El salvament de la Seu
de Manresa, l'any 1936
Josep Pérez Martínez (1920-2003)
Sagristà de la Seu
“Però que no sabeu què feu? No veieu que a tot arreu estan cremant les esglésies, que estan matant la gent!”
“Hi havia tota una gentada a la baixada de la Seu i estaven fent la foguera dels llibres”
“Hi havia gent de tota manera. Donotes, amb granotes, i gent de fàbriques i de mines”
“No va ser cosa d’un dia o dos, va durar molt”
“Aquí venia tothom qui volia”
“Uns milicians es van enfilar al camió i els van trinxar tot el Sant Crist”
“Tothom qui volia anava al comitè i els donaven armes”
“La gent que volien anaven a comprar llenya a la piscina”
L’ensorrament del campanar de la Seu
Els retaules de la Seu que van desaparèixer
“Manresa hauria d’estar molt agraïda a Lluís Rubiralta, del patrimoni que es va salvar”
“Havien fet un desastre de deixar perdre tota l’obra d’art tan immensa que hi havia aquí”
“Quan es va acabar la guerra [...] vam recuperar gairebé tots els ornaments”
La identificació dels objectes de la Seu emmagatzemats a la Cova
Data de l'entrevista: 16/7/1981
Preguntes: Joaquim Aloy
