El salvament de la Seu
de Manresa, l'any 1936

 

27/7/1936. Ofici adreçat, pocs dies després d’esclatar la guerra, pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, a l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet. Li requereix que confisqui, “en nom del Poble”, els elements del patrimoni que corrin el risc de ser destruïts a causa de les circumstàncies del moment. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

27 i 31/8/1936. El diari “El Dia” informa de l’acord municipal d’enderrocar l’església de Sant Pere Màrtir, el Teatre Conservatori i els edificis annexos (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

7/9/1936. El diari “El Dia” informa de l’inici de les obres d’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir. De fet, aquell dia començaven l’enderroc de 7 esglésies de la ciutat i la construcció d’algunes obres públiques. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

2/10/1936: Carta firmada per l’alcalde Francesc Marcet, publicada a la premsa local, en la qual demana que s’aturi l’ensorrament de la basílica de la Seu, pel seu valor artístic i com a referent de la ciutat de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

Del 3 al 15/10/1936. Mostres de suport a la carta de l’alcalde Francesc Marcet, demanant que s’aturi l’ensorrament de la Seu, per part de diverses associacions i partits: Acció Catalana Republicana, Federació Nacional d’Estudis de Catalunya, Cercle Artístic de Manresa, entitats esportives, Comissió de cultura d’Esquerra Republicana, Estat Català, Comitè de conservació d’edificis públics i patrimoni artístic i cultural i el Grup Excursionista de la Cooperativa Obrera Manresana (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

8/10/1936. Escrit del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa i membre del POUM Carles Costa, publicat al diari “El Pla de Bages” i titulat “L’enderrocament de les esglésies”, on critica que es destinin diners, mitjans i esforços a ensorrar esglésies mentre falta ajuda al front i hi ha misèria a la rereguarda. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

12/10/1936. El diari “El Dia” dona suport a l’escrit de Carles Costa de paralitzar l’enderrocament d’esglésies i demana que s’ordeni “la realització d’obres que fossin de més utilitat pel triomf contra el feixisme”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

Octubre de 1936. Polèmica entre Pere Fitó (Mariné) i Zurita Cervelló sobre l’ensorrament de la Seu, a través d’escrits publicats al diari “El Pla de Bages”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 31/10/1936: Nota de la redacció del diari “El Pla de Bages” que informa que no es publicaran més articles sobre l’ensorrament de la Seu perquè “el Consell Municipal ha pres en ferm –creiem- unes determinacions en aquest sentit”.

 

 

 

4/11/1936. Dictamen de la comissió de Foment i Treball de l’Ajuntament. Proposa aprofitar la demolició de l’església de Sant Pere Màrtir per enderrocar també el Teatre Conservatori i altres elements, per donar amplitud a la plaça de Sant Domènec. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

7/11/1936. Proposta del departament de Foment i Treball de l’Ajuntament de continuar les obres públiques iniciades en començar la guerra -entre elles els enderrocaments d’edificis de culte-, d’acord amb un dictamen precedent, d’octubre de 1936. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

  

09/12/1936. Petició adreçada a l’alcalde de Manresa per diferents persones vinculades al món de la cultura i les arts escèniques, en què es demana que no s’enderroqui el Teatre Conservatori, amb motiu del projecte urbanístic d’engrandir la plaça de Sant Domènec. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

 

 

11/12/1936.Despeses generades per Lluís Rubiralta amb motiu de la tasca de salvament del patrimoni religiós. Les peces rescatades es dipositaven a la Cova de Sant Ignasi, habilitada com a museu. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

12/12/1936. La premsa local reprodueix una instància presentada per diferents entitats culturals en què demanen a l’Ajuntament que no s’enderroqui el Teatre Conservatori.

 

 

Novembre 1936-febrer 1937. Llistes amb els noms d’alguns operaris de les brigades d’atur forçós que van participar en l’enderrocament d’edificis religiosos i els jornals que cobraven. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

12/12/1936. Informe de l’Ajuntament en què es relacionen les obres que porten a terme els 520 operaris de les brigades d’atur forçós, entre elles l’enderrocament d’edificis de culte. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

Finals de 1936. Informe sobre les diferents obres en què participen les brigades d’atur forçós. En aquell moment donaven feina a 520 persones. Malgrat que està datat el novembre de 1937, pràcticament segur que la data està equivocada. Probablement el document és de finals de 1936. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

14/12/1936. Carta adreçada a l’alcalde pels sindicats de la construcció. Li comuniquen la decisió unilaterial de continuar les obres iniciades –entre elles els enderrocs-, “sense cap compromís en els pressupostos que pugui fer l’Arquitecte [...]”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

13 i 14/1/1937. Consulta i resposta sobre el sou setmanal d’un membre de la brigada encarregada de l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir: 45,50 pessetes. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

9/2/1937: Instància a l’Ajuntament per part dels obrers de la Sastreria Fornells, situada a la plaça Fius i Palà, que, com a conseqüència de l’enderrocament de l’edifici, demanen un local alternatiu. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

20/2/1937: informació sobre l’autorització de l’Ajuntament a l’Escola Proletària d’Art Escènic per organitzar un festival de comiat i homenatge al Teatre Conservatori, que s’havia decidit enderrocar. Finalment, no s’enderrocaria i tampoc no es portaria a terme aquest festival. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

23/2/1937. Sol·licitud adreçada a l’Ajuntament per la Federació de Sindicats Agrícoles del Bages, per poder fer servir l’edifici de la Seu com a centre de contractació i intercanvi de mercaderies. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

23/2/1937. Instància a l’Ajuntament per part de Josep Culla Torrentallé que regenta el Cafè del Centre de Dependents, local que ha d’abandonar per l’enderroc previst del Teatre Conservatori. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

25/3/1937. Ofici de la Generalitat a l’alcalde de Manresa en què es notifica la concessió d’una subvenció per fer front a les despeses generades per les brigades d’atur forçós. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

Maig de 1937. Llista de carrers que van canviar de nom. L’onada anticlerical va fer que durant la guerra desapareguessin les referències religioses a l’espai públic. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

30/9/1937. Ofici de l’exèrcit republicà en què autoritza l’Ajuntament a allotjar refugiats de guerra en un dels convents de la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

30/3/1937. Llista d’obres públiques en curs durant la guerra. Hi consten els enderrocaments de diferents edificis de culte. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

24/4/1937. Acta d’una reunió de la comissió de govern de l’Ajuntament de Manresa. Entre els acords presos, hi consta el desallotjament de “l’edifici de l’ex-convent de la Cova”, per convertir-lo en museu. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

24/4/1937. Dictamen de la Comissió de Foment i Riquesa Urbana de l’Ajuntament. S’hi proposa l’adopció de mesures destinades a efectuar un major control de la despesa, després de constatar la paràlisi de les obres i feines d’enderrocament –que ocupen “uns 800 treballadors”-, per la manca de recursos. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

 

31/7/1937. Comunicat de l’Ajuntament de Manresa que anuncia una contribució extraordinària per adequar la Seu com a lloc d’allotjament de tropes. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

30/9/1937. Informe sobre l’estat dels edificis religiosos, emès per l’Ajuntament. S’hi justifica l’enderroc de sis elements “por necesidades de urbanización” i s’hi afirma que les imatges i la major part del mobiliari van ser cremats “por el pueblo”, mentre que el que es pogué salvar es lliurà a la Generalitat i està exposat parcialment al museu de la Cova. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

7/11/1937. Llista d’estris de cuina pertanyents a l’exèrcit dipositats a la Seu, al servei dels refugiats de guerra que hi estan allotjats. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

Tardor de 1937. Despeses setmanals generades per les diferents brigades d’obres creades pel Comitè Revolucionari i Antifeixista per combatre l’atur. Hi figuren les tasques d’enderroc de diferents esglésies. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

Relació de despeses de l’Ajuntament entre octubre de 1936 i gener de 1937. Els imports més alts corresponen a les brigades d’atur forçós, encarregades de la demolició d’edificis religiosos. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

29/1/1938. Carta-albarà de Ramon Fàbregas, president de Maquinària Industrial, a l’Ajuntament de Manresa, sobre el lliurament de 31.510 quilos de bronze resultant d’una fosa de campanes procedents d’esglésies. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

 

 

09/09/1938. Ofici adreçat per l’alcalde de Manresa al comandant de la plaça, per mitjà del qual autoritza l’accés a la Seu de vehicles de sanitat militar. S’hi fa esment de l’ús de la basílica per part dels refugiats, que hi van a buscar menjar. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

 

Any 1974-75. Escrit d’Eugeni Brunet, arran d’un treball que Montserrat Selga, néta seva, havia de fer per la carrera de Periodisme, en la qual explica la intervenció en el salvament de la Seu de Pere Bosch i Gimpera (1891-1974), rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i conseller de Justícia de la Generalitat (1937-1939). (Col·lecció particular de Montserrat Selga)

 

 

 

Documents relacionats amb el salvament de la imatge de la Puríssima Concepció (quan s’ubicava a la Capella de la Verge de la Seu) a casa de Manuel Prat Guitart, membre de la Confraria de la Puríssima. (Col·lecció Maria Prat Torras)