Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

10/10/1931 “Mentre ve el laïcisme...” J.B. Claret: la polèmica del laicisme en l’ensenyament va ser un dels temes més debatuts de les reformes escolars que va introduir la República; aquesta polèmica es trasllueix en l'article escrit per Joan Baptista Claret (1903-1984) secretari de l’alcalde de Manresa Lluís Prunés i un dels fundadors de la delegació manresana de la Unió Socialista de Catalunya (USC), dedicat al repartiment d’uns fulls de caire religiós que es van donar a les escoles públiques, amb la qual cosa no es respectava la laïcitat d’aquests centres educatius.

7/1/1932 “Què passa a l’institut?”; 11/1/1932 “Una lletra del senyor Director de l’Institut”,  20/1/1932 “Sacerdot, catedràtic d’institut, agredit”: la implantació del laïcisme dins l’ensenyament públic realitzat pel govern de la República no es va pas fer sense resistències. Per als sectors d’esquerres, com el que representava el diari “El Dia”, era imprescindible eliminar l’ensenyament de la religió i els símbols religiosos de l’ensenyament públic com a garantia d’igualtat de tots els alumnes i de respecte a totes les creences. El primer article es refereix a l’actuació de Mn. Ignasi Domènech, catedràtic de Religió i Moral a l’institut i la seva suposada acció de propaganda a favor de Federació de Joves Cristians entre l’alumnat.
La notícia del dia 7 és contestada el dia 11 pel director de l’institut, Mariano de la Cámara, on assegura la imparcialitat de l’ensenyament que s’hi fa i el laïcisme del centre.
Possiblement sense cap relació amb la polèmica anterior però que mostra el viu enfrontament entre l’ensenyament religiós i l’escola laica, l’esmentat professor va patir una agressió al carrer dels Infants. Remarquem que va ser agredit per tres individus que el van colpejar amb les culates de les seves  pistoles i que ell mateix declara que no va ser ni a temps de treure la pistola que portava a sobre.
 

20/3/1933 “Les ordres religioses i l’ensenyament”, Carles Costa: Carles Costa i Cadevall va ser un personatge destacat de la vida política manresana. D’ofici era paleta i, políticament, va ser dirigent del Bloc Obrer i Camperol de la comarca del Bages i, posteriorment, s’integrà al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa des de l'octubre del 1936 fins als fets de maig del 1937. Articulista de la premsa manresana, publicà diversos articles defensant l’ensenyament laic.

29/3/1933 “Per què l’Església té por de l’Escola Laica?” Jaume Quadrat; 4/4/1933 “Perquè defensem l’Escola laica”, Jaume Quadrat; 27/5/1933 “Per què defensem l’Escola laica”, Jaume Quadrat: dos dels arguments dels defensors de l’escola laica enfront de l’ensenyament confessional eren que la primera respectava totes les opcions personals, fossin religioses o no, i que ensenyava a pensar i no pas a creure com feia l’ensenyament religiós.  Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), mestre d’Aguilar de Segarra i militant d’ERC, argumenta en aquests articles per què l’Església catòlica és tan contrària a l’escola laica i contesta als partidaris de l’ensenyament confessional. Des del diari “Pàtria”, l’òrgan d’Acció Popular Catalana, partit de dretes i catòlic adherit a la CEDA, es contesten els seus arguments.

22/6/1933 “Brams d’...”: el Ministeri d’Instrucció Pública havia suprimit, a l’any 1932, l’ensenyament de la religió a les escoles públiques i, el 17 de maig de l’any 1933, es promulgava la Llei de congregacions i associacions religioses que establia, en l’article 30, que les congregacions religioses no es podien dedicar a l’ensenyament ni fundar establiments que s'hi dediquessin.
“El Dia” dóna la notícia d’un acte organitzat a l’església de Sant Miquel contra l’escola laica i l’ensenyament públic.

17/8/1933 “A reveure”: degut a la Llei de congregacions i associacions religioses ,  els germans de La Salle no pogueren dirigir l'escola que tenien a Manresa. Tots els centres de La Salle passaren a ser propietat de la societat anònima "La Instrucció Popular S.A.". El de Manresa també, tot i que els germans continuaven portant les regnes del centre amb noms diferents.

11/4/1936 “Possibilitats per a la substitució de l’ensenyament religiós”, Marcel·lí Font i Brunet: malgrat la intenció del govern republicà d’escolaritzar tot l’alumnat a l’escola pública i eliminar l’ensenyament confessional, la realitat era que aquest ensenyament agrupava més del 40% de l’alumnat de la ciutat de Manresa i que les acadèmies particulars n’agrupaven un altre 20%. El problema era doble: per una banda mancaven locals i, per altra banda, no hi havia prou mestres disponibles que poguessin reemplaçar els membres d’ordes religioses que es dedicaven a l’ensenyament. Així ho exposa en aquest article Marcel·lí Font i Brunet, regidor de l’ajuntament per la Unió Socialista de Catalunya (USC).