Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

17/4/1931 “L’ensenyança a les nostres escoles”, Hermenegild Lladó: Hermenegild Lladó, mestre manresà, posa de manifest el problema de la manca d’ensenyament en català que hi havia, a l’inici de la República,  a l’absoluta majoria dels centres educatius, sobretot després del període dictatorial del general Primo de Rivera –entre els anys 1923 i 1930-  que ja serví per prohibir i bandejar els tímids intents d’ensenyament en català que es feien en algunes escoles. No cal dir que la caiguda de la monarquia i el consegüent canvi de règim obriren la porta a l’esperança dels mestres que desitjaven la catalanització de l’ensenyament.

17/3/1932 “La catalanitat dels mestres d’escola”, Pere Mialet: Pere Mialet i Rabadà (1900- 1968) escriptor i autor teatral, redactor del diari “La Humanitat”, denuncia, en aquest article promogut per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el problema que representava la manca de formació del professorat en llengua catalana pel que fa a la catalanització de l’escola. L’ensenyament a l’escola s’havia fet, pràcticament fins a la República, totalment en castellà tret d’escasses excepcions i es produia la xocant situació que, en una Catalunya on l’absoluta majoria de la població s’expressava en català, s’acceptés socialment que l’ensenyament havia de ser en castellà. De fet, fins a l’adveniment de la República i la vigència de l’Estatut d’Autonomia no es trencarà aquesta situació diglòssica i s’avançarà fermament en el camí de la catalanització de l’ensenyament. A Manresa, un personatge destacat en aquest sentit fou el mestre Josep Albagés, delegat comarcal de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

10/8/1932 “Una resposta improcedent”; 16/8/1932 “El català a l’Escola d’Arts i Oficis”, Josep Ventallol; 17/8/1932 “El català a les escoles”: la polèmica per l’ús de la llengua catalana en l’ensenyament és un dels temes destacats a l’època republicana. La inèrcia heretada de molts anys i el bandejament del coneixement del català en la formació del professorat feien que a Manresa, com a tot el país,  es produís una situació clarament diglòssica on, amb un 90% de l’alumnat i un 75% del professorat catalanoparlants, l’ensenyament es fes majoritàriament en castellà ja que molts catalans consideraven que el català estava bé per comunicar-se verbalment cada dia, però que la llengua de la cultura escrita i formal era la castellana. El nou reglament de l’Escola d’Arts i Oficis ja va tenir en compte aquesta situació i va introduir l’ensenyament bilingüe a partir del curs 1932-33 i, a l’ensenyament públic de primària, s’implantà el bilingüisme escolar que es reconeixia en l’Estatut d’Autonomia; en canvi, els centres privats religiosos i l’Institut de Manresa foren els més reticents a la catalanització.

9/5/1933 “Problemes del llenguatge a l’escola”: un problema que calgué resoldre en el període republicà va ser el de la formació del professorat per poder treballar la llengua a l’escola i, especialment, la llengua catalana. Artur Martorell (1894-1967) era una persona reconeguda a Catalunya pels seus treballs sobre la didàctica de la llengua a l’escola. Al 1933 era professor de l’Escola Normal de la Generalitat, membre del Comitè de la Llengua de la Generalitat, assessor tècnic de l’ajuntament de Barcelona d’ensenyament primari i ja havia publicat llibres de gramàtica catalana sota el pseudònim de Jeroni Marvà. La important assistència de mestres a la seva conferència denota l’interès que despertava el tema entre el professorat manresà i bagenc.

24/5/1934 “Manresa ha de prendre possessió de l’institut”, Josep Font: el sistema de provisió de places de l’ensenyament secundari a escala estatal feia que sovint es destinessin a l’institut professors de fora de Manresa i també de fora de Catalunya que se sentien totalment desarrelats del moviment de la ciutat; algunes d’aquestes persones es mostraven indiferents, o fins i tot contràries, a la catalanització de l’ensenyament i de la vida pública que s’estava produint en aquells moments a Catalunya. En l’article es destaca, alhora, la tasca de Mn. Ignasi Domènech, catedràtic de Religió i Moral a l’institut i la seva suposada acció de propaganda a favor de Federació de Joves Cristians entre l’alumnat.

18/10/1935 “Què s’entén per escola catalana”, Alexandre Galí: fins a la incorporació dels corrents renovadors de l’Escola Nova l’ensenyament que es feia a Catalunya era, molt sovint, rutinari i funcionarial. La renovació pedagògica que començà a principi de segle es desenvolupà conjuntament amb la catalanització de l’escola i, per aquest motiu, el prestigiós pedagog Alexandre Galí (1886-1969) identifica, en aquest article, l’escola catalana amb el sentiment de la pròpia consciència i de les noves idees pedagògiques.

9/1/1936 “Perquè hi hagi més escoles catalanes”, M. Teresa Vernet: la catalanització de l’escola va ser un dels temes educatius més importants de l’època de República, en això hi tingué un paper destacat l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a través de les seves edicions de materials escolars, premis literaris i històrics per a infants i el suport econòmic a les escoles que ensenyaven en català. Persones destacades del món de la cultura n’eren socis i en feien una acció propagandística a través de la premsa, com M. Teresa Vernet i Real (1907-1974) escriptora i poeta, autora d’interessants novel·les centrades en la psicologia femenina.

26/3/1936 “Hablad en cristiano”; 28/3/1936 “El Director del Grup Escolar Renaixença estima la llengua catalana”: la provisió de places de l’ensenyament públic, el que aleshores s’anomena “l’escola nacional”, era competència del Ministeri d’Instrucció Pública i els concursos es feien a escala estatal, la qual cosa ocasionava que, per qüestió de punts o altres raons, vinguessin a treballar a Catalunya mestres que no acceptaven el bilingüisme escolar que reconeixia l’Estatut del 1932 i que no tenien la formació adient per ensenyar en català. Ricardo Molner Gimeno, un mestre valencià director del Grup Escolar Renaixença, en contra del que feien els altres mestres d’aquesta escola, sembla que obligava els alumnes de la seva classe a parlar en castellà.

29/4/1937 Un Curs de català pels mestres d’escola: l’establiment del bilingüisme escolar a totes les escoles de Catalunya i l’exigència del Certificat d’Aptitud Pedagògica de llengua catalana per poder exercir la feina de mestre que va establir la Generalitat a partir del decret del 20 de setembre de 1936, van fer que la catalanització de l’ensenyament avancés ràpidament.