Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

 El període republicà significà una renovació en molts aspectes i un dels més destacats fou la renovació i millora de l’ensenyament. La necessitat d’introduir reformes en el sistema educatiu, millorar la formació del professorat i, sobretot, dotar de suficients escoles tot el país era urgent.  A Catalunya la proporció d’analfabets, vers el 1930, era d’un terç de la població i, a Manresa, més de la quarta part de la població en edat escolar estava sense escolaritzar.

Durant l’època de la República es van portar a terme un conjunt de reformes que cercaven millorar la qualitat del sistema educatiu, l’escolarització de la població escolar i la situació laboral dels mestres: es van introduir la coeducació i l’ensenyament laic, es van incorporar i generalitzar tot d’innovacions pedagògiques de l’Escola Nova, es van crear nous centres escolars i van augmentar notablement els menjadors i les biblioteques escolars.

El franquisme va considerar els mestres

els principals difusors de les idees republicanes.

Amb el període revolucionari que s’obrí amb el fracàs de la revolta feixista del 19 de juliol de 1936 encara es va voler, a Catalunya, aprofundir més els avenços vers una educació laica, moderna, universal i innovadora amb la creació, el 27 de juliol de 1936, del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). L’escola que preveia el CENU tenia tres finalitats primordials:

“a)- Organitzar, en els edificis apropiats per la Generalitat, el nou règim docent

d’escola unificada que substituirà l’escola de tendència confessional.

b)- Intervenir i regir aquest nou règim docent, assegurant que respongui, en tots els

aspectes, al nou ordre imposat per la voluntat del poble, és a dir, que estigui inspirat en els principis racionalistes del treball, que tot home amb aptituds pugui arribar, sense obstacles i prescindint de tot privilegi, des de l’escola més primària als estudis més superiors: a la Universitat obrera i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

c)- Aquest Comitè intervindrà en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat,

de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.”

El règim franquista va considerar els mestres, especialment els de l’ensenyament públic, els culpables d’haver fet propaganda de les idees que atacaven els pilars de la societat espanyola tradicional, l’ordre social,  la moral, els bons costums, la religiositat, i la “unidad de la patria”. Per aquest motiu la depuració dins el magisteri va ser un esforç per eliminar de l'escola tot el que s’hi havia introduït de coeducació, laicisme i innovacions pedagògiques de l’Escola Nova.