Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Escola d'arts i oficis

     

21/10/1931 “El nou pla d’ensenyament de l’Escola d’Arts i Oficis”: Maurici Fius i Palà (1864-1920), alcalde republicà i progressista de Manresa, va fundar, a l’any 1902, l'Escola d'Arts i Oficis, amb l’objectiu de crear una institució de caire cultural i docent, que tingués la finalitat de donar resposta a les necessitats d'instrucció i formació de les classes treballadores. L’Escola es va instal·lar en una part de l'edifici de l'antic Col·legi Sant Ignasi (actual Museu Comarcal de Manresa) i hi va romandre fins a les acaballes de la guerra civil.
 En aquests primers anys, les matèries que cursaven els alumnes eren de caràcter agrícola i industrial, sobretot tèxtil i metal·lúrgic, i comerç. També s'oferien classes per a les noies, tot i que, d'acord amb la mentalitat de l'època, es limitaven a la disciplina de moda i confecció. A partir de 1909, s'incorporà el dibuix artístic i composició decorativa a les assignatures que s'hi impartien. 
 

     

1/8/1932 “L’Escola d’Arts i Oficis”: l’aprovació del nou reglament, l’increment de càtedres i una millor dotació pressupostària van fer que l’Escola d’Arts i Oficis agafés una nova empenta, seguint el model de l’Escola del Treball de Barcelona. Fins a l'any 1930, la mitjana anual d'alumnes de l'Escola fou d'uns tres-cents. Amb l'adveniment de la República, l'Ajuntament va decidir donar un major suport a l'Escola, que es traduí amb una ampliació dels estudis que s'oferien, cosa que va provocar un bon creixement de l'alumnat, que va arribar al nombre màxim de gairebé sis-cents alumnes al començament del 1936.

10/10/1932 “La inauguració de curs de l’Escola d’Arts i Oficis”; 19/10/1932 “La nostra Escola del Treball”; 19/10/1932 “Pla d’ensenyament i horari”; 20/10/1932 “Escola Municipal d’Arts i Oficis, Agricultura, Indústries i Comerç de Manresa”: a l’Escola d’Arts i Oficis s’hi feia un tipus d’ensenyament que vindria a ser el que ara és la Formació Professional, per aquest motiu la millora i ampliació dels estudis que s'hi podien fer era un dels objectius de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa per a millorar la formació tècnica de la classe treballadora. A l’octubre de 1931 la Comissió de Cultura n’havia aprovat un nou pla d’estudis que ja s’havia traduït en un augment de l’alumnat; la inauguració de curs de l’octubre de 1932 es va fer amb una brillantor destacada, amb l’assistència del diputat manresà Francesc Farreras i Duran (1900-1985) i del rector de la Universitat de Barcelona Jaume Serra i Húnter (1878-1943), també d’origen manresà, el qual remarcà el sentit d’escola del poble que tenia el centre. El pla d’ensenyament constava d’un curs preparatori comú per a tothom i la formació en les especialitats d’Industrial Mecànic, Industrial de Filatura, Industrial de Teixits, Industrial Electricista, Construcció-Ebenista, Industrial Agricultor, Pràctic Mercantil. Aquesta formació durava entre 3 i 5 cursos, segons l’especialitat i es feia en classes nocturnes, de dilluns a dissabte, de 8 a 10.

     

2/10/1933 “Repartiment de premis i inauguració de curs de l’Escola d’Arts i Oficis”: la importància que des de l’ajuntament es donava als ensenyaments tècnics que es feien a l’Escola d’Arts i d’Oficis es demostra en l’acte de repartiment de premis del curs 1932-1933 i d’obertura del curs 1933-1934 amb assistència del diputat manresà Joan Selves i Carné, l’alcalde Francesc Marcet Artigas i els diputats Espanya, Sallés i Francesc Farreres i Duran, i altres autoritats.

     

22/6/1934 “Evolució de l’Escola d’Arts i Oficis des de la seva fundació”: en l’acte de cloenda de curs de l’Escola d’Arts i Oficis l’enginyer industrial Jaume Mas Giribert  proposa donar el nom de l’alcalde republicà de Manresa, Maurici Fius i Palà, a l’Escola, recordant el fet que ell va ser-ne el fundador a l’any 1902.

 

     

2/7/1936 L’Escola d’Arts i Oficis: crida d’atenció a les institucions socials i ciutadanes sobre la importància de l’Escola d’Arts i Oficis per a la formació professional dels treballadors.