Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

L’Escola Nova és el nom que rep el moviment de renovació pedagògica que s’inicia a diversos països de l’Europa occidental a finals del segle XIX o principis del XX i que aixopluga un conglomerat de teories i mètodes educatius que formen un moviment ampli i diversificat. La renovació en la pedagogia i la metodologia de l’ensenyament que proposava recolzava sobre els principis de la pedagogia activa, en la qual es donava la màxima importància a l’observació i l’experimentació, la confiança en els recursos de l’infant per aprendre, la promoció de l’aprenentatge crític a partir de l’observació de la realitat i la llibertat en l’elecció de les activitats; alhora això es combinava amb una gestió democràtica de l’aula i la participació de l’alumnat en les decisions que s’hi prenien. L’Escola Nova pretén una educació integral del nen o la nena; per això es promou tant l’educació intel·lectual com l’ensenyament pràctic i l’educació moral i social; a l’escola nens i nenes conviuen junts a la mateixa aula perquè l’escola els ha d’educar per viure en societat. Aquesta manera d’aprendre era ben bé al revés de l’ensenyament tradicional basat en els mètodes repetitius i memorístics, amb l’alumnat sotmès a la rígida disciplina que imposa el professor i a una estricta separació de sexes.

L’Escola Nova volia aconseguir l’educació
intel·lectual, social i moral dels nens.

Les primeres escoles que es poden inscriure dins el moviment de l’Escola Nova es funden a la Gran Bretanya i a França a finals del segle XIX i, a partir d’aquí, en van anar sorgint a altres països europeus. Segons Josep González-Agàpito, es poden distingir tres etapes en l’Escola Nova :

• a/ De 1889 a 1900, creació de les primeres escoles i primeres experimentacions.
• b/ De 1900 a 1918, període d’intensa recerca, construcció i formulació d’idees i teories de l’educació nova.
• c/ De 1918 a 1939, expansió de l’Escola Nova i creació de la  Lliga Internacional d’Educació Nova. S’aconsegueix, a més, el suport de l’administració pública. Diverses reformes educatives s’hi inspiren: Alemanya i Austria al 1919, Espanya al 1931, Bèlgica al 1935, Catalunya al 1936, França al 1937.

Pedagogs coneguts de l’Escola Nova i que van tenir una influència en l’educació de diversos països, entre ells Catalunya, van ser l’estadounidenc John Dewey (1859-1952), la italiana Maria Montessori (1870-1952), el belga Ovide Decroly (1871-1932) i el francès Célestin Freinet (1896-1966).