Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

 El cop d’estat feixista del juliol de 1936 va significar l’inici d’una guerra civil amb un fort component ideològic, en la qual es discutien l’organització de la societat, el paper de la religió i la “unidad nacional”. L’esclat de violència que es va produir a tots dos bàndols els primers mesos va donar lloc a una persecució, i eliminació física en molts casos, de les persones que es consideraven desafectes. Aquesta situació de violència social en el context de la guerra civil va provocar l’intent de control ideològic de tot el cos de funcionaris governamentals, tant a la zona republicana com a la zona sublevada contra la República.

La Junta de Defensa Nacional del govern republicà va publicar un decret el dia 22 de juliol de 1936, en el qual cessava els funcionaris de tota mena i de qualsevol ministeri que haguessin col·laborat amb el moviment subversiu o que fossin enemics declarats del règim.

La depuració a la zona republicana va ser conseqüència
de l’aixecament armat del 19 de juliol de 1936

Posteriorment, el ministre d’Instrucció Pública de la República, Jesús Hernández, va promulgar un decret, el dia 15 de setembre de 1936, en el qual declarava suspesos tots els drets dels funcionaris públics, amb l’obligació de sol·licitar mitjançant una instància la readmissió en les respectives destinacions i categories. Segons l’article 5 d’aquest decret, el ministre podia adoptar les següents mesures: declaració de reintegrament al servei actiu, amb ple reconeixement dels drets, declaració de disponible governatiu, jubilació forçosa decretada pel ministre i separació definitiva del servei. La importància concedida a l’ensenyament la fa palesa el fet que, el febrer de 1937, es va formar un Comitè Depurador del Magisteri, i les seves decisions es podien recórrer davant el Magistrat Jutge de Revisions del Ministeri d’Instrucció Pública. Aquesta depuració del magisteri, instruïda des del Ministeri d’Instrucció Pública republicà, va tenir uns efectes limitats i sembla que afectà realment a pocs mestres.

A Catalunya, l'aplicació del projecte d'escola única del CENU durant el període revolucionari, a partir del juliol del 1936 va comportar la depuració del magisteri més conservador i contrari a l’obra republicana. El conseller de Cultura Ventura Gassol, en una ordre que publicà el 13 d'octubre de 1936, nomenà, a proposta del CENU, els mestres que podien exercir a Catalunya..Els que no sortien a la llista havien sofert la depuració política.

El resultat d'aquesta depuració fou que la majoria del personal continuà en els càrrecs que ocupava anteriorment; una altra part fou jubilada amb tota mena de notes favorables; alguns foren traslladats i a altres els fou concedida l'excedència a disposició de la Conselleria de Cultura. Els destituïts foren una mínima part; exclusivament aquells que havien pres part activa en les campanyes contra el règim republicà i autonòmic o havien dificultat l'actuació  dels centres docents que en recollien l'esperit, ja abans del 19 de juliol.  En el cas de Manresa, per exemple, cap mestre públic no va perdre el seu lloc de treball.