Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

27/4/1931 “Els obrers i l’escola”, Hermenegild Lladó: la proclamació de la República va servir per potenciar les demandes d’una millor formació educativa de tota la societat perquè no podem oblidar que, al 1931, gairebé la tercera part de la població catalana encara era analfabeta quan, en altres països industrials europeus, l’alfabetització ja era quasi universal. En aquest article el mestre manresà Hermenegild Lladó advoca per l’accés a l’educació dels fills dels obrers i, per tant, això fa necessària la millora de les condicions materials i de treball de l’ensenyament públic.

28/5/1931 “El problema de l’educació”, Hermenegild Lladó: el mestre manresà Hermenegild Lladó insisteix en el problema educatiu que afecta Catalunya i Espanya a l’inici de la República i el posa com un problema primordial a resoldre. De fet, un primer objectiu que es marcà el nou govern de la República va ser la creació de 27.000 escoles en un període de 3 anys per acabar amb el problema de la manca de places escolars.

21/12/1932 “Per què l’Escola Única?”, R. Folch i Capdevila: l’escola única, o unificada, es refereix al concepte, nascut amb la creació dels Estats-nació al segle XIX,  que l’ensenyament ha de ser únic i gratuït per a tothom. Sobre aquest concepte es va fonamentar a la segona meitat segle XIX el sistema públic d’ensenyament a França, el millor dels creats a Europa. El concepte d’escola única va lligat a la idea que qualsevol ciutadà té dret a rebre una educació de qualitat i arribar, independentment del seu origen social, a la màxima qualificació que li permetin la seva intel·ligència i les seves ganes de progressar. 
Aconseguir l’escola única, la qual cosa significava l’eliminació de l’ensenyament religiós, va ser un dels objectius republicans. Rafael Folch i Capdevila (1881-1961), poeta i escriptor que pertanyia a la Unió Socialista de Catalunya, justifica en aquest article els avantatges de l’escola única com a fonament de la democràcia.
 

3/3/1933 “És necessari la creació de l’Escola Social”, Jaume Quadrat i Rialp: la manca de formació del professorat i la burocratització de l’ensenyament eren dos problemes que van ser somoguts durant el període republicà per tot de mestres entusiastes de la seva feina i que veien que calia formar-se i canviar el tarannà de l’escola pública. En aquest article, Jaume Quadrat (1899-1993), mestre d’Aguilar de Segarra i militant d’ERC, que va ser director d’una de les colònies escolars organitzades per l’ajuntament de Manresa, advoca per la transformació de l’escola pública en el que ell anomena Escola Social i que no seria res més que una escola viva, que respongués a les inquietuds del carrer, laica, que ensenyés a pensar a l’infant i que el formés per a la vida moderna, allunyada de la rutina escolar del temps de monarquia, i on els mestres fossin quelcom més que buròcrates. Jaume Quadrat va ser, posteriorment, director de la revista “El Magisteri Català” i, després de la guerra civil, va haver d’exiliar-se a França i al Brasil.

4/10/1933 “Apuntalem la República creant l’Escola Social I”, Jaume Quadrat; 7/10/1933 “Apuntalem la República creant l’Escola Social II”, Jaume Quadrat; 11/10/1933 “Apuntalem la República creant l’Escola Social III”, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la força de la monarquia, de l’Església i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignorància del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcció d’escoles, ampliació de les places de mestre, formació d’adults, etc. perquè creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s’enfortirien la democràcia i la República. Aquesta és la idea que traspua en la sèrie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s’animi a la participació social de l’alumnat.

25/4/1935 “La Festa de l’Arbre” : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L’Ateneu Obrer Manresà, única escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l’Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d’abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.

20/4/1936 “La Festa de l’Arbre”: l’Ateneu Obrer Manresà fa una excursió al Bosc de Besora, de Joncadella, per fer una plantada d’arbres. Hi assisteixen l’alcalde, i regidors de l’ajuntament. A la nit els alumnes fan una vetllada literàrio-musical, hi assisteixen l’alcalde, regidors, representants de l’autoritat militar i del Consell Local de Primer Ensenyament, dels mestres nacionals.

2/10/1937 “Què passa a l’institut?”: per ordre del Ministeri d’Instrucció Pública  a l’any 1937 es creà una Comissió Depuradora d’alumnes a l’Institut de Manresa –com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acció Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Aquest fet portà alguna polèmica entre els mateixos partits polítics que integraven la Comissió Depuradora.