Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

18/6/1931 “Pro Colònies Escolars”: el diari El Dia dóna referència de l’acte organitzat al teatre Conservatori per difondre la necessitat de l’organització d’unes colònies escolars d’estiu. És de destacar l’assistència de moltes persones de la classe treballadora ja que aquestes colònies, organitzades per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, eren l’única possibilitat que tenien força fills de la classe obrera de sortir uns dies de vacances fora de la ciutat i de gaudir d’una alimentació i d’unes activitats físiques que milloressin la seva salut. És de destacar el lligam que estableix el conferenciant, el catedràtic de l’institut Aniceto León (1901-1980), entre la renovació pedagògica i les colònies escolars per les seves implicacions educatives.

4/7/1931 “Una conversa amb el senyor Antoni Esteve”; 11/7/1931 “Per les Colònies Escolars”, Joan Vergé: la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, dins l’organització de les colònies escolars del 1931, incloia l’equipament dels nens i nenes que hi anessin, la seva manutenció i totes les despeses que es produïssin durant l’estada de 4 setmanes. Això suposava un cost econòmic elevat que no podia ser totalment cobert amb el pressupost municipal i al 1931 calgué obrir una subscripció popular, fer un acapte popular i un festival pro-colònies al camp del Pujolet per arribar a cobrir les despeses. Antoni Esteve i Subirana (1902-1979), secretari de la Comissió de Cultura, explica en aquesta entrevista les dificultats econòmiques que hi havia per arribar a subvencionar les despeses i Joan Vergé, en un article, recorda la situació insalubre de molts locals escolars i la necessitat higiènica d’aquestes colònies per a la canalla amb pocs mitjans econòmics.

8/4/1932 “Les colònies escolars”, editorial: l’alcalde republicà de Manresa, Maurici Fius i Palà (1864-1920), organitzà durant el seu mandat unes primeres colònies escolars a l’any 1902, que després no van tenir continuïtat. La Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa reprengué, a partir de l’any 1931, l’organització de les colònies escolars. Es donava preferència per anar-hi a nens que el metge que feia la revisió mèdica escolar, per encàrrec de l’ajuntament, diagnosticava que necessitaven unes setmanes d’activitats a la natura per millorar la seva salut, i a fills de famílies nombroses, fills de vídues, d’obrers en atur forçós o de pares malalts.

El caràcter educatiu de les colònies el destaca el fet que els dos responsables que hi havia per grup fossin sempre mestres públics seleccionats a través d’un concurs que organitzava la Comissió de Cultura i que, durant l’estada, cada dia s’efectués algun tipus de treball d’observació de la natura, de coneixement del medi, d’expressió escrita o plàstica, excursions culturals i jocs educatius. La importància que es donava a l’estat de salut dels infants la indica l’atenció que es posava en el règim alimentari que havien de seguir durant l’estada, amb un menjar variat i nutritiu, i que els metges que feien les revisions mèdiques tabulessin i comparessin les mesures antropomètriques i l’estat de salut de la mainada abans de marxar de colònies i a la tornada per estudiar les millores que s’havien produït.

Les colònies s’organitzaven en un lloc de muntanya (Moià, Berga o la Pobla de Lillet) i un de platja (Pineda de Mar) en dues tandes de 4 setmanes, a les quals assistien una cinquantena de nens i nenes en cada una d’elles, la qual cosa significava que hi podien acudir 200 infants cada any. Tot i l’esforç econòmic i organitzatiu que representaven les colònies, segons el parer dels metges encara hauria calgut que hi anessin el doble de nens.

30/5/1932 “L’organització de les Colònies Escolars”: la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa també tenia cura de l’adaptació de la casa arrendada a Berga per a l’estada de les colònies escolars; el propòsit era enviar-hi 100 infants en dues tandes. Alhora l’ajuntament inicia la recaptació de diners per a subvencionar el cost de les colònies a través d’uns impressos de subscripció que es reparteixen a diverses llibreries i impremtes de la ciutat i fa una crida a les entitats polítiques, econòmiques i culturals perquè hi cooperin.

18/6/1932 “Organització d’una revetlla a benefici de les Colònies Escolars”; 23/6/1932, “Les colònies escolars”, editorial; 30/7/1932 “Festival benèfic a profit de les Colònies Escolars”; 1/8/1932 “El festival a profit de les Colònies Escolars”: dins les aportacions ciutadanes que es feien per ajudar a pagar les colònies escolars hi destaquen l’organització de festivals esportius o balls. Un grup de persones particulars, en aquest cas, organitza una revetlla, amb ball i orquestra, al Teatre Conservatori per a la nit de Sant Joan. Un mes més tard, l’Associació de Dependents, el Sindicat Musical Manresà i el Centre d’Esport Manresa organitzen un festival gimnàstico-esportiu en benefici de les Colònies Escolars.

14/7/1932 “Les Colònies Escolars”: el 13 de juliol partí la primera tanda de Colònies Escolars cap a Berga; els mestres encarregats eren Concepció Guri Martí i Amadeu Miralles. La importància que, des del consistori, es donava a l’esdeveniment la destaca la presència del mateix alcalde la ciutat, en Lluís Prunés i Sató (1894-1964), regidors, membres de la Comissió de Cultura i de la Junta Local de Primera Ensenyança. A la seva arribada a Berga, l’alcalde de la ciutat i diversos regidors van anar a saludar-los.

5/8/1932 “L’Ajuntament de Berga obsequia els nens manresans”; 9/8/1932 “Arribada dels nens i nenes de les Colònies Escolars”; 8/9/32 “L’Ajuntament de Berga va obsequiar els nens de les Colònies Escolars”; 13/8/1932 “Les Colònies Escolars”: la ciutat de Berga va ser una destinació fixa de les colònies escolars dels nens manresans des del 1932 fins al 1936. Francesc Marcet i Artigas (1890-1974), alcalde de Manresa, assistí al dinar que s’oferí al santuari de Queralt als escolars que havien acabat la primera tanda. Cal destacar el parlament que hi pronuncià el prestigiós pedagog Manuel Ainaud (1885-1932) malgrat patir la malaltia que li provocaria la mort tres mesos després.
La col·laboració de l’ajuntament de Berga amb les colònies escolars va ser molt important, és de destacar que el mateix alcalde de Berga i el regidor de Cultura de la ciutat emprenen el camí a peu cap a Queralt, juntament amb els 50 nens i nenes de les colònies, i que més tard hi acudeix el tinent d’alcalde de Berga per fer fotografies de l’excursió; els acompanya el senyor Aniceto León, en representació de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa i, a l’hora de dinar hi arriben més representants municipals de Manresa.
L’arribada dels nens de les colònies escolars a Manresa era igualment un acte al qual donava rellevància l’assistència de l’alcalde de Manresa, el diputat Joan Selvas i Carner (1898-1934) i el president de la Comissiò de Cultura, Isidre Costa Perramon. A les pàgines d’El Dia es destaca l’augment de pes que han tingut els nens i les nenes que havien anat de colònies.  

20/9/32 “Sessió de cinema a profit de les Colònies Escolars”: des de les primeres colònies al 1931 fins a l’any 1936 es van organitzar cada any gràcies a les subvencions dels organismes oficials –ajuntament de Manresa, Generalitat, Ministeri d’Instrucció Pública- però també mercès a la col·laboració econòmica de cases comercials, sindicats, partits polítics i persones particulars de Manresa que hi feien una aportació econòmica, així com l’organització de festivals i sessions de cinema com aquesta que es va fer al cinema Olympia. Gràcies a aquests diners es cobrien les despeses de l’estada i també el cost de l’uniforme que portaven els escolars.

21/6/1933 “L’obra de les Colònies Escolars”; editorial:  des del diari El Dia, com cada any, es fa una crida a la ciutadania a col·laborar econòmicament en l’organització de les colònies escolars, insistint en la necessitat que en tenen els fills de les famílies humils per millorar la seva salut.

15/7/1933 “Les Colònies Escolars marxen”; Francesca Espinel; 18/7/1933 “La Colònia Escolar a Pineda”: la propera partida de la primera tanda de colònies escolars era una notícia destacada a la ciutat. A l’any 1933 un grup de 50 nens i nenes anava a Berga i un altre grup de 25 nenes a Pineda de Mar. Com sempre, es destaca el doble objectiu, social i educatiu, que perseguia aquesta activitat. Les autoritats municipals de Pineda reberen les 25 nenes manresanes.

28/7/1933 “Festival a profit de les Colònies Escolars” i “Protegiu les Colònies Escolars”: per ajudar a subvencionar les colònies escolars de l’estiu de 1933, El Sindicat Musical i l’Ateneu Obrer Manresà organitzaren un festival de sarsuela.

16/8/1933 “Les Colònies Escolars”, Vida local: l’arribada dels nens i nenes que havien anat a les colònies escolars a Berga i a Pineda és un esdeveniment ciutadà. Són rebuts per l’alcalde i els regidors i, tot seguit, se’ls fa una revisió mèdica per veure les millores que han obtingut en les 4 setmanes de l’estada.

23/8/1933 “La colònia de Pineda”, J. Quadrat, Vida local; 24/8/1933 “Un bateig d’aigua i una excursió amb sindriada”; 31/8/1933 “Unes hores entremig de pescadors”; 4/9/1933 “La Colònia de l’Ajuntament a Pineda de Mar”, X.; 6/9/1933 “Una república d’infants”, X.: les activitats –banys de mar, excursions a llocs propers a Pineda de Mar, jocs col·lectius. etc- que feien els nens i nenes de la colònia de Pineda de Mar són transcrites per Jaume Quadrat i Realp (1899-1993), un dels mestres acompanyants. En aquestes cròniques de les colònies es palesa el doble objectiu, social i educatiu, que perseguien, com es mostra en les excursions i en la descripció de l’organització interna de la quitxalla dins la colònia.

26/5/1934 “Les Colònies Escolars clericals”, Antoni Pous; 5/6/1934 “Les colònies escolars de l’Ajuntament”: l’organització de colònies escolars va ser un altre motiu de polèmica entre l’ensenyament públic i l’ensenyament confessional ja que l’Associació de Pares de Família al·legà que l’ajuntament afavoria només a uns determinats nens fent-les només per a la canalla que assistia a l’escola pública, mentre que desatenia els qui anaven als centres religiosos. 
L’any 1934 l’Associació de Pares de Família va decidir organitzar unes colònies escolars a la Pobla de Lillet per a l’alumnat dels centres religiosos. Aquesta duplicitat en l’organització de les colònies fou un pas més en l’enfrontament entre l’ensenyament públic i laic i l’ensenyament privat religiós que es produí durant l’any 1934 a la ciutat de Manresa degut al fet que el control del govern de l’estat per part de la Confederación de Derechas Autónomas (CEDA) havia revifat els ànims dels partidaris de l’ensenyament confessional.
 

12/7/1934 L’alegria dels infants: l’any 1934 es van poder organitzar dues tandes completes de colònies a Berga i a Pineda de Mar, amb la qual cosa van poder gaudir-ne 50 infants més que a l’any 1933. Les crides a la col·laboració ciutadana a través de les pàgines d’El Dia, però, continuaven per la insuficiència dels recursos municipals.

27/7/1934 “Educació social, coeducació i llibertat religiosa en la Colònia de Pineda”, Laureà Vilalta; 28/7/1934 “Les colònies escolars”, Marcel·lí Font; 9/8/1934 “Una excursió a Santa Cristina i Tossa”, Laureà Vilalta; 17/8/1934 “Retorn”, Laureà Vilalta; 8/9/1934 “De Pineda estant”, Laureà Vilalta; 14/9/1934 “De Pineda estant”, Laureà Vilalta: l’educació que es donava a les Colònies Escolars era totalment respectuosa amb les creences religioses de cada alumne, i per aquest motiu no s’hi practicava cap tipus de cerimònia religiosa d’acord amb els principis de l’escola laica. També s’educava la quitxalla en règim de coeducació. La quantitat de nens i nenes que havien pogut gaudir-ne havia anat creixent: van ser 70 a l’any 1931, 100 al 1932, 150 al 1933 i, al 1934, havien arribat a 200, tot i que encara eren només la meitat dels que els metges calculaven que els feia falta. Els autors dels articles són Laureà Vilalta Realp (1907-1986), mestre, i Marcel·lí Font, tots dos pertanyents a la Unió Socialista de Catalunya (USC).

15/6/1935 “La sessió de la gestora. Les colònies escolars”: com a conseqüència dels Fets d’Octubre de 1934 a principis de maig es formà la Gestora Municipal amb 7 regidors de la CEDA, 4 de la Lliga, 8 dels radicals i 2 dels carlins. En Josep M. Servitje i Dalmau, de la Lliga, en fou nomenat l’alcalde. El canvi obligat de regidors va provocar un desori en la vida municipal que va afectar també a l’organització de les colònies escolars. En el ple municipal, Joan Ferrer i Alsina, regidor de la CEDA, demanà explicacions sobre l’organització de les colònies escolars perquè no en sabia res. En Lluís Alegre i Recasens, regidor de la Lliga que formava part de La Comissió de Cultura, al·legà que justament el doctor Isidre Alabern i Vinyals, de la CEDA, ostentava la presidència de la Comissió i no es presentava mai a les reunions. En  Lluís Alegre assegurà que la Comissió faria l’esforç perquè les colònies es poguessin organitzar i que ja havia començat la campanya. El senyor Ferrer va demanar que s’incloguessin a les colònies les escoles religioses i les particulars. El senyor Alegre contestà que havia pensat en tots i que es faria d’una manera automàtica.

2/7/1935 “Comissió de Cultura”; 4/7/1935 “Parlem-ne de les Colònies Escolars”, editorial; 5/7/1935 “Més sobre les Colònies Escolars”, editorial; 13/7/1935 “Colònies Escolars de l’Ajuntament”: per cobrir les places de mestre director i de mestressa directora de les colònies escolars d’estiu la Comissió de Cultura de l’ajuntament convocava un concurs obert a tots els mestres.
L’any 1935 l’organització de les Colònies Escolars anava força endarrerida pels canvis produïts a l’ajuntament. A diferència dels altres anys, la Comissió de Cultura, al principi, no va organitzar una subscripció ciutadana per cobrir-ne les despeses sinó que hi va destinar una partida de 30.000 pessetes del pressupost municipal, mentre que les colònies confessionals que es feien a la Pobla de Lillet, sí que van obrir una subscripció popular. Després la Comissió de Cultura  va rectificar i va obrir també la subscripció per a les colònies de l’escola pública. Finalment, a l’any 1935, es van fer les dues tandes de colònies escolars per a nens de les escoles públiques, a Berga i a Pineda, i les colònies a la Pobla de Lillet, per a nens de les escoles religioses, totes sota l’organització conjunta de l’ajuntament i l’Associació de Pares de Família.

17/8/1935 “Colònies Escolars”: Les autoritats municipals de l’ajuntament gestor de Manresa, encapçalades per l’alcalde gestor Josep M. Servitje i Dalmau, van visitar els nens i nenes de les colònies de Berga, Pineda de Mar i La Pobla de Lillet com altres anys. Com que l’ajuntament gestor estava format per regidors de partits de dreta, les colònies es van fer en tandes separades de nens i nenes, eliminant el sistema de coeducació que s’havia seguit fins a aquell moment.

10/8/1936 “La Colònia de Pineda de Mar”, Francesc Montserrat; 18/8/1936” Últim full d’un diari de Colònia”, Josep M. Gabriel: la primera tanda de colònies escolars de l’any 1936 havia sortit de Manresa justament el dia 18 de juliol, coincidint amb l’aixecament feixista de l’exèrcit d’Àfrica. Malgrat l’inici de la guerra civil, es van fer amb la màxima normalitat les colònies a Pineda de Mar i Berga. La colònia de Pineda de Mar estava a càrrec del matrimoni format pels mestres Francesc Montserrat, mestre a Borredà, i Rosa Delhom, mestra del Grup Escolar Renaixença. El mestre Josep M. Gabriel i la mestra Josefina Borràs, tots dos del Grup Escolar Renaixença, eren directors de les colònies escolars de Berga; a través dels retalls dels diaris de colònies dels nens  s'entreveu la felicitat de què havien gaudit durant el mes de colònies. Dels quatre mestres encarregats d’aquestes colònies, tres d’ells –Francesc Montserrat, Rosa Delhom i Josep M. Gabriel- serien depurats a l’any 1939 per les autoritats franquistes i separats de l’ensenyament.