els professors d’institut van haver de superar el procés de depuració establert pel “Ministerio de  Educación Nacional” per establir les responsabilitats administratives i les possibles sancions que es poguessin establir.

Una ordre del 28 de gener del 1939 regulava la situació educativa a les províncies catalanes (la qual cosa volia dir restablir les competències educatives del Ministerio de Educación Nacional sobre l’ensenyament català una vegada que la Generalitat de Catalunya havia estat suprimida), alhora que es declaraven provisionalment suspesos de feina i sou els mestres titulars que, acollint-se als decrets del Ministerio de Instrucción Pública del 28 de març del 1933 i 26 d’octubre del 1935, havien optat per passar voluntàriament al servei de la Generalitat, i eren cessats tots els mestres nomenats durant la guerra pel govern autònom encara que es preveia la possibilitat de reutilitzar els seus serveis una vegada s’hagués comprovat la seva idoneïtat ideològica.  Es va donar quinze dies als mestres per sol·licitar el reingrés a la Comisión Depuradora de Instrucción Pública.

Una altra ordre, també del 28 de gener del 1939, publicada al BOE del 3 de febrer de 1939, regulava la depuració del magisteri català, amb criteris bàsicament idèntics als aplicats en altres territoris anteriorment ocupats pels franquistes, i ordenava a la comissió depuradora de Saragossa que enviés els expedients de mestres catalans tramitats a les comissions depuradores provincials pertinents.

A Catalunya, a partir del febrer del 1939, van actuar vuit comissions depuradores, a raó de dues per província. Les encarregades de l’ensenyament secundari estaven presidides pel governador civil i es formaven amb "un Profesor de Instituto de 2a Enseñanza, un Profesor de EscueIa Normal, otro de Escuela de Artes y Oficios o de Comercio, y un vecino con residencia en la capital"; les responsables de l’ensenyament primari les presidia el director d’un institut de Batxillerat de la província i es completaven amb "un Inspector de Primera Enseñanza, el Presidente de la Asociación de padres de familia y dos personas de máximo arraigo y solvencia moral y técnica". Més endavant s’hi van afegir dos vocals més a proposta de la corresponent delegació provincial de Falange.

La depuració del magisteri català
va perseguir les idees nacionalistes
a més de les diferències ideològiques
amb el franquisme.

El 28 de febrer de 1939 es va publicar una ordre segons la qual tots els ensenyants de Catalunya tenien un termini de quinze dies per presentar una declaració jurada en la qual se’ls demanava què havien fet des de  l’any 1931, amb testimonis i avals. Un miler de mestres –quasi el 18% dels mestres catalans- ja no van sol·licitar el reingrés, amb la cosa van ser sancionats directament amb la separació definitiva del servei.

A Catalunya els processos de depuració ja es van incoar segons l’ordre de 18 de març de 1939, en la qual s’establia que les sancions que es podien imposar, com a conseqüència del procés de depuració, eren:

1. Trasllat forçós amb prohibició de sol·licitar càrrecs vacants durant un període d'un a cinc anys.
2. Suspensió de sou i feina d'un mes a dos anys.
3. Postergació des d'un a cinc anys en les sol·licituds de plaça.
4. Inhabilitació per a l'exercici de càrrecs directius o de confiança.
5. Separació definitiva del servei.

El dia 8 de maig de 1939 es va constituir la Comissió encarregada de la depuració del magisteri de la província de Barcelona. Estava formada per Manuel Marín Peña, director de l’institut Menéndez y Pelayo, com a president; Josep Casajuana Oliver, president de l’Associació de Pares de Família, l’inspector d’ensenyament Antolín Herrero Porras (substituït més endavant per Luis de Francisco Galdeano), Emili Fernández Villalta i Frederic Camp Llopis com a vocals. Al gener de 1940 s’hi van afegir els dos membres proposats per la Falange, el canonge integrista Josep Montagut Roca i l’excombatent Eduard Pascual Fàbregas, i el juny de 1940 Francesc Colldeforns Lladó va substituir-hi Josep Casajuana com a representant dels pares de família.

L’expedient de depuració s’incoava a partir de la declaració jurada que presentava el mestre sotmès a l’expedient. En aquest s’hi demanaven les següents qüestions:
“1ª ¿Dónde se encontraba al iniciarse el alzamiento nacional del Ejército?
2ª ¿Qué actos ejecutó o intentó para sumarse a él?
3ª ¿Prestó algún servicio bajo el mando de Jefes marxistas o que suponga acatamiento a los mismos? En caso afirmativo ¿Qué servicios? ¿Por cuánto tiempo? ¿Y porqué motivos?
4ª ¿Obtuvo algún ascenso, nombramiento o remuneración especial dentro de su cargo administrativo, técnico especial con posterioridad al 18 de Julio de 1936 hasta la fecha?
5ª ¿Ha cobrado sus haberes? ¿Dónde? ¿Cuántos meses? ¿Personalmente?.
6ª ¿Fué destituído, declarado cesante o jubilado a partir de la indicada fecha del 18 de Julio de 1936?
7ª ¿A qué partidos políticos ha pertenecido? ¿Con qué fecha ingresó? ¿Ha ocupado algún cargo directivo?
8ª ¿Ha formado parte y con qué cargo en los Comités constituídos con posterioridad al 18 de Julio de 1936 en el antiguo Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes?
9ª ¿Ha formado parte de algún otro Comité ajeno a este Ministerio?.
10ª ¿Trabajó siempre en Madrid durante el período rojo, o por el contrario salió de dicha Capital alguna vez con ocasión de asuntos especiales? Y en el caso afirmativo ¿Qué clase de asuntos?.
11ª ¿Le fueron encomendados a partir del 18 de Julio trabajos o mandos de índole de Guerra?.
12ª ¿Perteneció a las Milicias del Frente Popular que han combatido contra la España Nacional? Y en su caso ¿Con qué graduación?.
13ª Si ha residido en el extranjero o en población dominada por el enemigo ¿Qué tentativas hizo para salir? ¿En qué fecha y por qué medios lo consiguió? ¿Recibió algún auxilio? ¿Dónde?.
14ª ¿En qué día y en qué lugar hizo su presentación? ¿Ante qué Autoridad?.
15ª Nombre de las personas que confirmen sus manifestaciones (por lo menos dos).
16ª Presentación de la prueba documental que obra en su poder (pasaporte, certificados, cartas, etc.).
17ª Indique cuanto sepa del período revolucionario, principalmente en lo relacionado con el desenvolvimiento público y administrativo del Ministerio e indique asimismo la actuación que conozca de sus compañeros.”

En aquest qüestionari es veu clarament l’intent de fiscalitzar la conducta política i la implicació de l’expedientat durant el període de la guerra civil, però a més a la 7ª pregunta se li demana per fets anteriors a la guerra. La pregunta 17ª i última anima clarament a la delació d’altres persones, i la pregunta 10ª és clarament incongruent. La dificultat afegida d’aquesta declaració jurada era que calia trobar almenys dues persones que confirmessin les manifestacions de l’expedientat.

A la declaració jurada calia afegir-hi l’informe de l’autoritat municipal, en el nostre cas, l’Ajuntament de Manresa, l’informe de l’Església, en el cas de Manresa de la parròquia de Santa Maria de la Seu; l’informe del representant dels pares de família, que a Manresa era l’”Asociación Católica de Padres de Familia”; i l’informe de la Guàrdia Civil.

La depuració franquista castigava la fidelitat
a les idees republicanes a partir de 1931.

En aquests informes es demanava per la conducta religiosa, política i social de l’expedientat amb anterioritat al 18 de juliol de 1936, la conducta durant la dominació “rojo-separatista”, les idees separatistes i la tasca catalanista que havia fet l’expedientat a l’escola i fora d’ella i si tenia alguna publicació de caire catalanista; els partits i organitzacions sindicals a les quals havia pertangut i la conducta professional i privada. Cal destacar que el fet d’haver respectat la legalitat republicana podia convertirse en causa d’expedient, ja que s’hi demanaven informes de la conducta pública de l’expedientat amb anterioritat de la sublevació militar del 18 de juliol. Finalment, també es demanaven informes pertanyents a l’esfera privada.

Entre les acusacions més greus que es podien rebre estaven la pertinença a la maçoneria, la militància o la col·laboració amb organitzacions vinculades al Front d’Esquerres, la participació en comitès o qualsevol mena d’organisme republicà, etc. Per regla general, les acusacions més greus anaven lligades a la implicació personal de l’ensenyant en els avatars de la vida política durant la República i la Guerra Civil. Igualment greus, encara que en un grau lleugerament inferior, eren les acusacions per motius estrictament ideològics: ser d’esquerres, socialista, marxista, comunista, nacionalista, catalanista, separatista, etc. (cal dir que les comissions no acostumaven a fer gaire distinció entre uns i altres càrrecs, de forma que, per exemple, esquerranisme i marxisme o catalanisme i separatisme sovint eren considerats sinònims). La pitjor de les possibilitats, des del punt de vista dels càrrecs polítics, era que es combinessin l’acusació d’esquerranisme amb la de nacionalisme, especialment si se li afegia algun tipus d’actuació al servei dels organismes republicans.
 
També acostumaven a tenir greus conseqüències les acusacions relatives a les creences i pràctiques religioses dels docents, de la mateixa manera que algunes relacionades amb la seva vida privada; així, per exemple, els ensenyants divorciats eren separats immediatament del servei, com també qui tingués una conducta moral o sexual considerada irregular, a més dels ateus i els irreligiosos.

Les sancions que s’aplicaven anaven des de la simple inhabilitació per a l’exercici de càrrecs docents fins a la separació del servei i la inhabilitació per dedicar-se a l’ensenyament. Entremig hi havia diversos tipus de sancions: suspensions temporals de sou, trasllat a una localitat de cens inferior, dins la mateixa província o a una altra província, trasllat a fora de Catalunya, suspensió per un període de 2 a 5 anys de participar en els concursos de trasllat, etc. En general, la separació definitiva de la docència quedava reservada per a les acusacions més greus, mentre que la suspensió temporal i els trasllats s’aplicaven als ensenyants que es consideraven recuperables. Els trasllats fora de Catalunya es decidien sistemàticament quan entre els càrrecs considerats provats se’n trobava algun de relacionat amb la ideologia nacionalista.

El funcionament de les comissions depuradores que van actuar a les quatre províncies catalanes no va presentar cap mena de particularitat respecte a les que funcionaven a les altres províncies espanyoles perquè el procés de depuració dels professorat de l’ensenyament públic va ser un procés governamental endegat i normativitzat per la dictadura franquista i que es va aplicar arreu amb l’objectiu d’eliminar de l’ensenyament totes aquelles persones que haguessin aportat innovacions pedagògiques i que haguessin defensat un tipus d’escola i d’ensenyament laic, democràtic, català i arrelat al medi. També és de destacar que el procés repressiu es va dur a terme amb funcionaris procedents de fora de Catalunya però que la major part dels membres de les comissions depuradores, dels autors dels informes i de les denúncies o delacions van ser gent catalana.

Pel que fa als mestres de l’escola privada no calia passar el procés depuració, n’hi havia prou amb la presentació, davant les autoritats del Ministerio de Educación dels justificants de “moralidad y adhesión al Régimen” o bé una certificació de la direcció del centre privat assegurant l’adhesió al nou règim. Aquest fet administratiu va facilitar que mestres favorables a les idees republicanes poguessin continuar exercint o bé que mestres depurats de l’escola pública poguessin fer mestre en escoles privades. De tota manera, era molt difícil que una persona expedientada pel règim franquista trobés feina en una escola privada ja que poca gent s’arriscava a donar feina a una persona assenyalada com a desafecta pel franquisme, el més corrent era buscar feines de fer classes particulars o bé treballar a hores, sense contracte, en una acadèmia, i encara com a favor.