Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

16/9/1931 “L’emprèstit municipal i el problema de la cultura”, Antoni Farreras: en el primer pressupost municipal que elaborà l’ajuntament republicà de Manresa es destinaren 900.000 pessetes, un 30% de les inversions en obres, a resoldre el problema de la manca de centres d’ensenyament. Un dels objectius principals era dotar d’escoles les barriades extremes que, aleshores, no en tenien.

10/10/1931 “La nova escola del senyor Albagés”: l’escola de Josep Albagés i Ventura (1877-1964), famosa per la qualitat didàctica d’aquest mestre, va ser traslladada dels vells locals de Sant Domènec a l’ala esquerra de l’institut. El mestre Albagés va ser un personatge destacat de l’educació a Manresa des de l’any 1915 fins al 1934, quan fou nomenat director del Grup escolar Pi i Margall de Barcelona. Durant el temps de la Mancomunitat fou membre de la redacció del "Butlletí dels Mestres" i també era el delegat al Bages de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

3/3/1932 “L’obra cabdal dels Ajuntaments republicans”, editorial: un dels grans encerts de la República i dels ajuntaments republicans, com el de Manresa, va ser intentar recuperar el retard cultural que representava la gran quantitat de nens sense escola o bé mal escolaritzats. A l’any 1931, a Manresa, hi havia 1.300 nens i nenes sense escolaritzar, cosa que representava el 30% de la població en edat escolar. L’ajuntament manresà encetà de bona hora aquesta tasca iniciant noves escoles a les barriades extremes de la ciutat.

7/3/1932 “La inauguració de les escoles del Poble Nou”: la inauguració per l’alcalde Lluís Prunés i Sató (1894-1964), el dia 6 de març de 1932, de dues escoles unitàries al barri del Poble Nou, situades al carrer Major i al carrer de Barcelona, va significar el primer pas concret d’ampliació de places escolars per als infants manresans. A cada escola hi havia un mestre que atenia a 50 alumnes.

16/3/1932 “El problema de la cultura i la construcció de grups escolars”: l’interès de la Comissió de Cultura municipal per les noves construccions escolars es mostra en el fet de convidar Manuel Ainaud (1885-1932), assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i persona destacada dins l’Escola Nova. En la seva intervenció Manuel Ainaud va recolzar la intenció de la Comissió de Cultura de construir un gran edifici escolar, el futur Grup escolar Renaixença.

26/3/1932 “De Primera Ensenyança”: en el diari “El Dia” es dóna notícia que ja s’han adequat els locals per obrir les noves escoles unitàries del Guix i Les Farreres les quals venien a completar l’objectiu de l’ajuntament manresà de proveir d’escola els infants d’aquestes barriades agrícoles.

16/4/1932 “La inauguració de l’Escola de la barriada dels Dipòsits”; 18/4/1932 “Inauguració de les escoles del barri de les Farreres”: el 14 d’abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la República, s’inauguraren les escoles unitàries als barris de Les Farreres i dels Dipòsits (Ctra. de Santpedor) completant el propòsit de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de dotar de centres escolars aquests punts extrems de la ciutat i evitar la deficient escolarització dels infants d’aquests barris. Tots dos actes d’inauguració serviren per reivindicar l’obra escolar republicana i l’escola laica.

7/5/1932 “La proposta de la Comissió de Cultura promou un debat polític”; 9/5/1932 “La minoria consistorial contra el poble”, editorial; 10/5/1932 “El problema escolar i la residència de la Cova”; 12/5/1932 “Sorpreses”: a Espanya la Companyia de Jesús va quedar en situació d’il·legalitat com a conseqüència de l’aplicació de l’article 26 de la Constitució de la Segona República de 1931, relatiu al quart vot que feien els jesuïtes d’obediència al Papa. El 23 de gener de 1932 el govern espanyol va ordenar la dissolució de la Companyia i això va comportar la desocupació de l’edifici de la Santa Cova. La Comissió de Cultura de l’ajuntament manresà va proposar en el ple municipal d’aprofitar l’edifici per instal·lar-hi unes escoles que, de manera interina, substituïssin les aules en males condicions de l’edifici de Sant Ignasi i donessin cabuda als alumnes que havien d’anar al futur grup escolar, a més d’instal·lar-hi un Poltècnicum. La proposta va originar un viu debat ja que els regidors de la Lliga i els tradicionalistes es neguen a votar-hi a favor perquè, per a ells, representava un problema de consciència ocupar un edifici que havia estat d’un orde religiós, malgrat la necessitat de places escolars. La proposició va desfermar un intens debat en la premsa manresana.

11/6/1932 “Les interessants sessions d’ahir de l’ajuntament”; 15/6/1932 “El nou Grup Escolar”, editorial: el consistori aprovà per unanimitat un crèdit amb la Caixa de Pensions que finançaria la construcció d’un grup escolar en un solar situat entre els carrers de Saclosa, la via dels Ferrocarrils Catalans, l’actual Era de l’Esquerra, el carrer del Canonge Muntanyà i la plaça de la Independència, propietat del conegut prohom de la Lliga Leonci Soler i March. Després de diverses negociacions amb el propietari, l’Ajuntament comprà els terrenys per un import de 130.000 pessetes. El cost total del projecte era de 750.000 pessetes, de les quals el Ministeri d’Instrucció Pública en subvencionaria 204.000.

27/8/1932 “L’obra de l’Ajuntament republicà”: l’entrevista amb el president de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa serveix per fer un balanç de les activitats fetes i dels objectius de l’ajuntament republicà de la ciutat. Isidre Costa i Perramon, regidor de cultura per Acció Catalana Republicana, destaca que la situació en iniciar el seu mandat era lamentable: insuficiència de locals escolars, males condicions d’aquests, barriades extremes sense escola. Per posar-hi remei s’inauguraren escoles al Poble Nou, a les Farreres i a la Creu Guixera (Ctra. de Santpedor); es traslladà l’escola del mestre Albagés a l’edifici de l’institut, i es dotà les escoles amb material escolar. La realització de les colònies escolars i l’adquisició del solar on s’havia de construir el nou edifici del grup escolar Renaixença completaven les realitzacions de la Comissió de Cultura durant el curs 1931-1932.

12/11/1932 “Projecte de Grup Escolar”: el Grup Escolar Renaixença fou l’obra més ambiciosa de totes les que l’Ajuntament de Manresa realitzà en el camp de l’ensenyament públic durant la República. Amb ell es volia aconseguir un doble objectiu: apropar-se a l'escolarització de tots els nens i nenes de Manresa en les millors condicions possibles i impulsar “les normes més modernes de la pedagogia”. Aquesta nova escola fou batejada com a “Renaixença” amb motiu del centenari d’aquest moviment cultural i literari de recuperació de la llengua i personalitat catalanes.
En la decisió de construir un nou gran centre d’ensenyament tingué un paper important Manuel Ainaud (1885-1932), tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el qual era partidari de construir grans edificis escolars ja que permetien atendre millor les diverses modalitats educatives i amb unes despeses menors que no pas una munió de petites escoles.

13/4/1933 “El que serà el nou Grup Escolar”: l’edifici del Grup Escolar Renaixença fou l’obra més representativa de la renovació pedagògica per la qual es treballava des del govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa. La renovació que representava aquesta nova escola corresponia tant a la concepció arquitectònica de l’edifici com als mètodes pedagògics que s’hi van posar en pràctica.
L’edifici de l’escola fou projectat per l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra (1905-1990), el qual hi aplicà els pressupòsits del racionalisme constructiu, d’acord amb els corrents arquitectònics europeus que a Catalunya representava el GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

15/4/1933: “Inauguració d’un Grup Escolar”: coincidint amb el segon aniversari de la proclamació de la República, l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas (1890-1974), va inaugurar el Grup Escolar Bonavista situat a la cantonada de la Carretera del Pont de Vilomara amb el carrer dels Docs (actual Jacint Verdaguer). L’edifici no era pas de nova construcció sinó que aprofitava les dependències d’una antiga fàbrica tèxtil i com a aules s’utilitzaven la nau industrial i la torre de l’amo. Aquest grup escolar constava de set aules i un parvulari i es calculava que tenia una capacitat per a 400 alumnes. Aquest centre escolar, a partir de 1939, va passar a anomenar-se “Pare Algué” i va estar en funcionament fins a l’any 1990.

3/7/1934 “Manquen escoles, encara!”, Marcel·lí Font: la insuficiència de places escolars a Manresa, malgrat l’acció de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, continuava sent notable perquè al 1934 encara afectava pràcticament el 20% de la població en edat escolar. La construcció del Grup Escolar Renaixença podia pal·liar aquest greu problema però encara no el solucionaria; a més a més, l’objectiu republicà d’aconseguir un ensenyament públic i laic per a tota la canalla era encara més lluny si es tenia en compte que l’ensenyament confessional escolaritzava més del 40% de l’alumnat manresà segons explica Marcel·lí Font i Brunet, dirigent de la Unió Socialista de Catalunya (USC) a Manresa i regidor de l’ajuntament.

25/8/1934 “El que és el Grup Escolar Renaixença”; 13/9/1934 “Inauguració del Grup Escolar Renaixença”; 14/9/1934 “En la inauguració del Grup Escolar Renaixença”, Felip Descases; 15/9/1934 “La inauguració del Grup Escolar Renaixença”: el Grup Escolar Renaixença, va ser la màxima realització dels projectes de millora de l’ensenyament que va fer la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa per aconseguir cobrir la manca de places escolars en edificis que estiguessin en bones condicions. Hom preveia que amb la construcció d’un altre edifici escolar de les mateixes característiques, es podria escolaritzar a l’ensenyament públic gairebé tota la canalla que escolaritzaven els centres religiosos.
L’ajuntament de Manresa preveia inaugurar-lo el 27 d’agost de 1934, per la Festa Major, però l’alcalde Francesc Marcet i Artigas decidí ajornar-ne la inauguració fins al dia 15 de setembre perquè hi pogués assistir el president de la Generalitat, en Lluís Companys. A la inauguració hi assistí també el conseller de Cultura, Ventura Gassol, a més de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas, altres autoritats municipals i una nodrida representació de mestres, grups polítics d’esquerres, i altres entitats. El mateix dissabte a la tarda i el diumenge s’obrí el nou grup escolar perquè el visités la gent de la ciutat.

10/9/1934: “La nova Acadèmia Massegú”: el centre d’ensenyament particular més important de Manresa era l’Acadèmia Massegú, fundada el 1928 i situada al carrer de Na Bastardes El centre anà ampliant els seus ensenyaments, sobretot pel que feia als estudis mercantils a banda de l’ensenyament del Francès, Comptabilitat, Dibuix etc. El setembre de 1934, l’escola amplià els seus espais, obrint un nou local en el carrer de Sobreroca n. 22, i també amplià els seus aprenentatges sobretot de pràctica comercial i d’estudis mercantils i també en la preparació i repàs de programes de segona ensenyança i de determinades carreres.

18/9/1936 “Escoles per als nostres infants”: les primeres setmanes de guerra diferents edificis religiosos de la ciutat van ser incautats per sindicats i partits polítics; des de la delegació comarcal del CENU es va pressionar aquestes organitzacions perquè els edificis incautats - la CNT s’havia incautat de l’edifici dels Germans de les Escoles Cristianes, la UGT de l’edifici del convent de Sant Francesc, el PSUC de l’edifici dels Infants Orfes- retornessin a la funció d’escola per poder escolaritzar tota la canalla a principi del curs 1936-1937.

6/6/1938 “Una simpàtica festa a l’Escola Militar, a honor dels nous oficials de la República”; 13/6/1938 “El Grup Escolar Renaixença”; 13/6/1938 “Departament de Cultura”: la instal·lació dels serveis centrals de l’Exèrcit de l’Est a Manresa a l’abril de 1938 desorganitzà l’ensenyament els darrers mesos de la guerra civil. Els edificis del grups escolars Renaixença, Natura, Llibertat, Cardener i Catalunya van ser habilitats com a oficines i centres d’instrucció militar o com a hospitals d’evacuació, l’institut va ser adaptat com a hospital de sang i els alumnes de la Preparatòria traslladats al Grup Bonavista i els de batxillerat a la Cova de Sant Ignasi. Això va obligar al Consell Municipal de Cultura a redistribuir l’alumnat vers altres centres educatius amb el consegüent problema de sobrecarregar les aules. Malgrat el to mesurat dels articles, l’ajuntament va fer tots els possibles perquè aquests edificis retornessin a la seva funció escolar.