Cerca
Resultats de la cerca
-
Les circumstàncies històriques i els fets polítics de l'any 1934, entre els quals destaquen els fets del 6 d'octubre, tornen a tenir incidència en les xifres, els usos i l'ambient de la biblioteca. Malgrat tot, els usuaris de la Biblioteca Popular de Manresa augmenten i podem afirmar que el qualificatiu popular que acompanya el nom de la biblioteca de Manresa s'ajusta a la perfecció a la realitat ja que "la freqüenten mestres i deixebles, pares i fills, amos i treballadors, seglars i religiosos". De la memòria de la directora es deriva la confirmació que la feina que estan fent entorn al públic més jove va donant els seus fruits, ja que moltes vegades són els infants que demanen als seus pares que els portin a la biblioteca i d'aquesta manera acaben sumant dos nous usuaris.
L'Anuari també inclou un text d'Olga Kirchener sobre les guies de lectura, on es fa evident el paper orientador de la biblioteca, tant per a un públic més general com a l’escolar.
Memòria de la Biblioteca Popular de Manresa. Pilar Bertran
“Les guies de lectura”
“Taules comparatives del moviment de les biblioteques populars de la Generalitat de Catalunya”
“Guies de lectura repartides” i “Moviment de llibres”
Memoriacat - 01/27/2018 - 19:12
-
Anuari 1928
Anuari 1929
Anuari 1930
Anuari 1931
Anuari 1932
Anuari 1933
Anuari 1934
Anuari 1935
Anuari 1939-40Anuaris de les Biblioteques Populars (1928-1940) que es conserven a l’Arxiu del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Introducció
Els anuaris de les Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona eren publicats per la Direcció Tècnica de Biblioteques, sota la direcció de Jordi Rubió, i recollien les memòries anuals de cada centre. Aquestes memòries, elaborades per les directores de la biblioteca, contenien un resum de les estadístiques de lectors, de llibres consultats, llibres deixats en préstec, etc, però també servien per fer balanç de les principals incidències viscudes.
Pilar Bertran, la primera directora de la Biblioteca Popular de Manresa, a l’anuari de l’any 1931, explicava les diferències entre el dietari i l’anuari i com el primer fornia de continguts el segon:
"Ens ha estat i és de molta vàlua el llibre diari de la Biblioteca on, jorn per jorn, donem compte dels esdeveniments, fets sobresortints i tasca realitzada; això ens permet veure el que es va fer l’un any i s'ha fet l'altre en circumstàncies anàlogues. Aquest llibre, però, quedaria tan sols a favor de la nostra Biblioteca i de les seves Bibliotecàries presents i futures, si no transcrivíssim les seves clarícies en l'ANUARI, perquè s'expandeixin fora del nostre clos, interessant a les persones totes i particularment a les dedicades a institucions afins. Cal establir la unió entre les Biblioteques i Bibliotecàries de tot Catalunya, germanes en formació, ideals i tasques. Cal que unes a altres ens comuniquem esperances, observacions, problemes. És per això que existeix l'ANUARI".
Els anuaris també incloïen algun article monogràfic sobre qüestions relacionades amb els llibres o amb la biblioteca o simplement de reflexió personal. Com a mostra, aquest fragment de la mateixa Pilar Bertran també el mateix 1931.
[...] Una altra de les qüestions que requereixen l’activitat del bibliotecari és el fer conèixer al públic la Biblioteca i el seu contingut. Aquesta podria anomenar-se qüestió de propaganda si aquest mot no s’emprés gairebé sempre en sentit interessat: no és la propaganda comercial d’un article el que escau al bibliotecari, sinó propagar el foc sagrat de l’enamorament espiritual envers els llibres. [...]
Tots els anuaris s’iniciaven amb una nota introductòria de Jordi Rubió, on també feia balanç de l’any, lloava la tasca de les biblioteques i del seu personal, i hi exposava les principals idees de treball i els projectes que depenien del Servei Central de Biblioteques. Aquestes notes també recollien els moments socials i/o polítics que tenien una certa repercussió en la seva gestió, com el text següent recollit de la nota introductòria de l’Anuari de 1929:
“Redactats i compostos en gran part els articles i memòries que editem en aquest Anuari, la desaparició de la Dictadura ha vingut a temps de fer possible que la nostra llengua catalana s’hi vegi honrada".
O aquest altre paràgraf de la memòria de 1930, redactat el 1931, quan ja s’albirava la República: “Ja la impremta havia estampat les pàgines que segueixen de l’ANUARI 1930 de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona, quan en posar-nos a redactar aquestes ratlles introductòries, sentim que la mà ens tremola d’emoció davant la imminència d’una gran transformació històrica”. A la memòria de l’any següent s’emfatitzava que: “Aquest ANUARI és el primer dels nostres que apareixerà sota el signe de la Generalitat de Catalunya. [...] Catalunya ha recobrat la seva unitat, no per una concessió revocable del Govern, com en els dies ja superats de la Mancomunitat, sinó per una empenta decisiva de la seva voluntat d’ésser”.
La dictadura franquista comportarà l’exili o la depuració de Jordi Rubió i de molts bibliotecaris i deixarà evident la seva petjada a l’anuari de 1939/40 amb diferents proclames (“¡Arriba España!” “¡Viva Franco!” “¡Viva España!”) dels seus nous responsables i, fins i tot, amb una fotografia del dictador amb aquest peu de foto: “A su Excelencia el Generalísimo Franco, Caudillo de España”.
El primer Anuari es va publicar el 1922, es va interrompre els anys de la Guerra Civil i va prosseguir posteriorment en època franquista. Per tant, en aquest web reproduïm la informació referida a Manresa des del primer any de funcionament de la Biblioteca (el 1928) fins al 1939-40.
Memoriacat - 02/08/2018 - 17:07
