El salvament de la Seu
de Manresa, l'any 1936
Imatges del paisatge urbà anterior al 1936, dels enderrocs i de les obres públiques.
Vistes generals de la ciutat de Manresa anteriors al 1936
|
Vista aèria de Manresa, amb l'església del Carme i la Caserna, a primer pla. |
|
|
Vista aèria de la ciutat, amb la basílica de la Seu a primer terme. |
|
|
Vista aèria general de Manresa, |
|
|
Vista de la ciutat, amb l'església del Carme (a l'esquerra) i l'antic col·legi de Sant Ignasi i el torrent del mateix nom (a la dreta). |
|
|
La Plaça Major i l'església del Carme. |
|
|
Panoràmica de la Seu, el Carme i la Caserna. |
Els enderrocaments de 7 esglésies de Manresa
Joaquim Aloy
El 7 de setembre de 1936 s'inicià l'enderrocament de set esglésies grans de Manresa: Sant Pere Màrtir, Sant Miquel, l'església de Sant Ignasi i l'antic Hospital de Santa Llúcia, el convent de les Caputxines, el Carme, el convent dels Caputxins i l'església de Sant Bartomeu.
La decisió d'ensorrar-les va ser presa pel Comitè Revolucionari i Antifeixista, forçat per les exigències de les organitzacions sindicals i els partits d'extrema esquerra que, dominant totalment el govern de la ciutat, aprofitaren aquell context revolucionari d'una banda, per expressar el seu sentiment anticlerical, i alhora per oferir feina als obrers en atur. Així, es formaren les "brigades d'atur forçós", bona part dels integrants de les quals s'encarregaren d'enderrocar els edificis religiosos, mentre d'altres treballaven en diverses obres públiques.
L'Ajuntament, que havia quedat desposseït de tota mena de poder i autoritat per oposar-se als enderrocs, per contra, i paradoxalment, hagué de sufragar-ne les despeses. S'arribaren a contractar més de 600 obrers i el cost de les obres arruinà l'economia municipal i comportà, a principi de març de 1937, el cessament de les "brigades". Tanmateix, aleshores, pràcticament totes les esglésies ja estaven enrunades
L'ESGLÉSIA DEL CARME
|
L'Església gòtica del Carme, abans de l'enderroc. Fou construïda en la seva major part durant el segle XIV. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Berenguer de Montagut, autor de La Seu i el Pont nou de Manresa. |
|
|
L'absis de la Parròquia del Carme i el campanar, poc abans de l'enderrocament. En primer terme, l'escorxador de "les Mandongueres", desaparegut fa uns anys. |
|
|
Inici de l'enderrocament de l'església del Carme el setembre de 1936. Façana principal vista des de la placeta de Sant Ignasi Malalt. Observeu que el sostre ja està esventrat. |
|
|
Setembre de 1936. Obrers de les "brigades d'atur forçós", en un moment de descans en el seu treball d'enderrocament del Carme. |
|
|
Interior de l'església del Carme, un cop iniciades les obres de demolició. |
|
|
Perspectiva de la ciutat enregistrades des de la Seu, el mes d'octubre de 1936. Hom pot veure l'església del Carme, amb la teulada i la volta de la nau central a mig derruir i el campanar desmuntat fins a l'alçada de la teulada. |
|
|
La Seu, encara amb la seva torre piramidal, vista des del Carme, durant l'enderroc d'aquesta església. La fotografia és del setembre de 1936. |
EL CONVENT i L'ESGLÉSIA DE LES MONGES CAPUTXINES
|
Porta d'entrada al convent, situada al carrer de Talamanca, en una fotografia del setembre de 1936 poc abans de ser enderrocat. L'església fou inaugurada el 1681, però havia patit diverses destruccions. El conjunt de capitells del seu claustre, d'un gran valor, procedeix de l'antic monestir de Valldaura, fundat el segle XIV. Durant la Guerra es va poder salvar. |
|
|
Perspectiva del claustre, el setembre de 1936, abans de desmuntar-lo. Les columnes i els capitells van ser recollits per l'equip de salvament del patrimoni artístic amb Lluís Rubiralta al davant, i traslladats a la Cova de Sant Ignasi. Després de la guerra tornaren al nou convent de les Caputxines, situat al mateix indret. |
|
|
L'enderrocament de l'edifici per les "brigades d'atur forçós" el setembre de 1936. |
L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL
|
L'Església gòtica de Sant Miquel, una de les joies arquitectòniques més importants i antigues (segle XIV) de Manresa. |
|
|
L'Església de Sant Miquel, vista des del carrer del mateix nom |
|
|
Campanar d'espadanya de l'església. |
|
|
Imatge de La Plana de l'Om, on es pot veure, al fons a la dreta, el campanar de l'església gòtica de Sant Miquel. |
|
|
Imatges de l'enderroc de l'església durant els mesos de setembre i octubre de 1936. |
L'ESLÉSIA DE SANT IGNASI I L'ANTIC HOSPITAL DE SANTA LLÚCIA
|
L'antic Hospital de Santa Llúcia (del segle XIV) i l'Església de Sant Ignasi (del segle XIX), en una fotografia del 1914. |
|
|
L'església de Sant Ignasi, al centre de la imatge. Es va inaugurar l'any 1820 i estava situada al lloc on ocupa actualment la capella del Rapte de Sant Ignasi i la Sala Ciutat. |
|
|
Portal de l'antic hospital de Santa Llúcia, el desembre del 1936, en la fase final de l'enderrocament. |
|
|
Estat de l'enderrocament, el febrer de 1937. (Fot.: Lluís Rubiralta i Garriga) |
|
|
El mateix indret, l’any 1939. L'esvoranc que es pot observar a la teulada no va ser degut a l'enderrocament, sinó als efectes del bombardeig franquista del 21 de desembre de 1938. Molts anys després en aquest solar s'hi edificaria la Sala Loyola, que després va tenir el nom de Sala Ciutat. |
L'ESGLÉSIA DELS CAPUTXINS
|
L'església i el convent dels Pares Caputxins, que estava situat a l'Era de l'Huguet, just on actualment hi ha el Col·legi Oms i de Prat. Primer fou construït el convent (consagrat el 1883) i després, l'església (consagrada el 1887). |
L'ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU
|
Antiga església de Sant Bartomeu i primitiu convent dels Pares Caputxins, situats al carrer de Sant Bartomeu. La capella havia estat inaugurada el 1676. |
L'ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR
El 26 d'agost de 1936, la comissió de Foment de l'Ajuntament decidí enderrocar l'església de Sant Pere Màrtir i els edificis annexos. Aquesta va ser l'única església de la qual l'Ajuntament va aprovar-ne la demolició. L'acord d'aterrar les altres va ser obra del Comitè Revolucionari. El 7 de novembre l'Ajuntament prenia la decisió d'enderrocar també el Teatre Conservatori i així aconseguir una gran plaça al centre de la ciutat, lliure d'edificacions, fet que finalment no es va poder executar.
La demolició de l'església de Sant Pere Màrtir (que es va començar a construir el segle XIV i no es va acabar fins a mitjan segle XVIII, amb l'obra de la coberta que desdeia de l'estil de la resta de l'edifici, fet que el mateix Joaquim Sarret blasmava) es creia necessària pel seu escàs valor arquitectònic i perquè es tractava d'un edifici de dimensions considerables que, situat al centre de la ciutat, constituïa un gran destorb. L'església començà a enderrocar-se també el 7 de setembre.
|
Vista aèria del centre de la ciutat, amb l'església de Sant Pere Màrtir, al bell mig. Es pot observar la Muralla i l'inici de la carretera de Cardona. |
|
|
Vista aèria del centre de la ciutat. A l'esquerra, l'església de Sant Pere Màrtir. Al centre, l'edifici de la Caixa de Pensions i l'antic hotel Sant Domènec. |
|
|
Vista aèria del centre de la ciutat. Al mig, l'antic edifici modernista dels Magatzems Jorba, de l'arquitecte Ignasi Oms, construït l'any 1904, i que va ser remodelat els anys 50; a l'esquerra, l'edifici que al cap d'uns anys acolliria els nous Magazems Jorba. |
|
|
L'església de Sant Pere Màrtir, el mateix setembre de 1936, pocs dies abans que se n'iniciés l'enderroc. A primer pla, l'edifici adossat a la parròquia, que estatjava la sastreria Fornells i la Joieria Busquets. Al fons, l'edifici de la Caixa de Pensions. |
|
|
La plaça de Fius i Palà. A la dreta, l'església de Sant Pere Màrtir, a l'actual carrer del Mestre Blanch. La imatge també és del setembre de 1936. |
|
|
L'enderrocament durant el mes d'octubre de 1936.
|
|
|
Instantànies de la demolició de l'església de Sant Pere Màrtir al llarg del mes de novembre de 1936. |
|
|
L'edifici de "ca la Buressa", el desembre del 1936. |
|
|
La plaça de Sant Domènec, ja sense l'església i amb el refugi que s'hi construí a partir de l'octubre de 1937 per a protegir els ciutadans dels bombardeigs. |
Les obres públiques realitzades durant la Guerra Civil a Manresa
LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT DOMÈNEC
Joaquim Aloy
A partir de l'estiu de 1936, i aprofitant un fet tan excepcional com l'esclat de la revolució, s'intentà portar a terme un antic projecte urbanístic manresà: la urbanització de la plaça de Sant Domènec bo i enderrocant l'església de Sant Pere Màrtir, el Teatre Conservatori i totes les edificacions annexes, com també l'antic edifici de la Telefònica, a la plaça de Fius i Palà. Tanmateix, l'oposició de les entitats culturals a l'enderrocament del Teatre Conservatori, i, especialment, la manca de recursos econòmics de l'Ajuntament, entre altres factors, impossibilità de fer efectiu del tot el projecte. L'enderroc afectà, finalment, només l'església de Sant Pere Màrtir i els seus edificis annexos.
Quan l'agost de 1936 es féu públic l'acord municipal d'enderrocar l'església de Sant Pere Màrtir -l'única demolició d'església aprovada per l'Ajuntament-, "El Dia" aplaudia amb entusiasme la decisió. I afirmava: "La Manresa nova, la de l'esdevenidor, s'haurà obert camí i aquest projecte serà l'inici de la reforma i de la urbanització moderna que els temps actuals exigeixen... Aquesta obra, entre altres, restarà com a penyora de l'estimació a Manresa d'uns ciutadans que, per damunt de les mesquineses i lluites personals, s'han sentit manresans, tot recollint els neguits i les inquietuds del poble, freturós sempre d'un sentiment de progrés moral i material".
Però a final de 1937, quan hom ja s'adonava que l'obra no es portaria a terme, atès que aleshores s'hi estava construint el refugi antiaeri, l'ex-alcalde de Manresa, Francesc Marcet, expressava públicament la seva desil·lusió i protesta. Marcet escrivia el 8 de desembre a "El Dia": "Entre les grans il·lusions urbanístiques realitzables dels manresans tenia un lloc preferent l'enderrocament del Teatre Conservatori i l'església de Sant Domènec, per a donar lloc a la realització del projecte d'una gran plaça, que a més d'ésser una millora urbana, era també una necessitat, donat el creixement i al tràfic de la nostra estimada ciutat.
"Després del 19 de juliol, i al procedir-se a enderrocar l'església de Sant Domènec, els manresans vàrem tenir la sensació que aquell projecte tan difícil de portar-se a cap, anava per fi a ésser una realitat, però ben aviat poguérem comprovar que les coses quedarien a mig fer, degut a la manca de recursos econòmics, o més ben dit, a la manca d'orientació i administració dels recursos que es varen emprar en l'enderrocament d'altres edificis religiosos.
"Si els que dirigiren els enderrocaments a Manresa, haguessin dedicat tots els seus esforços i tots els mitjans econòmics disponibles en aquells moments -que eren suficients- a la realització del projecte de la gran Plaça, a hores d'ara Manresa podria dir amb orgull que la revolució havia deixat com a record inesborrable la plaça convenientment urbanitzada, i que jo hauria proposat que se li hagués donat el nom de Plaça de la Revolució.
"Dissortadament no ens toca més remei que contemplar la nostra il·lusió tot just començada i esperar que altres, amb més bona orientació o amb més voluntat per les coses de la ciutat, cuidin de portar a cap tan important obra...". Una obra de la qual s'ha parlat en diverses ocasions, però que fins ara encara no s'ha portat a terme.
|
A l'esquerra, maqueta del projecte d'urbanització de la plaça de Sant Domènec, en la I Exposició de Projectes d'Obres Municipals, organitzada pel Departament de Foment i Obres Públiques de l'Ajuntament. A la dreta, el dibuix de Francesc Cuixart, de primers segles, de com imaginava la plaça de Sant Domènec, sense l'església de Sant Pere Màrtir i el Teatre Conservatori.
|
La maqueta, elaborada per Josep Carreras, cap tècnic de la Cooperativa Manresana d'Obrers Guixaires, es basava en uns plànols de l'arquitecte municipal, Pere Armengou, dels quals, però, se'n desconeix l'existència. Segons "El Dia", la maqueta havia estat executada "amb fidelitat absoluta". També hi van col·laborar els dibuixants Vilajosana, Uró i Guillà. Com es pot veure, es basava en la idea de Francesc Cuixart d'una gran plaça lliure d'edificacions, amb el Teatre Conservatori enderrocat. A primer terme, per tant, el carrer de Jaume I, a la dreta, l'edifici de "la Buressa", i, a l'esquerra, la Muralla. Es pretenia fer una plaça ajardinada de diversos nivells units per escalinates, amb una font i un monòlit. El diari "UGT" afirmava que "aquesta maqueta és una obra d'art de debò. Posant l'esguard damunt d'ella, hom albira en miniatura el que serà aquesta cèntrica Plaça". A l'acte d'inauguració de l'exposició, celebrada el 30 de juliol del 1937, hi assistí el sots-secretari de la Conselleria de Treball i Obres Públiques de la Generalitat, Manuel Aragó, acompanyat de l'enginyer cap del Departament. Les autoritats locals eren presidides per l'alcalde Josep Corbella.
|
Perspectiva del tram cobert pel torrent de Sant Ignasi el febrer del 1937. El cobriment del torrent havia començat durant la República, prengué una embranzida els primers mesos de la guerra, però després es paralitzà per motius econòmics. Les obres, que acabarien molts anys més tard, convertirien el torrent en una de les vies de comunicació d'entrada a la ciutat, l'actual via de Sant Ignasi. |
|
Construcció d'un bloc d'habitatges socials a l'actual plaça de Catalunya, el 1937. La intenció era crear un bloc de quatre plantes, amb un total de setze pisos per als obrers. L'obra també quedà interrompuda per falta de mitjans econòmics. Actualment, en aquest indret hi ha la llar d'infants L'Espurna. |
|
Construcció del nou Dipòsit d'aigües potables, en una imatge del juliol de 1937. L'obra, que es creia necessària per abastir el consum d'aigua de la població, es feia al costat sud dels Dipòsits Nous i el seu mur superior tenia la finalitat de reforçar els fonaments dels altres dipòsits. Fou una altra de les obres que es deixaren a mig fer, a causa sobretot de la penúria econòmica de l'Ajuntament. |
|
Detall del mur del passeig del Riu, en el tram que configura l'actual plaça de la Reforma. A dalt es percep la Seu. Aquestes eren les obres necessàries per poder iniciar la construcció del pont de la Reforma. Tanmateix, aviat les obres es paralitzaren i el pont no s'arribà a bastir fins després de la guerra. |
