El salvament de la Seu
de Manresa, l'any 1936
La troballa de la ceràmica manresana del segle XIV durant l'enderroc del Carme
Joaquim Aloy
Quan es parla de l'enderrocament de les esglésies de l'any 1936 a Manresa, s'ha de fer forçosament referència a la descoberta de la ceràmica manresana del segle XIV, ja que el manresà Lluís Rubiralta i Garriga la va trobar sota la coberta de l'església del Carme, quan l'estaven enderrocant. Aquest descobriment, que no s'hauria produït de no haver-se enrunat l'església, ha permès dotar el Museu Comarcal de Manresa d'un conjunt de 66 objectes de ceràmica de gran valor, que es coneixen amb el nom de "Ceràmica Manresana".
|
Les voltes de l'absis de l'església del Carme enrunades. En el farciment d'aquestes voltes s'hauria trobat el conjunt de peces i fragments de l'anomenada "Ceràmica Manresana". Segons Lluís Rubiralta, aquesta imatge i la següent daten del mateix mes d'octubre de 1936. |
|
La coberta de l'església del Carme ja buidada de tot el farciment. Dins d'aquests carcanyols, però en la part de l'absis, es va trobar la ceràmica. |
|
Dues gerretes procedents de la troballa del Carme, en una foto del 1938. |
|
3 escudelles de les 15 que es conserven en el conjunt ceràmic manresà, en una fotografia del març del 1938. |
|
Una de les peces més conegudes d'aquest conjunt ceràmic. Es tracta d'una servidora amb la representació d'un ésser fantàstic, una harpia, encerclada per una sanefa de rombes trencats per una aspa, un motiu força repetit en aquesta col·lecció. |
Lluís Rubiralta dedica en les seves Memòries un extens apartat a parlar de la descoberta de la ceràmica manresana. Segons ell, la troballa tingué lloc el 17 d'octubre de 1936, quan va pujar per l'escala del campanar fins a la volta de l'església per tal de fer unes darreres fotografies d'aquell monument gòtic del segle XIV: "... Un nou cop de pic donat per un home amb el tors nu, esberlava un gros amuntegament d'argamassa, que rodolant, gairebé queia als meus peus. Sí, em deia íntimament. És ceràmica. En recollia un bocí i observava de que hi havien unes ratlles verdoses i morades entrecreuades. Amb el cor batent treia el mocador de la butxaca, i fregant-lo, apareixien nítides unes ratlles o dibuixos. Tot seguit n'agafava d'altres i em donaren el mateix resultat. Aquella ceràmica, que s'assemblava a la de Paterna, seria de l'època de la reconstrucció de la coberta, per tant, tindria almenys uns 600 anys!
"Donant un bot d'alegria, cridava a l'encarregat de la brigada, ensenyant-li la meva descoberta i pregant-li, que permetés vigilar als obrers i fer-los observar que calia guardar-ne tots els trossos que en sortíssim.
"Això, donà un bon resultat. Aviat, un d'ells em venia amb un mig plat de gran mida, que hi havia una figura al centre. En felicitar-lo, ho feia en veu alta i ostensiblement, perquè els altres operaris se n'adonessin. Efectivament, aquell fet produí un canvi radical en la major part dels ensorraires. Aviat, un altre i un tercer, em portaven a ensenyar bocins, tots, d'aquell tipus de ceràmica. Altres, em miraven con un ésser tocat del bolet, com solem dir. emprò, la meva tesi començava a arrelar, i molt aviat em recollírem tota una pila. L'encarregat i altres s'ho miraven amb ulls completament estranyats, emprò, tolerants, permetien el que jo anés d'un indret a l'altre, recomanant i recollint, i moltes vegades, ajudat per un pic, en fes saltar algun tros important, com per exemple, dues gerretes senceres..."
La mateixa tarda tenia lloc l'excavació amb l'equip de Rubiralta i fins a una vintena de persones interessades i l'endemà el mateix Rubiralta anava al Museu Arqueològic i i al Servei de Monuments de la Generalitat a ensenyar-ne unes mostres. La troballa fou considerada de gran transcendència i es procedí a restaurar les diverses peces.
